Per a llogar-hi cadires

(Publicat a "El Punt" el 15/12/08)
 
Quant creïbles són les prediccions dels climes del futur que ens fan els científics? Aquesta pregunta és capital perquè si poguéssim estar segurs de que les prediccions de temperatures futures fossin molt correctes i precises, ara ja hi ha molt més acord sobre quines serien les conseqüències d’unes tals temperatures sobre el nostre entorn físic. Per contra, la incertesa existent en aquestes prediccions, inherent simplement a la complexitat del problema tractat, és explotada al màxim per aquells que volen crear confusió i retardar qualsevol canvi dels que ja fa temps que hauríem d`haver abordat. I qui dia passa, any empeny.
 
Ara però, uns científics anglesos s’atreveixen a fer prediccions sobre el clima dels propers anys en uns termes molt específics i concrets. Darrerament el coneixement del clima del nostre planeta i la capacitat de modelar-lo, és a dir, de poder crear models matemàtics que repliquen el comportament de la realitat física, per a poder predir-ne i explicar evolucions futures, han gaudit d’una millora accelerada. Curiosament, i per raons en les que no podem entrar aquí, les prediccions efectuades pels models climàtics (i per tots els models de càlcul numèric en general) són molt sensibles a les condicions inicials triades: les suposicions que es fan sobre quin és el valor de tots els paràmetres del sistema (temperatura, vegetació, etc...). Segons es triï un punt d’inici o un altre, el resultat final diferirà.
 
A Europa som afortunats de poder comptar amb el Hadley Center (Anglaterra), un dels centres capdavanters de modelat climàtic (entre d’altres coses) a nivell mundial. Per a resoldre la incertesa creada per el problema de les condicions inicials, l’equip liderat per Doug Smith ha perfeccionat darrerament un mètode que, mirat retrospectivament, resulta obvi: el d’utilitzar condicions reals del planeta durant temps passats per tal d’encarrilar el model climàtic en el millor punt de sortida possible.
 
Això ha millorat molt la capacitat predictiva dels models (un 50% més acurats que la resta dels models) quan el model s’ha aplicat a predir el clima de dècades anteriors (el que es coneix com a “hindcasting”: fer servir el model per a predir el que ja es coneix).  La millora és tal que aquest equip es va atrevir a fer un pronòstic de com seria el clima del planeta entre el 2007 i el 2014. La seva predicció va ser que fins l’any 2009, els anys serien més aviat freds (com així ha sigut per ara) i que del 2010 al 2014, més de la meitat dels anys es registrarien com a més calorosos que el 1998 (el més calorós des de que es tenen registres fiables de temperatura).
 
Aquesta és una predicció inèdita, molt valenta i agosarada. Ningú s’havia atrevit a fer mai un pronòstic tant concret i tant precís (i per tant, amb tant de risc de picar-se els dits), i el resultat de la jugada no podria tenir un impacte més alt, car els models del Hadley Center també prediuen, ja més en el futur, un escalfament gravíssim del planeta. Si la predicció feta per als propers anys resulta ser certa, la credibilitat de les prediccions dels models creixerà uns quants ordres de magnitud de cop, i no es podrà discutir que la resta de les prediccions són, com a mínim, una orientació impossible d’ignorar, amb totes les conseqüències que això portarà.
 
Així doncs, s’està descabdellant davant dels nostres ulls, amb la mateixa dosi d’intriga i de conseqüències de tot ordre per als protagonistes, com a una pel·lícula d’intriga de Hollywood, la resposta a un enigma capital: som capaços ja de predir el clima futur del planeta? Si ho som, llavors ja sabem el que ens diuen els models per a més endavant i, per tant, el que ens espera.
 
Les apostes no podrien ser més altes ni de més transcendència per a tots els habitants del planeta. Talment per a llogar-hi cadires ... sinó fos que tots hi estem convidats, tots hi assistirem, tots en viurem les conseqüències, car vivim en l’únic planeta habitable que es coneix, i tots estem subjectes als canvis que experimentarà el seu clima. Això, tant si pertanyem als que els hi és indiferent el tema, com als que consideren el canvi climàtic un engany, com als que simplement ni n’han sentit parlar, com si som dels que ens arrenquem els cabells en veure que som tan cecs davant del que estem fent i del que ens espera, i ens arrencaríem els braços per tal de que ens caigués a tots plegats la bena dels ulls abans de que sigui massa tard.