1,5 ºC

(Versió extesa a 3500 caràcters de l'article publicat a "El Punt Avui" el 23-Oct-18)
A l’acord de París del 2015, adoptat per tots els països del món tret dels EUA, aquests varen declarar que volien limitar l’escalfament del planeta a 2 ºC i, si podien, a 1,5 ºC, perquè es va fent evident per a tothom que 2 C ja són massa. Alhora, els signants de l’acord, varen demanar a l’ONU que els hi digués què calia fer per tal de no depassar els 1,5. El resultat és un informe especial de l’ONU que es va fer públic aquest passat 08-Oct. El gruix de l’informe es centra en dos temes: comparar les conseqüències entre els escalfaments fins a 1,5 i 2 ºC, i explicar què cal fer per no depassar ni l’un ni l’altre. Com a exemple, si arribem als 1.5 ºC només es moriran el 80% dels coralls del món, mentre que si arribem als 2 ºC, es moriran tots.
 
És, però, el segon tema el que representa la raó de ser d’aquest informe. Tots els altres informes de l’ONU sobre escalfament global són bàsicament descriptius d’on som i del ventall de possibles futurs que tenim al davant: “aquests són els fets, i aquests els diferents futurs segons com evolucioni la societat” i no són gens prescriptius. Aquest, per contra, diu explícitament què cal fer, si de debò no volem depassar aquests límits. Els que varen dissenyar l’acord de París doncs, han aconseguit que, per primer cop, els països signants encarreguessin als especialistes un dictamen d’on som i que cal fer, si és que l’acord no ha de ser paper mullat.
 
Sobre a on som, l’informe diu que ara ja hem assolit un escalfament d’ 1 ºC i que, si no canviem res, podem comptar amb un escalfament progressiu de 0.2 ºC cada 10 anys. També que, si ens limitem a fer allò que els signants de l’acord de París s’han compromès a fer de forma voluntària, no tant sols no evitarem un escalfament de 2 ºC, sinó que escalfarem el planeta 3 ºC al 2100.
 
Sobre el que cal fer, l’informe explica que els canvis que calen són tècnicament possibles, però sense precedents, i analitza diverses possibles evolucions. A totes ens caldria una reducció en les emissions netes de CO2 del 2.5% anual durant els propers 40 anys (com a referència, reduccions anuals més grans del 3% de les emissions només s’han conegut associades a situacions de descomposició social, com per exemple en el cas de la Rússia post-soviètica - reduccions anuals del 5%).
 
Totes les evolucions contemplades utilitzen un còctel diferent de reducció de les emissions, reforestació, biofuels i captura i emmagatzemament de carboni (essencialment, capturar el CO2 i emmagatzemar-lo per “sempre” – aquesta tecnologia no s’ha desplegat a dia d’avui pels costos que té). Si volem una alternativa que no recorri als biofuels i a la captura de carboni, llavors ens cal ser molt matiners i sacrificats en la nostra reducció d’emissions. I així l’informe parla eufemísticament de “dietes menys intensives en recursos” (o sigui, vegetarianes). També parla de la necessitat de reconvertir fins a 5 milions de Km2 (unes 10 Espanyes) de terres actualment cultivades per alimentació, al cultiu de biofuels i la reforestació.
 
Ja sabíem, i aquest informe rebla, que, en la lluita contra l’escalfament global, estem fent molt poc i de forma massa lenta. Però, posats a buscar aspectes positius, l’informe posa sobre la taula, aquest cop de la ma de l’ONU, què ens cal fer si realment volem passar de les paraules a l’acció. Tant si ja hem fet tard, com si no, quan abans ens hi posem, millor.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article