El que hi ha, i el que vindrà en el mercat de treball (I)

Vull dividir els meus comentaris sobre la situació del mercat de treball en dos blocs: en el d’aquesta setmana, faré memòria de les principals estadístiques que s’han publicat i el que amaguen darrere, i en el proper faré referència a quins son els termes del debat que s’està produint per modificar la normativa laboral, i en quin sentit fer-ho.

Aquest mes de febrer ha estat pròdig en la publicació de dades estadístiques sobre la realitat que està gaudint (més aviat, hauríem de dir “patint”) la població laboral a Espanya, principalment les derivades del Servei Públic d’Ocupació Estatal, però també les derivades de l’Enquesta de Població Activa sobre el quart quadrimestre de l’any 2008, que és molt interessant per conèixer i valorar les necessitats de les persones i de les llars familiars que viuen a Espanya.

El que més podem destacar d’aquest conjunt de dades és el següent:

1. L’Enquesta de Població Activa ha posat en evidència que durant el quart trimestre de l’any 2008 es va produir un descens molt pronunciat de la població “ocupada” quasi bé del 3,03% (és a dir, la que està treballant, ja sigui per compte aliè ja sigui com autònom), però contràriament, ha percebut també un increment durant el quart trimestre de la “taxa d’activitat de la població” (s’ha de recordar que per tal, s’entén el conjunt de persones que o bé estan treballant, o bé estan a l’atur, però mostren la seva disposició a accedir a alguna feina).

Això vindria a dir que: o bé la població amb edat de treballar pensa que continua havent feina, o bé la situació de necessitat per la que estan passant moltes persones fa que augmenti el nombre de les que, en altres circumstàncies potser no ho haguessin fet, però ara es veuen abocades a buscar treball: potser, per decidir el perquè de l’elevació de la població activa (és a dir, la que treballa, o la que vol treballar), podríem fixar-nos en que l’augment de la seva taxa s’ha produït sobre tot per l’ascens del col•lectiu femení (de fet, voldria destacar que el nombre de dones actives s’ha situat per primer cop per sobre dels deu milions, 10.035.200).

2. Segons l’Enquesta de Població Activa, la taxa d’ocupació de la població ha baixat en un 3,03%, però atenció, la que es registra a la Seguretat Social ho ha fet en un 4,3%,: això vol dir que ha baixat molt més la taxa de persones que estan ocupades a la Seguretat Social que les que diuen que ho han deixat de fer a l’Enquesta de Població Activa. Dit d’una altra manera, moltes de les persones que diuen que estan ocupades segons l’Enquesta de Població Activa (que no deixa de ser una “enquesta”) no ho estan segons la Seguretat Social, amb la qual cosa ens trobaríem que moltes d’elles estaran desenvolupant treballs de l’anomenada economia submergia, és a dir, sense que disposin de cobertura social.

En aquest àmbit, un sector on també s’està notant molt el descens d’afiliació a la Seguretat Social és el d’autònoms (el mes de gener, un -3,23% en variació interanual) , el que suposa -109.688 persones cotitzants a la Seguretat Social. El que comparat alhora amb el que diu l’Enquesta de Població Activa en que el total d’ocupats com a treballadors independents hauria baixat un -1,62%, també ens estaria dient possiblement, una situació visible d’economia submergida entre ells.

Sense perjudici del que digui la propera setmana sobre les mesures que el govern hauria d’emprendre, no s’ha de deixar passar l’ocasió de dir que aquest dissabte, el govern ha aprovat un reglament per regular els “treballadors autònoms econòmicament dependents”, és a dir, aquells als quals els ingressos principals del seu negoci prové d’un únic client. En aquest sentit, el govern ha dit que un important nombre de treballadors autònoms podrà “regularitzar” la seva situació, sobre tot, aquells que es trobin en activitats com el transport, les assegurances i els agents comercials. Esperem també, que la nova regulació, serveixi per evitar situacions de frau, qualificant com autònoms a molts treballadors que en veritat, ho son per compte aliè.

3. Seguint amb les dades estadístiques, l’Enquesta de Població Activa també va detectar l’augment de persones en atur (3.207.900), en concret, s’ha detectat un increment de 609.000, arribant a una taxa d’atur del 13,91%.

En aquest camp de l’atur, voldria destacar a més una dada que per a mi és força preocupant, que és l’augment del col•lectiu d’aturats que varen perdre la seva feina fa més d’un any (ha augmentat en 179.600 persones), on destaquen particularment les persones amb pocs estudis o amb feines de poca qualificació, mentre que també ha augmentat el nombre de llars en les que tots els seus membres estan a l’atur (ha crescut en més de 385.500 persones en un any), situant-se en 827.200.

Això s’ha de posar en comparació amb les dades dels Serveis Públics d’Ocupació segons les quals ha augmentat en un 67,7% el nombre de sol•licituds d’ajudes per desocupació: el fort increment dels beneficiaris de prestacions de desocupació, i la perspectiva de que l’esgotin en els propers mesos, hauria de portar a que el govern assegurés el manteniment i en el marc del diàleg social amb els sindicats i la patronal, l’enfortiment del sistema de protecció davant situacions de desocupació, particularment de llarga durada.

3. Com va dir el Ministre de Treball al Congres el 15 de gener, de l’increment total d’aturats, el 20% és d’estrangers. Si es parteix de la base que la seva “taxa d’activitat” és superior a la població espanyola (és a dir, poden i volen treballar més que l’autòctona, sobre tot per la major joventut del col•lectiu immigrants”, en canvi estan patint d’una manera acusada les situacions d’atur: de fet, la taxa d’atur segons l’EPA entre els estrangers és del 21,26%, és a dir, 8 punts més que els nacionals espanyols (12,52%).

Aquesta situació pot esdevenir molt delicada per molts treballadors estrangers, ja no quant “treballadors” sinó en relació a que la impossibilitat de trobar una feina podria portar-los a situacions esdevingudes d’irregularitat, i per tant a perdre les seves oportunitats de residir legalment a Espanya, amb les conseqüències que això té tant per a les pròpies persones com per al mercat de treball.

4. Per últim, en relació a la contractació que s’ha produït al mes de gener de 2009, s’ha de dir que ha baixat en el seu conjunt, particularment la dels contractes indefinits (ha baixat un 39,42%). En tot cas, i tot i que els temporals també han descendit (un 27,30%, degut a la pròpia destrucció d’ocupació que s’està registrant, també és cert que la contractació de durada determinada continua sent la campiona a Espanya: quasi bé un 80.44% dels contractes a Espanya són temporals.

Davant d’una situació com l’actual, el govern ha manifestat el seu desig d'emprendre algunes mesures durant aquest any, però que no afecten al nucli essencial de la legislació laboral: diversos agents, particularment empresarials, han demanat una flexibilització de les relacions laborals, en concret "tocant” la legislació actual sobre l’acomiadament. Sobre aquests temes en parlarem al següent bloc, ara bé, ja voldria avançar com a nota final, si les dades que he comentat avui posen en evidència que la causa de la crisi social actual deriva de la legislació laboral, o d’altres factors econòmics, productius educatius o de caràcter social.