Comentaris sobre el contingut de la reforma laboral (I): les agències de col·locació

Com a l’efecte em vaig comprometre en l’anterior entrada a Jornal.cat, passo a analitzar el contingut del Reial Decret Llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, en concret, un dels apartats que més grau de consens ha obtingut entre tots els agents institucionals i socials que han participat en la seva elaboració: el relatiu a la millora de la intermediació laboral.

Per intermediació laboral s’ha d’entendre, com a l’efecte venia regulant la Llei d'Ocupació de 2003, el conjunt d’accions que serveixen per posar en contacte les ofertes de treball de les empreses amb els treballadors demandants d’ocupació, bàsicament portant a terme una mediació amb l’objectiu de que els llocs de treball oferts siguin per als treballadors més adequats per cobrir-los. Amb anterioritat a la reforma de fa uns dies, la intermediació laboral tenia una dimensió pública, és a dir, només es podia dur a terme pel Servei Públic d'Ocupació i les agències privades de col·locació que, havent estat autoritzades per aquell, no tinguessin ànim de lucre (és a dir, que no obtinguessin beneficis per realitzar aquestes funcions), i a més, els únics que podien gaudir d’aquestes accions eren els treballadors que estiguessin inscrits com a demandants d’ocupació a les oficines de treball públiques.

Amb el Reial Decret Llei 10/2010 es modifica aquest panorama: per començar, també podran realitzar les tasques pròpies d’intermediació laboral les agències de col·locació privades amb ànim de lucre, i d’altra banda, els destinataris d’aquestes accions de col·locació no només seran els treballadors que estiguin inscrits en els serveis públics d’ocupació, sinó qualsevol treballador que busqui una feina per la seva col·locació, encara que no hi figuri com a demandant d’ocupació a les oficines de treball públiques. En conseqüència, les agències no només podran fer les típiques funcions de mediació entre empresaris i treballadors per a cobrir adequadament un lloc, sinó també funcions d’orientació laboral, informació professional, selecció de personal, etc .. Derivat d’això, en funció del règim de col·laboració que s’estableixi entre les agències i el Servei Públic d'Ocupació, el treballador està obligat a acceptar la col·locació que li ofereixi l’agència, o participar en les accions que es puguin determinar per aquesta per afavorir la seva ocupabilitat.

En tot cas, les agències de col·locació privades amb ànim de lucre que desitgin exercir aquestes funcions d’intermediació hauran de ser autoritzades pel Servei públic d’ocupació competent (en el nostre cas, el Servei d'Ocupació de Catalunya), i en cap cas hauran de carregar el cost de les seves funcions al treballador (podran fer-ho, però, amb l’empresa, quan les agències de col·locació, tot i estar autoritzades pel Servei públic d’ocupació, realitzin les seves activitats de manera autònoma, és a dir, sense la cobertura de un conveni de col·laboració amb l’autoritat pública).

Resulta també d’interès les garanties que es nuen a la intervenció de les agències en el sentit de garantir el principi d’igualtat i no discriminació en l’accés a un lloc de treball, així com el deure de respectar el dret a la intimitat i dignitat dels treballadors en el tractament de les seves dades.

Al marge de les agències de col·locació, la reforma ha resolt també com a típiques funcions d’intermediació les que duguin a terme les entitats de recol·locació, que hagin estat creades pels representants dels treballadors i els empresaris, per als treballadors que siguin afectats per processos de reestructuració empresarial, a les que per tant també els seran d’aplicació els deures que es nuen a tota agència de col·locació.

La qüestió possiblement més espinosa que emergeix d’aquesta regulació és la intervenció de les empreses de treball temporal en matèria d’intermediació laboral: el nou art. 16/03 sortit de la reforma duta a terme pel R.D. 10/20110 estableix que “la actividad consistente en la contratación de trabajadores para cederlos temporalmente a otras empresas se realizará exclusivamente por empresas de trabajo temporal de acuerdo con su legislación específica”. Això pot significar que, només les empreses de treball temporal poden “cedir” treballadors per elles contractats a altres empreses usuàries, però no impedeix que també puguin realitzar funcions d’intermediació, si bé, en tot cas hauran d’obtenir una autorització específica per a això, i per tant, subjectar-se al règim que s’acaba d’explicar.

En tot cas, el que s’ha dit en aquest bloc no és definitiu, ja que el Govern diu que aquesta normativa no és aplicable fins que s’aprovi el reglament que la desplegui, la elaboració del qual es fixa en un període de sis mesos.

El que si és definitiu és, ja per acabar, el suport que el Govern de l’Estat, en coordinació amb la Generalitat, passa a donar als serveis públics d’ocupació ja que es preveu el reforç del seu personal mitjançant la contractació de 1500 orientadors laborals fins al desembre de l’any 2010. Una mostra de l’importància que el coneixement de l’entorn laboral té per a les persones que volen accedir al mercat de treball, ja sigui a l’àmbit públic, com també al laboral.