Sis graus

Ja és disponible a les llibreries “Sis graus” (Ed. Librooks), de Mark Lynas, escriptor especialitzat en escalfament global. Aquesta obra va neixer com a conseqüència de la consulta de multitud d’articles científics sobre escalfament global a la Biblioteca Científica Radcliffe de la Universitat d’Oxford. Lynas va començar a classificar els articles que consultava a un full de càlcul que tenia una fulla per cada grau d’escalfament per sobre de la temperatura preindustrial. Així, per exemple, els articles que analitzaven l’evolució futura del clima a un mon 3 graus més calent, anaven a la fulla “3” i, sense voler, això li va donar l’estructura per als capitols del llibre.

Fruit de la quantitat d’articles i fonts consultades i de l’honestedad intelectual de l’autor, insubornable en el seu desig de presentar una panoràmica el més completa, realista i actualitzada possible, “Sis graus” és un veritable compendi de tots els estudis, aspectes, analisi i punts de vista rellevants sobre l’escalfament global, sense dogmatismes, apriorismes, exclusions ni censures. No conec una obra que sigui més complerta que aquesta sobre escalfament global i les seves conseqüències i, com a tal, és una valuosissima eina de referència i de treball per a qualsevol persona que és vulgui iniciar, o aprofundir, en aquesta problemàtica. Com a mostra de la seva solidesa, cal esmentar que “Sis graus” ha rebut el premi de Divulgació Científica 2008 de la Royal Society britànica, l’institució científica més venerable del mon.

Com explica Lynas al pròleg, “A mesura que anava avançant la feina, em van assaltar els dubtes: potser era millor mantenir-ho tot en secret. Sis graus començava a semblar un manual de supervivència, ple d’indicacions sobre quines partes del planeta s’haurien d’abandonar i quines era més probable que continuessin sent habitables. Hauria de compartir aquesta informació només amb els meus familiars i amics, posar al corrent i avisar tranquil•lament les persones més properes? O potser ho hauria d’escampar per tot arreu, com una mena de conte amb moral, per convèncer la gent de fer campanya per reduir ràpidament les emissions i evitar el pitjor desenllaç abans que no fos massa tard? Evidentment vaig triar la segona opció, més optimista.”

I aquí és on l’obra adquireix un interès cardinal per als catalans, car un dels pocs punts a on hi ha un consens practicament absolut entre tots els científics i models, és en el fet de que el Mediterrani serà una de les arees més afectades pel canvi climàtic. En aquest llibre, la publicació del qual, per a total transparència, jo he recolzat per l’elevadissim valor que crec que aporta, hi tenim una finestra a una visió científica panoràmica sobre el nostre futur a un planeta més càlid, que ens convé aprofitar al màxim.

Hi ha una escola de pensament que creu que en presentar la problemàtica de l’escalfament global, cal no travessar unes certes hipotètiques línies vermelles car, a partir d’allí, la depressió causada per la magnitud dels problemes que ens esperen, deprimeix, paralitza, desmobilitza i impedeix passar a l’acció. Ben francament, jo no he entès mai com les mitges veritats i les metides pietoses poden ser millors per a un adult que vol saber, que la veritat pura i dura, per més dolorosa que sigui. I si el futur que descriu “Sis graus” no mobilitza a l’acció a un adult responsable, no se ben bé què ho podrà aconseguir. Com diu Lynas al llibre, “vistes les conseqüències per a tots plegats, no hi hauria d’haver cap altre tema que mereixes la mateixa importància i atenció que l’escalfament global”.