Gaia - La revenja (i II)

(Publicat a "El Punt" el 09/02/07)

Al darrer article varem presentar la teoria de Gaia i ara veurem quin pronòstic actualitzat fa sobre el futur de la raça humana el pare de la teoria, James Lovelock, al seu darrer llibre (“The revenge of Gaia”), a publicar per Columna en català cap al febrer. Ras i curt, ens diu que no hi ha temps per a un desenvolupament sostenible, sinó només per a una retirada sostenible. Altrament, abans de que s’acabi aquest segle, el mon serà 5 graus més calent en promig que ara, el mar pot pujar fins a 80 metres i, entre Noruega i la Patagònia, tot serà un immens desert com ho és avui el Sàhara.
 
El problema de Gaia és l’aportació de CO₂ extra a l’atmosfera: la concentració ha pujat dels 180 ppm que hi havia durant la darrera glaciació als 380 d’avui, amb previsió raonada que aquesta concentració vagi augmentant al llarg del segle XXI. El diòxid de carboni és el principal gas que afavoreix l’efecte hivernacle (retenció del calor procedent del sol). Fins i tot si s’implementés l’acord de Kyoto completament (retorn a unes emissions 5% més petites que les de 1990), encara n’emetríem un excés tal a l’atmosfera que seguiria incrementant-ne la concentració de manera similar a la dècada dels 80. Una gran part del darrer llibre de Lovelock es dedica a analitzar maneres (no us n’agradarà cap) de reduir aquesta emissió. També ens innova que, paral·lelament, hi ha diversos mecanismes clau de refredament del planeta que s’acosten als seus punts de trencament, de manera accelerada.
 
Gaia manté la Terra en condicions d’habitabilitat per a la vida en general i no per a una espècie concreta. Una habitabilitat tant genèrica admet molts estats diversos, alguns dels quals poden permetre la vida humana, i altres no. S’ha introduït a l’atmosfera una quantitat  extra de CO₂ des del 1880, del mateix ordre que la que ja es va alliberar per causes naturals fa 55 milions d’anys. Llavors Gaia va incrementar la temperatura promig del planeta en 5º i va trigar més de cent mil anys a poder restablir la temperatura d’abans de l’accident. Ara passarà el mateix, segons la teoria de Gaia.
 
Tots hem sentit molts pronòstics catastròfics del futur, de manera que hi hem fet pell morta. La diferència essencial entre el pronòstic de Lovelock i tots els altres, és que el seu parteix de la única base científica que explica el comportament global del nostre planeta: la teoria de Gaia. Per a totes les altres prediccions, pessimistes i optimistes (com la de “L’ecologista escèptic”, de Lomborg), l’escalfament del planeta és sempre gradual, com a conseqüència de l’increment gradual de l’efecte hivernacle. Totes ignoren i ometen què (o qui) fa que el planeta sigui habitable (Gaia), i com ho aconsegueix (a base d’ingents interaccions i retroalimentacions entre totes les espècies del planeta i d’aquestes amb el seu entorn).
 
Els problemes amb un sistema de regulació tan fantàstic com Gaia són essencialment dos. Un és que és tant robust, bo i aguanta tantes destralades que podem viure en la il·lusió de que ho aguantarà tot, fins que deixi de fer-ho, i llavors estarà fora del nostre abast revertir el procés. L’altre és que no hi haurà cap mena d’alarma en el moment que travessem el punt de no retorn. A les muntanyes russes, en el moment que comencem a baixar gairebé no ens movem, però la davallada ja és inevitable. Així, quan passem el punt de no retorn (si no l’hem travessat ja) no notarem res, però ja no hi haurà cap mena de marxa enrere possible.
 
Vistos els pronòstics, val la pena pensar quin rendiment tindran tots els esforços que fan pares i avis per a dotar d’un futur a fills i nets. Quin valor tindrà un pis a la costa, o un xalet a l’alta muntanya? Quina societat aguantarà una saharització total del seu entorn? Aguantaran les estructures socials que tenim? Resistirà el Nord una invasió de gent del Sud (que fugiran dels seus països perquè es moriran, literalment, de fam) un o dos ordres de magnitud superior a la que ara ja pateix? Quin sentit tenen tots els nostres treballs i afanys? És o no és un tema que ens hagi de preocupar a tots? La realitat és que el coneixement de Gaia, del seu funcionament exacte i la nostra capacitat de modelar-lo son reduïdes, de manera que ningú pot saber si ja hem passat el punt de no retorn o quan el passarem. El que és segur, és que aquest punt existeix.
 
Davant de tot això, que s’hi pot fer? En primer lloc, tota persona a qui no deixi indiferent aquest tema, hauria de llegir el darrer llibre d’en Lovelock: escriu prou clara i didàcticament com per a que no facin falta intermediaris. Després, caldria convertir en absolutament prioritària la recerca que contribueixi al millor coneixement i modelització de Gaia, per tal de saber on som. I, mentre els models milloren, cal reduir el consum morbós que ens caracteritza (de debò cal que avui consumim més del doble d’energia que el 1985?). Un canvi de model de societat necessita un coneixement molt més complert del funcionament de Gaia i, conseqüentment, molta més unanimitat sobre què espera a Gaia i a tots nosaltres en el futur. Però ningú no ens perdonarà mai si, dintre del model de societat actual, no ens posem a reduir immediatament la fracció morbosa i compulsiva del nostre consum.