Gaia - El miracle constant (I)

(Publicat a "El Punt" el 08/02/07)

Qui manté la temperatura de la Terra entre 10º i 20º C des de fa centenars de milions d’anys, mentre, el calor produït pel Sol s’ha incrementat un 25%? Qui manté la salinitat del mar en uns límits aptes per la vida? Qui manté l’oxigen al 21% a l’atmosfera? La resposta tradicional és que la Terra es troba en una determinada situació a l’espai i que les lleis de la física i la química per elles soles ho expliquen. La correcta, és Gaia.
 
Tot seguit revisarem la teoria de Gaia (anglificació de Gea, deessa grega de la Terra), que explica científicament perquè la Terra és com és, i en el proper article veurem quin és el pronòstic del pare de la teoria, James Lovelock, sobre el futur de la biosfera i de la nostra espècie.
 
Les plantes tenen més de 28 elements atòmics com a constituents indispensables, i com que n’efectuen un consum constant, l’única manera d’assegurar la seva pervivència i reproducció (car no es belluguen), és també una aportació constant de tots ells. Així, totes les plantes d’un planeta conjuntament generen un flux descomunal d’elements atòmics. La inspiració de Lovelock va ser comprendre que un flux d’aquesta mena ha d’alterar tant la composició de l’atmosfera d’un planeta, que ha de ser inqüestionablement distingible de la composició que tindria en absència de vida. Així ho veiem en la comparació de les estables i exhaurides atmosferes de Venus i Mart, on gairebé tot és diòxid de carboni, amb la de la Terra, inestable, reactiva i majoritària en oxigen i nitrogen.
 
Gaia treballa activament per a mantenir tots els aspectes del nostre entorn (temperatura, salinitat, concentracions d’elements atòmics, etc..) en unes condicions favorables a l’existència de vida. Que és Gaia? És la petita clova que hi ha entre l’interior incandescent de la Terra i l’espai exterior. Qui és Gaia? És aquest espai, juntament amb tots els organismes que hi viuen i interactuen des de fa 4,000 milions d’anys (de la mateixa manera que l’escorça d’un arbre és una petita capa viva sobre una massa morta). Gaia constitueix un únic organisme a on tothom interactua amb tothom, i la suma d’aquestes interaccions té com a resultat unes condicions favorables a la vida.
 
Més rigorosament, 1500 científics especialitzats en canvi climàtic global de 100 països diferents, varen signar el 2001 la “Declaració d’Amsterdam”, que diu: “El sistema Terra (Gaia) es comporta com un únic organisme autoregulat amb components físics, químics, biològics i humans. Les interaccions i retroalimentacions entre els diferents components son complexes i exhibeixen múltiples variacions”. Aquesta fita marca la adopció definitiva de Gaia per la comunitat científica. No obstant, les interaccions són molt complexes i el seu nombre enorme, i això fa que siguem a les beceroles del coneixement complert de Gaia.
 
Atesa la impossibilitat de construir un model integral de Gaia, Lovelock va construir un model simplificat per a demostrar que la interacció de les especies amb el seu entorn, sense necessitat de cap “conspiració” entre elles, el pot modificar de manera radical, fent possible l’existència de vida on, altrament, no n’hi hauria. Aquest model, fora de l’abast d’aquest article, era el del “mon de les margarides”, i mostra com unes modestes margarides, negres les unes i blanques les altres, sense cap conspiració i simplement desplegant les seves propietats naturals, aconsegueixen la increïble proesa de mantenir la temperatura promig de tot un planeta en els marges favorables per  a la vida,  durant un nombre d’anys increïblement superior al que ocorreria en absència de vida. Posteriorment al món de les margarides s’han anat descobrint moltes interaccions del nostre món que refermen aquest principi.
 
Gaia té unes implicacions dramàtiques per a nosaltres. Primera: és la pròpia vida la que manté la Terra en condicions d’habitabilitat. Sense la contribució de totes les especies del planeta, no es donarien les condicions essencials per a la nostra vida. És a dir, cada dia devem la nostra existència a tots els bacteris, microbis, fongs, plantes i animals del planeta. Per a Gaia no som una espècie especial: som una més entre totes. Això ens treu qualsevol mena de legitimitat moral per a rebentar el planeta, i dona la raó als pobles primigenis: només podem existir gràcies a la Mare Natura (Gaia).
 
Segona: Gaia és massa forta com per a que nosaltres la puguem fer desaparèixer, però si forcem suficientment la nostra ma, de la mateixa manera que el planeta ha conegut condicions molt diferents en el passat (com per exemple, absència d’oxigen a l’atmosfera), podria ser que, per tal de mantenir l’habitabilitat en general, canviés cap a unes noves condicions que permetessin la vida, però que ja no fossin favorables a la nostra espècie.