

Després de dos dies d’intensos debats, seminaris i tallers a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, el Fòrum Social Català va concloure, aquest diumenge 31, reafirmant-se com un espai ineludible de trobada i de referència dels moviments socials catalans.
En un període d’intensificació de les polítiques neoliberals, de dificultat per contrarestar i invertir la seva lògica i de transformar el malestar social enfront la crisi en mobilització col.
Llegir més
Arriba la 2a edició del Fòrum Social Català amb l’organització de quasi un centenars de seminaris i tallers, que es portaran a terme els dies 30 i 31 de gener a la Universitat de Barcelona (Pl. Universitat), organitzats per un ampli ventall d'organitzacions, des d'ONGs, grups de consum, entitats ecologistes, sindicats, estudiants, feministes, immigrants..., que sumen un total de 120 col.lectius.
És en aquesta gran diversitat de grups i en la seva capacitat per treballar conjuntament on rau l'èxit del Fòrum Social Català.
Llegir més
La Cimera Mundial del Clima de Copenhaguen ha demostrat, una vegada més, la incapacitat dels principals governs del planeta per fer front al canvi climàtic. Aquest cop, el desastre de la cimera ha estat tan gran que ni tan sols l’habitual retòrica grandiloqüent utilitzada en les grans cites internacionals (només cal recordar les recents cimeres del G-20) han pogut amagar parcialment el sonor fiasco.
El fracàs de Copenhaguen posa en evidència un fet molt clar: el capitalisme no pot resoldre la crisi ecològica global que ell mateix ha creat. Frenar el canvi climàtic requereix modificar de base l’actual model de producció, distribució i consum, i no simples mesures superficials.
Llegir més
La creixent mercantilització de l'agricultura és una realitat innegable a dia d'avui. La privatització dels recursos naturals, les polítiques d'ajustament estructural, els processos de “descamperolinització” i industrialització dels models productius i els mecanismes de transformació i distribució d'aliments ens han conduït a l'actual situació de crisi alimentària.
En aquest context, qui decideix allò què en mengem? La resposta està clara: un grapat de multinacionals de la indústria agroalimentària, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals, acaben imposant els seus interessos privats per sobre de les necessitats col·lectives.
Llegir més
La “batalla de Seattle”, al novembre de 1999, va inaugurar un període d'auge del moviment “antiglobalització”. Des de llavors, es van succeir múltiples protestes en motiu de les cimeres internacionals del G8, el Banc Mundial, la Unió Europea, el G20... entre les quals cal destacar les massives mobilitzacions contra la guerra dels anys 2003 i 2004. L'esclat de la “gran crisi” en el 2008, amb l'enfonsament de Wall Street i la crisi financera, va obrir un nou escenari per a les resistències a la globalització.
Llegir més