Manifest - El Sistema Terra

(Publicat a "El Punt" el 14/01/08)
 
A aquestes alçades del segle XXI la discussió no és ja si l’esser humà és el causant del canvi climàtic o no, sinó quina és la velocitat d’aquest canvi ara i quina serà en el futur, i quin serà el seu impacte final en el nostre planeta. Tampoc es discuteix que, fins i tot en el cas de prendre mesures molt més dràstiques que les que s’estan prenent avui (vegeu l’informe Stern), l’impacte serà molt notable. En aquest context, un dels principals problemes amb què s’enfronta la nostra societat és la inexistència d’un model integral i precís del funcionament de la Terra, que ens permetés predir amb la màxima certesa possible què canviarà, quan, com i en funció de què. La manca d’aquest model fa que el ventall de possibles impactes finals sigui molt ampli i, per això, avui poden tenir lloc debats estèrils sobre aquests temes, en els quals alguns argumenten que amb petits retocs ja n’hi ha prou i d’altres que cal fer canvis radicals. Poder posar de banda aquests debats, que ens distreuen i ens fan perdre unes energies i un temps preciós, i poder dedicar-nos a treballar com un sol home per assolir els canvis necessaris, pot constituir la diferència, en les properes dècades, entre un món habitable i un que no ho sigui.
 
Afortunadament, en els darrers temps ha emergit en l’àmbit científic internacional l’anomenada “Ciència  del Sistema Terra” (“Earth System Science” en anglès). Aquesta nova branca de la ciència és la teoria correntment establerta per a explicar el funcionament de la Terra i, en essència, ve a dir que el funcionament del planeta s’explica, i ve determinat, per les interaccions entre els influxos que rebem de l’espai exterior, i els processos dinàmics de l’atmosfera, la terra sòlida, la hidrosfera, la criosfera i la biosfera (incloent-hi l’antroposfera).  Tots aquests components estan indestriablement entrelligats per multitud de mecanismes que s’influencien els uns als altres, a voltes accelerant-se i a voltes frenant-se mútuament. Les innovacions cabdals d’aquesta explicació del planeta són que, per una banda, la influència de cadascun dels components es reconeix de, i a, escala planetària; per l’altra, contempla explícitament que tots aquests components s’influeixen els uns als altres constantment i, de manera capital, posa la influència de la biosfera com a mínim al mateix nivell d’importància que la dels altres components (aquesta darrera innovació va ser proposada per primer cop per James Lovelock en la seva Teoria de Gaia).  Evidentment, no s’ha arribat a aquesta visió per atzar ni caprici, sinó com a superació de visions anteriors que es varen evidenciar incompletes i, com calia esperar, la nova visió supera aquestes limitacions i explica satisfactòriament les noves evidències empíriques que es van recollint.
 
Sabem, doncs, que tenim urgència de trobar respostes i que, per altra banda, tenim un marc teòric que ens ha de permetre trobar-les. La importància primordial de les qüestions a resoldre requereix de tots plegats que, cadascú al seu nivell, faci el màxim possible per a fer progressar el coneixement d’aquesta ciència, per tal que les respostes siguin cada cop més precises, i,  alhora, contribueixi a difondre-la i popularitzar-la per tal que la societat en general estigui tan impregnada com sigui possible dels fonaments i conseqüències d’aquesta visió del mon. Això ha de permetre que el nombre més gran possible de gent pugui jutjar de manera crítica la nova informació que es vagi coneixent i pugui comprendre les conseqüències i exigències que ens plantejarà a tots i cadascun de nosaltres, com a membres actius d’aquest planeta i aquesta societat. En el cas concret dels professionals de l’educació, això vol dir mirar de donar, en tot l’àmbit de les ciències de la Terra i el Medi Ambient, i a tots els nivells educatius, des de la universitat a la primària, el rol principal que correspon a aquesta explicació global i integrada i, quan s’aprofundeixi en els aspectes concrets de les disciplines científiques tradicionals, introduir de manera constant lligams i referències a aquesta visió integrada, i exigir als Departaments corresponents uns currículums i uns materials educatius que recolzin aquest objectiu.
 
Més concretament, i sense entrar a debatre el com i els detalls, a primària s’hauria d’assolir plantejar per primer cop als alumnes la premisa bàsica de que el nostre planeta és com és, gràcies i degut, a l’acció combinada dels quatre components ja esmentats, inclosa la biosfera. A secundària, a través dels diferents cursos s’hauria de treballar per incrementar la complexitat del model, evitant que es converteixi en aquell contingut que mai s’arriba a impartir. En aquest sentit, i molt especialment, la nova assignatura comuna de ciències del batxillerat: “Ciències per al món contemporani”, ofereix un espai idoni per a treballar el concepte a fons. La potència d’aquest model per explicar molts dels fenòmens que ens envolten és, a més, prou atractiu com per a captivar la imaginació dels alumnes. Finalment, a nivell universitari, s’hauria de crear una assignatura anomenada “Ciència del Sistema Terra”, que tingués un pes important, i que pogués formar part del currículum dels estudis de medi ambient, biologia, geologia, geografia, física, química i possibles titulacions afins.
 
En aquest moment, perdre temps en retards a l’hora d’impulsar aquesta iniciativa, és un luxe que no ens podem permetre.
 
Signat:
 
Armengol, Joan. Catedràtic d’Ecologia (UB)
Bach, Joan. Catedràtic d'Escola Universitària del Dpt. de Geologia (UAB)
Jou, David. Catedràtic de Física de la Matèria Condensada (UAB)
Llebot, Josep Enric. Catedràtic de Física de la Matèria Condensada (UAB)
Mans, Claudi. Catedràtic d’Enginyeria Química (UB)
Martín Vide, Javier. Catedràtic de Geografia Física (UB)
Prat, Narcís. Catedràtic d’Ecologia (UB)
Ros, Joandomènec. Catedràtic Ecologia (UB). Secretari Institut Estudis Catalans.
Sanmartí, Neus. Catedràtica de Didàctica de la Ciència (UAB)
Terradas, Jaume. Catedràtic emèrit d'Ecologia (UAB)