Comentaris d’urgència sobre les principals mesures de reforma de la legislació laboral adoptades pel Govern.

A l’espera de la convalidació el dia 22 de juny del Reial Decret-llei 10/2010, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, que entra en vigor avui divendres 18, exposo les principals modificacions que ha suposat en la normativa laboral, particularment en la Llei de l'Estatut dels treballadors, sense perjudici que molt possiblement, el procés de modificacions continuarà en els propers mesos si, com ja ha manifestat el Govern, decideix tramitar el contingut d’aquell Reial decret llei com a Projecte legislatiu.

Com l'impacte del Reial Decret-Llei 10/2010 en el marc jurídic laboral és considerable, aprofitaré aquesta entrada per llistar, de forma general, les matèries que resulten afectades per la reforma, mentre que en el següents blocs aniré desenvolupant cadascuna d’elles

Les principals línies d’actuació de la reforma impulsada pel Govern són les següents:

1. S’obre l’entrada a les agències privades de col•locació, amb o sense ànim de lucre, en el procés d’intermediació i col•locació laboral. Per tant, ja sigui de forma autònoma o coordinada amb els serveis públics d’ocupació, aquelles podran desenvolupar actuacions relacionades amb la recerca de feina, com l’orientació i informació professional i la selecció de personal.

2. S’obre a les Empreses de Treball Temporal la possibilitat de que intervinguin, cedint treballadors a empreses usuàries en sectors productius en sectors que principalment pel seu caràcter d’elevat risc per a la salut dels treballadors, tenien vedat fins ara.

3. S’incentiva la contractació de determinats col•lectius de treballadors: principalment, els joves de 16 a 30 anys amb greus problemes d'ocupabilitat i els majors de 45 anys desocupats de llarga durada. En aquests casos, es disposa un suport econòmic als empresaris que els contractin, que incrementa la seva quantitat si les contractades són dones.

4. Es manté la tradicional diferenciació en la nostra normativa entre contractes indefinits i contractes de durada determinada: en tot cas, respecte dels primers, es passa a potenciar la modalitat del contracte de foment de la contractació indefinida, que es passa a formalitzar pràcticament a tota la població desocupada (en tot cas, s’exigeix, en el cas de treballadors entre 31 i 44 anys que portin tres mesos en aquesta situació). També es passa a potenciar la conversió a l’esmentat contracte de foment de la contractació indefinida per la regulació de la possibilitat temporal de que els contractes temporals puguin convertir-se al primer. A més de les corresponents ajudes econòmiques que l’empresari pot obtenir si formalitza aquest contracte, la indemnització que rebrien els treballadors que ho tinguessin en cas que fossin acomiadats per determinades causes es rebaixa.

5. Es preveu la possibilitat que un contracte temporal d’obra o servei determinat pugui durar fins a tres anys, prorrogables a un més en determinades circumstàncies, encara que s’incrementa la indemnització que el treballador rebria a la finalització d’aquest contracte. En tot cas, la reforma també limita la possibilitat que s’encadenin contractes temporals amb un mateix treballador en una mateixa empresa o grup d’empreses.

6. Es modifica la regulació del contracte per a la formació i del contracte en pràctiques en relació als títols professionals la possessió o no dels quals habilita per realitzar un o altre contracte: en tot cas, en el contracte per a la formació s’amplia l’edat dels treballadors que poden ser contractats (fins a 25 anys); també passa a ser necessari que el treballador rebi el salari mínim interprofessional en el segon any de contracte, i a més tindrà dret a percebre la prestació d’atur.

7. S’afavoreix el canvi substancial de les condicions de treball per part de l’empresari durant el desenvolupament de la relació laboral. La reforma regula que en cas que aquestes modificacions afectin de forma col•lectiva als treballadors, en cas que no s’arribi a un acord amb ells, un àrbitre pugui decidir sobre la seva aplicació.

8. De forma particular, voldria ressenyar també l’afavoriment de que aquelles empreses que per la seva situació econòmica no puguin aplicar el règim salarial derivat d’un conveni col•lectiu que els hi sigui d’aplicació, podran “despenjar-se” de la seva aplicació, fins a un màxim de tres anys .

9. En relació al règim d’acomiadaments dels treballadors s’ha de confirmar l’atribució a les empreses d’una major facilitat per dur-los a terme quan els motius de l’extinció contractual derivin de causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció. D’una banda, es facilita la justificació d’aquestes causes, i de l’altra, es redueixen els costos que l’empresari ha de pagar al treballador pel seu acomiadament, quan aquest no resulti procedent.

A més, l'Estat, a través del FOGASA pagarà una part (fins a 8 dies de salari per any treballat) en les indemnitzacions que l’empresari hagi de pagar als treballadors pel seu acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció.

Potser, la realització d’aquesta reforma resulti necessària per a la creació d’ocupació, però molt em temo que no serà suficient: i no em refereixo a continuar amb la reforma de la “legislació laboral” en els termes que s’estan veient, sinó en impulsar iniciatives que afavoreixin la formació de la població d’aquest país o en el canvi del model productiu seguit fins a la data.