Geoenginyeria? No gràcies

(Publicat a "El Punt Avui" el 12/12/11)

La geoenginyeria consisteix en totes aquelles activitats l’objectiu de les quals es influir d’una forma o una altra sobre el clima planetari, per tal d’empenyer-lo en una certa direcció (per a més detall vegeu ‘Geoenginyeria’, El Punt Avui del 01-Nov-11).
 
Hi ha molts motius pels quals hauríem de tancar la geoenginyeria amb pany i forrellat i després llençar la clau. Per començar, no coneixem tots els mecanismes amb els quals el nostre planeta manté les condicions d’habitabilitat. Serem com un ajudant de cuina al qual de cop el posin a operar un pacient a cor obert. Degut a això, tocarem una cosa i n’esguerrarem tres, però també degut a que el nostre objectiu es massa simplista per a un funcionament tant sofisticat com el del planeta: emprendrem accions destinades a refredar, però ignorarem que això només és una dels milers de dimensions de l’habitabilitat. Per exemple, l’adició de sulfúric a l’aire pot refredar el planeta, però no resoldrà l’acidificació que l’augment de CO2 a l’atmosfera està produint als oceans, amb el corresponent perill per a tots els petits organismes que constitueixen la base alimentaria dels oceans, a banda del risc de desaparició de totes les formacions coralines. Cap problema, diuen els geoenginyers, per a evitar acidificació a algunes de les zones més belles del nostre planeta, com són les formacions coralines, farem una dosificació de calç localitzada (?!?!?!) que neutralitzi l’àcid (!?!?!). I amb el carbonat càlcic que és formarà? Cap problema.... I així succesivament.
 
Una segona raó per a fugir d’aquesta suposada solució, és que, evidentment, ens dona una excusa més per a continuar com fins ara, fent cada cop la pilota més gran i el problema més insol·luble. Una tercera, és que estem alegrement agafant-nos una feina que després no podrem deixar: un cop comencem a fer-nos càrrec de mantenir l’habitabilitat del planeta, no podrem parar mai. Serà una feina de tothora i de sempre, com el sistema de refrigeració d’una central nuclear. Ens haurem encadenat a una feina que avui el planeta fa de franc per a tots els essers que hi viuen i sense haver-nos-en de preocupar.
Serà, endemés, una feina ingrata i a la qual les sorpreses costaran directament moltes vides. Seguint amb l’exemple del sulfúric, quan estiguem refredant el planeta amb sulfúric, si hi ha una erupció volcànica significativa, cosa que només és qüestió de temps, l’efecte refrigerant afegit del volcà es produirà igualment i les temperatures cauran tant que ens trobarem amb collites molt malmeses, ara sobre un planeta ecologicament estressat, i la conseqüent gana que això comportarà.
 
No obstant tot això, el motiu principal pel qual no hauríem de recorrer a la geoenginyeria, és perquè és una opció incorrecta i immoral. Dit sense embuts, està malament i repugna a l’intelecte (només cal pensar en la perspectiva d’anar injectant sulfúric a l’atmosfera). Com a especie ens hem equivocat, i ara els científics ens ho expliquen de manera inequivoca, i hauríem d’esmenar la nostra forma de viure fins allà a on calgui i fer un acte de contricció, en comptes de seguir fent el mateix, com adults incontinents i essers moralment disminuits. Clarament, hem begut la metzina de la son, però ara toca despertar-nos.
 
Si, a pesar de tot plegat, ens seguim deixant portar pel dolç, de moment, camí a la catastrofe, caldrà també que els poetes, pintors, cantants i artistes en general vagin revisant els seus llibres de recursos. Un cel amb abundant injecció de sulfúric ja no serà mai més blau sinò d’un blanc lletòs.