L’inici d’un període de reformes laborals, la fi de la pau social.

A la porta d’importants canvis normatius en matèria laboral, em complau tornar a engegar les meves col•laboracions amb un diari tant proper a la realitat diària, i de gran sensibilitat social com és Jornal.cat

La primera frase d’aquest blog no és del tot ajustada, ja que amb les mesures adoptades pel Govern a mitjans de maig ja es varen començar a afectar matèries importants del camp social, així per exemple, cal recordar que ha estat suspesa la revalorització de les pensions de Seguretat Social en funció del cost de la vida per a l’any 2011 (excepte les pensions mínimes); que el pagament de les prestacions econòmiques en el marc de les persones beneficiàries del sistema assistencial de dependència es realitzarà a partir del seu reconeixement (màxim 6 mesos) i no de la sol•licitud; que s’ha endurit de forma automàtica l’accés a la pensió de jubilació en relació al període de cotització necessària per obtenir-la, a l’haver-ne eliminat un període transitori previst des de l’any 2007 que establia en sis anys el termini per a exigir de forma completa 15 anys de treball; o també, l’obstaculització a l’accés a la pensió de jubilació parcial (que es pot compaginar amb el treball a mitja jornada), incrementant l’edat a la qual es podrà accedir (61 anys de forma general).

A més s’ha fet una retallada salarial del personal al servei de l’Administració Pública, no només del funcionariat, sinó també dels contractats en règim laboral que hi treballen per al sector públic; reducció salarial d’un 5% de mitja que es farà efectiva en la nòmina del mes de juny.

La justificació per part del Govern sobre l’adopció d’aquestes mesures en el restabliment “de la confiança dels mercats en el compliment de les perspectives de reducció del dèficit”. Ja s’ha dit que la justificació de mesures que afecten a una part tant sensible de la població com són els pensionistes, els possibles beneficiaris del sistema de dependència o els empleats públics hauria d’implicar un exercici de pedagogia important del perquè, en funció de la motivació citada, s’imposa aquest tipus de mesures i no altres, cosa que hauria de correspondre al Govern espanyol, però molt especialment a la Unió Europea.

Pel que fa a la decisió de reduir el salari del personal al servei de les Administracions públiques, s’han expressat opinions que li treuen importància ja que es tractaria d’una retallada més aviat simbòlica, així com en el fet de que és una eina on l’Estat té capacitat de decisió directa, tot i que per fer-ho, aquest ha hagut de suspendre l’aplicació d’acords col•lectius pactats entre la pròpia Administració i els agents socials que estaven vigents.

Sigui com sigui, aquesta reducció salarial culmina un procés de menysvaloració de la nostra funció pública de fa anys: de fet, el que més em preocupa és la desvalorització que aquesta reducció salarial suposa del treball públic, que pot afectar no solament a les condicions de treball del personal que hi treballen (també hi ha, entre aquest personal, interins, contractats temporals, etc...), sinó en la pròpia qualitat i dedicació al servei que la funció pública ha d’oferir. Per descomptat, es podria discutir que hi han aspectes de les relacions laborals a l’Administració que podrien ser millorables, i en aquest sentit, valorar l’aplicació de eines com les avaluacions de rendiment dels empleats públics, però molt em temo que l’aplicació d’una reducció de salaris (sense cap altre criteri de diferenciació que no sigui la quantitat que es percep) deprimeixi la nostra funció pública.

He mostrat algunes de les preocupacions relatives a l’actualitat laboral que m’estan afectant durant aquests dies, que se sumen al coneixement de la pròpia situació d’atur a que s’està patint, i que pot posar en perill la pau social en un futur proper si el mercat de treball no millora en els propers mesos. Desitjaria que, si s’acaba aprovant la reforma laboral, això suposés un punt d’inflexió en la creació d’ocupació i en la reducció de les taxes d’atur, tot i que dubto que per sola ho pugui aconseguir.

Una primera senyal de la trencadissa de les relacions entre els agents socials i institucionals ja s’ha produït en forma d’una convocatòria de vaga per al sector públic prevista per avui dimarts 8 de juny. Les pròximes entrades d’aquest blog serviran per interpretar aquesta resposta social, i també per aclarir l’abast de les reformes que s’apropen.