Seguint amb la Reforma Laboral: Una nova Llei de la que no es parla i d'interès per als treballadors per compte propi

El debat polític que s’està produint en les Corts Generals a la tornada de les vacances segueix sent el mateix que a l'inici d’aquestes: la reforma laboral, o dit en altres termes, la modificació de la Llei de l'Estatut dels Treballadors vigent des de 1995.

L’aprovació de la reforma laboral, que s’espera sigui ja definitiva (tot i que vista la situació econòmica i social, aquest caràcter no arribi possiblement més enllà d’aquest mateix any), es produirà aquests propers dies. En tot cas, abans de valorar el seu contingut, voldria comentar en aquesta entrada una altra reforma laboral (si bé no ha afectat a la Llei de l'Estatut dels Treballadors), que s’ha produït aquest estiu a través de l’aprovació i publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat de la Llei 32/2010, de 5 d’agost, per la qual s’estableix un sistema específic de protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms.

Es tracta d’una llei molt important per a tots els treballadors autònoms, inclosos els denominats com a treballadors autònoms econòmicament dependents, que estiguin cotitzant a través de la seva Mútua o d’una entitat gestora de la Seguretat Social per accidents de treball o malalties professionals, ja que en el cas que no puguin seguir exercint la seva activitat de forma definitiva o temporal, pels motius que veurem posteriorment, podran cobrar una prestació econòmica, de manera semblant al que succeeix amb la prestació per atur a la qual poden accedir els treballadors assalariats o per compte d'altre.

Per poder accedir a la protecció per cessament d’activitat, el treballador autònom haurà d’acreditar que la finalització del seu negoci s’ha produït per una sèrie de causes que apareixen llistades en la pròpia Llei 32/2010, que de forma principal són les següents:

En primer lloc, la concurrència de motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius que determinen la inviabilitat de prosseguir l’activitat econòmica o professional, o en cas que el treballador autònom treballi en un establiment obert al públic, el tancament del mateix. La Llei no defineix el que s’entén per motius econòmics, tècnics, organitzatius o de producció, tot i que aquesta terminologia recorda de manera directa la que la legislació laboral preveu per als acomiadaments dels treballadors per causes empresarials, i per tant, es podria mantenir que amb elles es fa referència a situacions de pèrdues, de manca de comandes o d’impossibilitat de reconvertir els mitjans humans o tècnics del negoci. En tot cas, la llei entén com a suficient per demanar la prestació per cessament d’activitat que aquesta es derivi d’unes pèrdues superiors al 30% dels ingressos del negoci, si bé assenyala que no computarà a aquests efectes el primer any d’inici de l’activitat. Per cert, això obre el dubte de si després del primer any d’activitat es pot demanar la prestació en cas que aquesta finalitzi per una situació específica de pèrdues, el que possiblement s’ha de resoldre negativament.

En segon lloc, també s’ha d’expressar que la prestació per cessament d’activitat s’atorgarà quan el negoci hagi hagut de finalitzar per força major, per pèrdua de la llicència administrativa, sempre que aquesta constitueixi un requisit per a l’exercici de l’activitat econòmica o professional , per violència de gènere determinant del cessament temporal o definitiu de la treballadora autònoma, o per divorci o acord de separació matrimonial en els supòsits en què l'autònom divorciat o separat exerceixi funcions d’ajuda familiar en el negoci del seu excònjuge o de la persona de la qual s’ha separat.

La protecció a la qual el treballador autònom tindrà dret se centra principalment en l’abonament d’una prestació econòmica, la quantitat de la qual derivarà d’aplicar un percentatge del 70% a una base reguladora, resultant de la mitjana de les bases per les quals el treballador autònom ha cotitzat durant els dotze mesos continuats i immediatament anteriors a la situació legal de cessament.

Aquesta quantitat es rebrà sempre que el treballador autònom hagi cotitzat prèviament per ella, dins dels 48 mesos anteriors a la situació legal de cessament d’activitat, dels quals, com a mínim, dotze han de ser continuats i immediatament anteriors a aquesta situació: per tant, el termini mínim per obtenir la prestació de cessament d’activitat és haver-la realitzat durant dotze mesos, per l’acreditació de la qual, segons escala fixada en la llei, el treballador autònom cobrarà dos mesos de prestació. Aquesta durada es va incrementant a mesura que es demostri un major nombre de mesos cotitzats (l’augment en el nombre de mesos pels quals es pot rebre la prestació es fixa en funció d’escales de cinc mesos cotitzats, de manera que per exemple, de divuit a vint-i-tres mesos cotitzats, es rebrà la prestació durant tres mesos; de vint-i-quatre a vint-i-nou s’obtindrà la prestació quatre mesos i així successivament fins arribar a més de quaranta-vuit mesos cotitzats o més, on com a màxim es podrà rebre la prestació durant un període de 12 mesos).

En tot cas, la protecció al treballador autònom per cessament d’activitat no acaba en l’abonament d’una prestació, sinó que també inclou el pagament, per l’entitat que gestioni aquesta protecció, de la cotització de Seguretat Social del treballador autònom per contingències comunes, així com la dispensació de mesures de formació, orientació professional i promoció de l’activitat emprenedora dels treballadors autònoms beneficiaris del mateix.

De fet, la norma atribueix la gestió d’aquesta prestació econòmica per cessament d’activitat a les Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals amb la qual el treballador autònom tingui concertada la seva protecció davant situacions d’accidents de treball o malalties professionals, llevat que pel contrari tinguin coberta aquesta protecció amb una entitat gestora de la Seguretat Social, ja que en aquests casos, la tramitació correspon al Servei Públic d'Ocupació Estatal.

Amb això, s’observa una equiparació progressiva entre aquest tipus de treballadors autònoms i els assalariats en situació d’atur, que encara es fa més visible si es repara en que la Llei 32/2010 atribueix als Serveis Públics d’Ocupació Autonòmic la gestió de les mesures de formació, orientació professional i promoció de l’activitat emprenedora dels treballadors autònoms. De forma general, cal dir que la Llei preveu que el treballador autònom haurà de participar en aquelles accions que es determinin per l’òrgan gestor, pel Servei Públic d'Ocupació de la corresponent Comunitat Autònoma de manera general, ja que en cas contrari, la no acceptació pel treballador autònom a participar en aquelles accions ofertes per l’òrgan que li gestioni la prestació per cessament d’activitat es produirà una infracció legal que pot donar lloc a la pèrdua del cobrament durant algun temps, o en cas de repetir-se la infracció tres vegades , a l’extinció de la prestació.

En fi, la Llei no entrarà en vigor fins el 6 de novembre d’aquest any, temps concedit per a una bona comprensió de la norma, perquè els treballadors autònoms puguin posar al dia les seves obligacions administratives respecte de la Seguretat Social, i possiblement el que és més important, perquè les Administracions implicades i les Mútues, principals beneficiàries d’aquesta normativa, puguin disposar els deguts canals de coordinació que pel que es veu, tan importants seran, no només per concedir la prestació als treballadors autònoms, sinó per empènyer-los a seguir amb la seva trajectòria professional.