No s’ha acabat la reforma laboral, i ja tenim la reforma de les pensions.

No fa un mes que està en vigor la Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, i contra la qual es va convocar una vaga general el 29 de setembre (sense que a data d’avui s’hagi produït cap moviment governamental per canviar-la), però ja en la darrera setmana s’han començat a enviar els primers tocs d’atenció per a la modificació del sistema de pensions.

1. Abans de dir quelcom sobre la reforma de les pensions, o millor dit, del sistema de Seguretat Social a Espanya, convé no oblidar que l’anomenada reforma laboral, concretada en la Llei 35/2010 abans mencionada, encara no ha esgotat els seus efectes: la pròpia llei preveu que, per exemple, la seva nova regulació sobre les agències de col•locació (incloent les de caràcter privat) no entri en vigor fins a un nou reglament que ha de ser aprovat en els propers mesos; de la mateixa manera, la Llei 35/2010 preveu l’impuls a “iniciatives” legals que modifiquin el sistema de negociació col•lectiva (assumpte cabdal del nostre sistema de relacions de treball, ja que en gran mesura els nostres salaris depenen molt de com es configuri l’adopció dels convenis col•lectius); també segons la nova legislació s’haurien de concretar abans de que s’acabi l’any 2011 les normatives relatives als procediments sobre expedients de regulació d’ocupació en matèria de trasllats col•lectius, sense oblidar la necessitat de crear un “fons de capitalització” per a que funcioni a partir de l’any 2012 amb l’objectiu de que serveixi per pagar una part de les indemnitzacions que les empreses han d’abonar als seus treballadors, conforme al que ha estat previst a la Llei 35/2010.
Junt amb això, cal mencionar també el compromís adquirit pel Govern d’impulsar una modificació de la Llei de Procediment Laboral (dit de forma senzilla, la legislació sobre processos judicials de treball) per ampliar les competències de la jurisdicció d’allò social; el desenvolupament de la legislació sobre qualificacions i formació professional per adequar l’oferta formativa als requeriments productius; la reforma de la normativa sobre contractació de treballadors discapacitats en relació als centres especials d’ocupació, o també la regulació d’una major flexibilitat en la dispensació de la formació teòrica a càrrec dels empresaris que contractin mitjançant contractes de formació.

2. Els paràgrafs anteriors constitueixen només l’expressió dels compromisos de caràcter legislatiu a desenvolupar en el futur en matèria estrictament laboral, perquè si a més li afegim qüestions relacionades amb la Seguretat Social, la Llei 35/2010 preveu també l’adopció de reglaments que afectarien a la dedicació per les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de fons per reduir la cotització de les empreses, així com l’establiment de mecanismes per afavorir el control de les baixes i la seva alta mèdica. També, la previsió del Govern d’adoptar les mesures necessàries d’incrementar la vinculació entre les polítiques actives d’ocupació amb la prestació de desocupació.

En tot cas, el que ha ocupat cert protagonisme en els mitjans de comunicació en els darrers dies ha estat la iniciativa de FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), en relació a les trobades polítiques que ja s’estan produint per modificar el sistema de pensions a Espanya.
De fet, el moment inicial per a la reforma de les pensions es va produir al passat mes de gener, quan el Govern va fer públic un document en el que, si bé s’iniciava expressant que el sistema espanyol de pensions té una situació financera molt positiva, el previsible increment de jubilacions en el futur suposava una prova important per a la seva sostenibilitat, d’aquí que el Govern argumentés determinades estratègies de futur com per exemple: reforçar l’anomenada previsió social complementària en matèria de jubilacions (és a dir, les assegurances d’arrel privada); incrementar els ingressos de l’Estat per la via de les cotitzacions empresarials i obreres; establir també que aquestes sufraguin les prestacions anomenades contributives, i no altres de caràcter assistencial; i pel que fa principalment a la jubilació limitar els fenòmens que deriven en jubilacions anticipades (als 61 anys actualment), incrementar l’edat ordinària de jubilació dels 65 als 67 anys, i finalment, com a més important, fer correspondre en major mesura les prestacions a les cotitzacions efectuades al llarg de la vida.
Dit això, el document de FEDEA fet públic aquests darrers dies té un to molt més apolític que el del Govern fa uns mesos: el document diu que cal canviar el sistema perquè és injust, inevitable, urgent i substancial: en aquest sentit, entre d’altres mesures, els signants del document de FEDEA proposen entre d’altres coses reduir el que anomenen “la taxa de substitució” de la pensió de jubilació (és a dir, la relació entre la pensió i el salari prèvia a la jubilació), el que suposarà en tot cas, com ells mateixos diuen que les pensions serien menys generoses que en la situació actual; manifesten també que la pensió ha de ser proporcional a les cotitzacions efectivament realitzades (utilitzant així pel càlcul la història completa del treballador) així com també demanar més anys per poder obtenir la pensió completa (dels 35 actuals als 40 anys de treball); augmentar (amb això estan d’acord amb el Govern) l’edat de jubilació als 67 anys, però també elevar l’edat mínima de jubilació anticipada (passar-la dels actuals 61 als 63).

Per acabar amb aquest mostrari de propostes, caldria recordar que tota reforma de les pensions, així com del sistema de Seguretat Social, també ha de tenir en consideració factors derivats de la pròpia situació social i laboral que molts treballadors estant travessant en aquesta crisi, que poden afectar de forma important al seu historial laboral; també, el fet de que, malauradament, en moltes empreses d’aquest país (i a altres països d’Europa també) s’obstaculitzi l’evolució professional de treballadors d’edat en el seu lloc de treball (a partir dels 52 anys), qüestió aquesta que també hauria de ser presa en consideració a l’hora de reformular les prestacions de Seguretat Social; així com també de la necessitat de que les reformes es facin amb un elevat nivell de consens, amb la participació de la societat civil, tot posant la seva aplicació en una perspectiva gradual, més quan la Seguretat Social gaudeix, en l’actualitat, de bona salut; però finalment, no oblidant que el nostre sistema ha estat un dels pilars de la nostra cohesió social, i que un daltabaix en la manera de regular-la, sense tenir en consideració la realitat social i laboral d’aquest país, podria trencar-la en perjudici dels més dèbils.