http://blogs.jornal.cat// http://www.jornal.cathttp://www.jornal.cat/img/contingut/logo.png Wed, 03 Mar 2010 18:22:54 +0100 ca http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/viure-sense-supermercats http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/viure-sense-supermercats Wed, 03 Mar 2010 18:22:54 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/viure-sense-supermercats
Alguns impactes

La concentració empresarial en cada un dels trams de la cadena agroalimentària va a més i el sector de la distribució no n'és una excepció. La dinàmica a Europa, per exemple, apunta a una tendència ascendent. A Suècia, tres cadenes de supermercats controlen el 95,1% de la quota de mercat, a Dinamarca tres cadenes monopolitzen el 63,8%, i a Bèlgica, Àustria i França unes poques companyies dominen més del 50%. Cada dia tenim menys portes d'accés als aliments, a la vegada que el productor té menys opcions d'arribar a nosaltres. El poder de la indústria agroalimentària és total i la nostra alimentació ha quedat supeditada als seus interessos econòmics.

Aquest model de distribució al detall, que s'ha generalitzat en els darrers cinquanta anys a l'Estat espanyol, comporta un empobriment generalitzat de l'activitat pagesa, l'homogeneïtzació d'allò que consumim, la precarització dels drets laborals tan en els seus centres comercials com en aquells que els proveeixen, la pèrdua del comerç local, la promoció d'un model de consum insostenible i irracional. Vegem algunes xifres.

El diferencial entre el preu en origen d'un producte (pagat al pagès) i en destí (el que paguem en un 'súper') és una mitja del 490%, segons xifres del sindicat camperol COAG, però en alguns aliments aquest pot arribar a superar amb escreix el 1.000%, com és el cas de les patates, els tomàquets, els cogombres o les pastanagues. Mentre, la gran distribució es qui s’emporta el benefici. Aquesta situació comporta un creixent empobriment de la població pagesa, amb una disminució anual de la seva renta del 26% en els darrers cinc anys. Amb aquestes dades no ens hauria de sorprendre que cada tres minuts a Europa desaparegui una explotació camperola, segons dades de La Vía Campesina, ja que els petits productors no poden competir amb l’agroindústria.

En l’àmbit laboral, el treballador està sotmès a ritmes de treball intensos, tasques repetitives i poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l‘esgotament, els dolors crònics a l’esquena i cervicals, etc. A més, els horaris laborals altament flexibles, en funció dels interessos productius de l’empresa, dificulten la conciliació de la vida laboral amb la social i familiar, fent que el treballador arribi a perdre fins i tot el control sobre el seu temps lliure.

L’impacte en el petit comerç és devastador. Si l’any 1998 hi havia a l’Estat espanyol 95 mil tendes, al 2004 aquesta xifra s’havia reduït a 25 mil. El comerç tradicional d’aliments ha patit una erosió constant i imparable des dels anys 80, arribant a ser a dia d’avui quasi residual.

Alternatives

Però, podem viure sense supermercats? Els grups i les cooperatives de consum agroecològic, la compra directa al pagès, el comerç local, les cistelles a domicili, anar al mercat són algunes opcions alternatives que impliquen un model de comercialització de proximitat, establint una relació directa i solidària entre el pagès/el camp i el consumidor/la ciutat. Es tracta d’opcions de compra que van en augment. Si abans de l’any 2000 a Catalunya tan sols existien deu grups de consum ecològic, avui en dia aquesta xifra arriba quasi al centenar.

Aquesta acció col.lectiva en l’àmbit del consum és fonamental per començar a canviar dinàmiques i arribar a més gent. Sovint se’ns parla del nostre poder individual com a consumidors, però malgrat que l’acció individual aporta coherència i és demostrativa, per si sola ben poques coses podrà canviar. La perspectiva política és clau. Per exemple, jo puc formar part d’una cooperativa de consum i optar per la compra d’aliments ecològics, però si no es prohibeixen els transgènics hi haurà dia en que tant l’agricultura convencional com l’ecològica estarà contaminada, fruit d’una coexistència impossible. Per tant, cal mobilitzar-nos, sortir al carrer i exigir que volem unes polítiques agrícoles i alimentàries que garanteixin un consum saludable, respectuoses amb la natura i que tinguin en compte els drets de la pagesia i els treballadors.

La lògica capitalista que impera en l’actual model agrícola i alimentari és la mateixa que afecta a d’altres àmbits de les nostres vides: la privatització dels serveis públics, l’especulació amb la vivenda, la deslocalització empresarial, la precarietat laboral. Canviar l’actual sistema agroalimentari implica un canvi radical de paradigma. I per fer-ho l’acció política i la creació d’aliances amb d’altres actors socials (camperols, treballadors, ecologistes, feministes...) és imprescindible.

Esther Vivas és coautora del llibre Supermercados, no gracias (Icaria editorial, 2007). Article publicat a La Directa, núm. 171.
]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/on-son-les-pageses http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/on-son-les-pageses Thu, 18 Feb 2010 13:25:52 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/on-son-les-pageses
I es que la crisi de la pagesia, del comerç local, dels mercats... no ve d’ara, ja fa anys que s’arrossega. I a les pageses se les ha fet fora de les places. Quants dels que hi havia aleshores encara queden? Molt pocs.

Paradoxalment, en molts d’aquests mercats antics, avui “modèlicament” reformats, els hi han col.locat algun que altre “súper”, símbol de modernitat. Miratge dels temps que corren? Curiós. Precisament, un dels principals responsables de la present crisi del model agrícola i alimentari, els supermercats, avui ocupen, i fins substitueixen, el que van ser els espais de compra habituals, i de socialització (no ho oblidem!), de les nostres famílies.

I prenem nota: tot dirigit sota la batuta d’aquells que ostenten el poder, a les institucions, i enarboren la bandera del progrés, instant al bé comú, que, en canvi, només beneficia a una minoria. Ciutats per viure, créixer i conèixer o ciutats aparador, per anar de botigues, mirar i comprar. Sembla que alguns, els de dalt, ho tenen molt clar.

Aquest proper dissabte, pagesos i pageses ens convoquen a sortir al carrer, a una manifestació a Barcelona [11h a Pl. Catalunya], exigeixen “preus justos al camp i a la ciutat”. I es que el diferencial mig entre el preu pagat en origen, a la pagesia, i en destí, el que paguem nosaltres al supermercat, és de quasi un 500%. En alguns productes, com les patates, els tomàquets i les pastanagues, el diferencial supera el 1000%. I són aquestes grans cadenes de distribució al detall, les que s’emporten el benefici.

A Catalunya poc més de l’1% de la població activa és pagesa i la seva renda no fa res més que disminuir. Aleshores, cal preguntar-nos: si la pagesia desapareix, en mans de qui està la nostra alimentació? Qui decideix allò que mengem? Multinacionals com Monsanto, Cargill, Kraft, Nestlé, Carrefour o Mercadona acaben decidint què, com i quan consumim.

La pagesia està en crisi, el món rural està en crisi, la pesca tradicional està en crisi i, no ho oblidem, les treballadores i els treballadors estem en crisi. I mentre alguns surten guanyant amb la crisi, n’hi ha d’altres com nosaltres, els de baix, que la paguem.

Avui a Sant Antoni, a Barcelona, surto al carrer. El mercat està en obres. Al diari diuen que en faran un de més gran i millor, amb supermercat inclòs, igual que el de Santa Caterina.... o com fa uns anys van fer amb el Mercat Central a Sabadell. Però no diuen res de tots aquells i aquelles que han hagut de plegar, dels que s’han quedat pel camí. Històries de perdedors? Tot es repeteix i jo em pregunto: on són les pageses?

Esther Vivas és coautora dels llibres “Del campo al plato” i “Supermercados, no gracias”. Article publicat a La Directa, núm.172.

http://www.esthervivas.wordpress.com

]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/forum-social-catala-no-estem-soles http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/forum-social-catala-no-estem-soles Mon, 01 Feb 2010 19:18:16 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/forum-social-catala-no-estem-soles
En un període d’intensificació de les polítiques neoliberals, de dificultat per contrarestar i invertir la seva lògica i de transformar el malestar social enfront la crisi en mobilització col.lectiva, el fet de trobar-se, constatar que “no estem soles”, debatre i plantejar alternatives, s’ha demostrat com una necessitat imperant en el present Fòrum Social Català.

Orfes de campanyes amb autèntica capacitat aglutinadora i de coordinació i/o visualització unitària de les resistències de casa nostra a la globalització capitalista, el Fòrum Social Català, malgrat els seus límits, es constata com un espai capaç de permetre la convergència i la trobada periòdica de la major part dels moviments i les organitzacions socials catalanes crítiques amb l’actual ordre de coses.

A diferència dels inicis del “moviment antiglobalització”, el període actual es caracteritza per la fragamentació i la dispersió de les lluites i per la dificultat de trobar campanyes que permetin una convergència real de les mateixes. Malgrat que és important destacar la multiplicació d’experiències locals que per si mateixes intenten plantejar una alternativa a la lògica del sistema, desde lluites contra l’especulació, grups de consum crític, passant per mitjans de comunicació alternatius, centres socials, cooperatives de treball, etc., és igual d’imprescindible trobar campanyes, espais de convergència, que ens permetin colpejar conjuntament. Si un altre món no és possible sense l’auto-organització dels sectors populars des de baix i a l’esquerra, tampoc ho serà sense una convergència real i àmplia de les lluites.

Amb aquesta 2a edició, el Fòrum Social Català es consolida com un espai ampli de trobada, discussió i debat, caracteritzat per la pluralitat i la radicalitat en les formes i en els continguts i com un punt de convergència ineludible de les resistències locals a la globalització. La crisi, en majúscules, ha estat la temàtica central del fòrum que ha denunciat l’impacte de la crisi en àmplies capes de la població a casa nostra i ha assenyalat la responsabilitat política d’aquelles que detenen el poder en connivènica amb els interessos empresarials.

I el procés?

Però enfront la consolidació del “fòrum-esdeveniment”, cal destacar una certa debilitat del “fòrum-procès”. En aquesta darrera edició, la participació en l’organització ha estat menor, que en el 1er Fòrum Social Català de gener del 2008, i el nucli de persones i entitats encarregades de tirar endavant el seu disseny i organització s’ha vist significativament reduït, tant en número com en diversitat d’organitzacions participants.

L’efecte novetat del 1r Fòrum Social Català ha passat i això s’ha deixat sentir en l’organització d’aquesta darrera edició i explicaria, en part, la menor presència d’entitats i persones en les assemblees preparatòries. De la mateixa manera, podríem dir que ha prevalgut una certa sensació del “deixar fer”, “les coses ja rutllen”, “ja hi ha una dinàmica”, que explicaria com, malgrat la voluntat de participar en el “fòrum-esdeveniment”, la presència en la seva organització hagi estat inferior. El Fòrum Social Català ha esdevingut una data marcada en vermell al calendari, on no s’hi pot faltar, però fins que aquesta no arriba l’agenda de les organitzacions i moviments socials catalans passa per d’altres convocatòries.

Algunes dificultats

El Fòrum Social Català va concloure, com és habitual, amb l’Assemblea de Moviments Socials, que es celebra un cop finalitza el fòrum, i que és l’espai de mobilització i de crida a l’acció per als propers mesos. Unes 300 persones van participar a l’assemblea, on representants de lluites i campanyes van exposar les principals dates de mobilització per aquest període, centrat en les protestes contra la presidència espanyola de la Unió Europea i amb una data clau, del 4 al 7 de juny, quan es celebrarà la cimera de caps d’estat de la zona euromediterrània a Barcelona.

Però malgrat l’èxit del Fòrum Social Català i l’Assemblea de Moviments Socials, consolidar espais de trobada en el temps d’amplis sectors socials s’ha demostrat una tasca molt difícil. Les dificultats per passar de les convergències puntuals, com en els fòrums, a les convergències duradores mostren els límits del període, on malgrat la intensificació de les polítiques neoliberals i l’agudització de la crisi, la capacitat de resposta és extremadament feble. La campanya contra l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra, en els propers mesos, hauria de servir per intentar aglutinar, en la mesura del possible, les lluites i les resistències.

La incapacitat del sistema capitalista per respondre a les necessitats de la humanitat i del planeta és una realitat innegable, només cal veure l’impacte de la crisi econòmica, ecològica i alimentària; així mateix les conseqüències d’aquesta crisi múltiple a casa nostra en amplis sectors socials no és pot amagar: a l’Estat espanyol, més del 25% de la població activa en atur, “nous pobres” segons informes de Càrites, etc. El “moviment antiglobalització” va guanyar la batalla de la legitimitat, però hi ha un combat pendent de victòria: el de les idees (malgrat la crisi ideològica neoliberal els valors capitalistes segueixen estan arrelats en el pensament col.lectiu) i el del convenciment que aquest sistema es pot canviar, que és possible obtenir victòries, i que encara no és massa tard per fer-ho.

Esther Vivas participa a l'assemblea organitzadora del Fòrum Social Català.
http://esthervivas.wordpress.com
]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/compte-enrere-cap-al-forum-social-catala http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/compte-enrere-cap-al-forum-social-catala Wed, 27 Jan 2010 00:22:15 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/compte-enrere-cap-al-forum-social-catala
És en aquesta gran diversitat de grups i en la seva capacitat per treballar conjuntament on rau l'èxit del Fòrum Social Català. Totes les activitats estan organitzades per més d'una entitat amb l'objectiu de generar sinergies i teixir xarxes. Cal destacar entre aquestes, els seminaris proposats per diferents organitzacions estudiantils i de professors sobre la situació de l’educació en el context de crisi, el convocat per organitzacions ecologistes sobre els conflictes ambientals a Catalunya, el d’entitats veïnals contra l’especulació immobiliària, l'assemblea de dones o els de la Campanya contra l'Europa del
Capital, la Crisi i la Guerra amb l’objectiu de mobilitzar per la presidència espanyola de la Unió Europea, entre d’altres.

En aquesta ocasió, el Fòrum Social Català compta amb activitats prèvies significatives i descentralitzades com el Fòrum Social Català-Comarques Gironines o el Fòrum Català de Teologia i Alliberement a Barcelona, ambdós celebrats per primera vegada, i que han tingut lloc el cap de setmana anterior.

Però el procés cap al 2n Fòrum Social Català fa mesos que va començar, el març del 2009, amb l'organització d'assemblees que han permès establir les bases per a la seva celebració. Però malgrat l'interès de les organitzacions promotores per posar més èmfasi en el "fòrum procés" que en el "fòrum esdeveniment", moltes entitats s'han sumat a darrera hora amb la voluntat de participar a l'encontre però restant al marge del procés organitzatiu.

Aquest fet tampoc hauria de sorprendre davant d'un mapa de les resistències molt fragmentat en campanyes sectorials i en d'altres amb voluntat unitària però amb serioses dificultats per actuar com a marcs amplis d'acció i de referència més enllà dels seus nuclis promotors, com la campanya El clima no està en venda (en motiu de la cimera del clima a Copenhaguen), la campanya Que la crisi la paguin els rics o Enlazando Alternativas (per la cimera euro-llatinoamericana de la presidència espanyola de la Unió Europea), entre d'altres.

El Fòrum Social Català s'emmarca en el procés del Fòrum Social Mundial i es celebra cada dos anys, alternant-se amb l'edició de l'esdeveniment internacional. El 1er Fòrum Social Català es va portar a terme el gener del 2008, coincidint amb la primera jornada descentralitzada del Fòrum Social Mundial, i va reunir a uns quatre mil participants sent tot un èxit d'assistència i d'organització, amb un molt bon clima de treball tant abans com durant l'esdeveniment. En aquesta ocasió, malgrat que el procés preparatori va començar abans, s'ha comptat amb la participació de menys persones i col.lectius, amb una major involucració en les darreres setmanes i sovint lligat a l'organització dels seminaris en el fòrum.

Ara queda per veure quina serà l'assistència al 2n Fòrum Social Català, les propostes que sortiran dels seminaris, el calendari de treball de l'Assemblea de Moviments Socials, que es celebrarà diumenge 31 al migdia. El compte enrere ja ha començat.

Esther Vivas participa a l'assemblea organitzadora del Fòrum Social Català.
]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/copenhaguen-el-capital-destrueix-el-clima http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/copenhaguen-el-capital-destrueix-el-clima Sun, 24 Jan 2010 23:24:22 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/copenhaguen-el-capital-destrueix-el-clima
El fracàs de Copenhaguen posa en evidència un fet molt clar: el capitalisme no pot resoldre la crisi ecològica global que ell mateix ha creat. Frenar el canvi climàtic requereix modificar de base l’actual model de producció, distribució i consum, i no simples mesures superficials. Les solucions a la crisi ecològica passen per tocar el moll de l’os de l’actual model. Perquè no canviï el clima, cal canviar el sistema. El capitalisme verd, l’opció que les elits mundials intenten promoure (força maldestrament, tot s’ha de dir), és una fal·làcia que té molt poc a veure amb la lluita per a la justícia climàtica i social.

Durant la Cimera Mundial del Clima hem vist en acció dues lògiques confrontades: la del benefici a curt termini pròpia del capital i representada pels principals governs del planeta, i la de la justícia climàtica i la defensa de la humanitat i la vida, promoguda pels manifestants i pels participants al KlimaForum, la contra-cimera alternativa. Càlcul egoista d’una banda i defensa dels interessos col·lectius de l’altra.

Precisament, la vitalitat de les mobilitzacions a Copenhaguen, i el seu ampli ressò, han estat l’aspecte més positiu de la cimera. Aquestes marquen un cert retorn de les protestes internacionals front a l’actual model de globalització, justament poc després del desè aniversari de les mobilitzacions a Seattle contra l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que van significar la irrupció pública del que va anomenar-se moviment “antiglobalització”. La protesta d’ambdues cites ha tingut una lògica diferent. A Seattle es buscava bloquejar les polítiques d’una institució, l’OMC, la legitimitat de la qual es qüestionava. A Copenhaguen, en canvi, s’intentava forçar l’adopció de mesures reals front al canvi climàtic. Però darrere d’ambdues rau la mateixa preocupació: la imperiosa necessitat d’un canvi de model econòmic i social. Encara més necessari avui que fa deu anys.


Aritcle de Josep Maria Antentas i Esther Vivas publicat a El Triangle.

]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/qui-decideix-allo-que-en-mengem-1 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/qui-decideix-allo-que-en-mengem-1 Tue, 05 Jan 2010 11:08:57 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/qui-decideix-allo-que-en-mengem-1
En aquest context, qui decideix allò què en mengem? La resposta està clara: un grapat de multinacionals de la indústria agroalimentària, amb el beneplàcit de governs i institucions internacionals, acaben imposant els seus interessos privats per sobre de les necessitats col·lectives. Davant d'aquesta situació, la nostra seguretat alimentària està greument amenaçada.

La suposada “preocupació” per part de governs i institucions com el G8, G20, Organització Mundial del Comerç, etc., davant de l'augment del preu dels aliments bàsics i del seu impacte sobre les poblacions més desafavorides, que van mostrar durant l'any 2008 a les cimeres internacionals, no ha fet sinó mostrar la seva profunda hipocresia. L'actual model agrícola i alimentari els reporta importants beneficis econòmics, sent utilitzat com instrument imperialista de control polític, econòmic i social respecte als països del Sud global.

Com assenyalava el moviment internacional de La Via Campesina, al final de l'última reunió de la FAO a Roma a mitjans de novembre: “L'absència dels caps d'estat dels països del G8 ha estat una de les causes principals del fracàs total d'aquesta cimera. No es van prendre mesures concretes per a erradicar la fam, detenir l'especulació sobre els aliments o frenar l'expansió dels agrocombustibles”. Així mateix, apostes com el Partenariat Global per a l'Agricultura i la Seguretat Alimentària i el Fons Fiduciari per a la Seguretat Alimentària del Banc Mundial, que conten amb el suport explícit del G8 i del G20, apunten en aquesta direcció, deixant la nostra alimentació, una vegada més, en mans del mercat.

De totes maneres, la reforma del Comitè de Seguretat Alimentària (CSA) de la FAO és, segons La Via Campesina, un pas endavant en la direcció “de democratitzar” les decisions entorn l'agricultura i l'alimentació: “almenys aquest espai respecta la regla bàsica de la democràcia, això és, el principi d'un “país, un vot” i atorga un nou espai a la societat civil”. Encara que està per veure la capacitat d'incidència real del CSA.

Monopolis

La cadena agroalimentària està sotmesa, durant tot el seu recorregut, a una elevada concentració empresarial. Si comencem pel primer dels trams, les llavors, veurem com deu de les majors companyies (com Monsanto, Dupont, Syngenta, Bayer…) controlen, segons dades del , la meitat de les seves vendes. Les lleis de propietat intel·lectual, que donen a les companyies drets exclusius sobre les llavors, han estimulat encara més la concentració empresarial del sector i han erosionat de base el dret camperol al manteniment de les llavors autòctones i la biodiversitat.

La indústria de les llavors està íntimament lligada a la dels pesticides. Les majors companyies de llavors dominen també aquest altre sector i, freqüentment, el desenvolupament i comercialització d'ambdós productes es realitzen plegats. Però en la indústria dels pesticides el monopoli és encara superior i les deu empreses meś grans controlen el 84% del mercat global. Aquesta mateixa dinàmica s'observa també al sector de la distribució d'aliments i en el del processament de beguda i menjar. Es tracta d'una estratègia que va en augment.

La gran distribució, igual que d'altres sectors, compta amb una alta concentració empresarial. En Europa, entre els anys 1987 i 2005, la quota de mercat de les deu majors multinacionals de la distribució significava un 45% del total i es pronosticava que aquesta podria arribar a un 75% en els propers 10-15 anys. A països com Suècia, tres cadenes de supermercats controlen al voltant del 95,1% de la quota de mercat; i a països com Dinamarca, Bèlgica, Estat espanyol, França, Holanda, Gran Bretanya i Argentina, unes poques empreses dominen entre el 60% i el 45% del total. Les megafusions són la dinàmica habitual. Aquest monopoli i concentració permet un fort control a l'hora de determinar què consumim, a quin preu, de qui procedeix, com ha estat elaborat.

Fer negoci amb la fam

En plena crisi alimentària, les principals multinacionals de la indústria agroalimentària anunciaven xifres rècord de guanys. Monsanto i Du Pont, les principals companyies de llavors, declaraven una pujada dels seus beneficis del 44% i del 19% respectivament en el 2007 en relació amb l'any anterior. En la mateixa direcció apuntaven les dades de les empreses de fertilitzants: Potash Corp, Yara i Sinochem, que van veure pujar els seus beneficis en un 72%, 44% i 95% respectivament entre el 2007 i el 2006. Les processadores d'aliments, com Nestlé, assenyalaven també un augment dels seus guanys, així com supermercats com Tesco, Carrefour i Wal-Mart. Mentre milions de persones en el món no tenien accés als aliments."

Esther Vivas.
Article publicat a Diagonal, nº 115.

+ info: http://esthervivas.wordpress.com

]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/novetat-editorial-resistencias-globales-de-seattle-a-la-crisis-de-wall-street http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/novetat-editorial-resistencias-globales-de-seattle-a-la-crisis-de-wall-street Thu, 26 Nov 2009 12:36:01 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/novetat-editorial-resistencias-globales-de-seattle-a-la-crisis-de-wall-street
El present llibre vol recórrer la “geopolítica de les resistències” que ha vingut traçant el moviment “antiglobalització” al llarg d'aquests anys. Una obra que intenta oferir retrospectivament una panoràmica general i un testimoni del què ha estat aquesta dècada de resistències globals posterior a Seattle així com dels reptes que enfronten els moviments socials davant la crisi contemporània, fent balanç del passat immediat per a mirar cap al futur.

Autors:

Josep Maria Antentas. Profesor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT). És co-editor, amb Josu Egireun i Miguel Romero, de Porto Alegre se mueve (La Catarata, 2003).

Esther Vivas. Activista i autora de diversos llibres sobre moviments socials i sobirania alimentària com Del campo al plato (Icaria, 2009), En pie contra la deuda externa (El viejo topo, 2008) i Supermercados, no gracias (Icaria, 2007), entre d’altres. Forma part del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra.

Ambdós han participat activament en el moviment “antiglobalització” i pertanyen a la redacció de la revista Viento Sur.

Editorial: Editorial Popular
Col·lecció: Rompeolas
Nº de págs: 247 pàg.
PVP: 17,80 euros




]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-lluita-contra-la-fam-ha-de-comptar-amb-aquells-que-la-pateixen http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-lluita-contra-la-fam-ha-de-comptar-amb-aquells-que-la-pateixen Tue, 24 Nov 2009 13:09:08 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-lluita-contra-la-fam-ha-de-comptar-amb-aquells-que-la-pateixen
El Fòrum se celebra coincidint amb la cimera mundial sobre seguretat alimentària 2009 de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, FAO, que començarà la propera setmana [16 a 18 de novembre]. Ahir [13 de noviembre], a la pl. Campidoglio, al centre de Roma, es va celebrar l'acte d'obertura de la trobada, dedicat als pobles originaris, representants de les comunitats maorí, maputxe i dakota, entre d'altres, ens van recordar que “nosaltres no venem la mare terra” i que “la lluita contra la fam no es pot dur a terme sense comptar amb aquells i aquelles que la pateixen i els qui treballen amb la terra”.

Quatre seran els eixos temàtics del Fòrum. El primer analitzarà el monopoli existent a la cadena agroalimentària, en mans d'unes poques empreses multinacionals que acaben determinant el nostre model alimentari, així com el paper de les institucions internacionals, supeditades a aquests interessos corporatius.

Un segon eix de treball abordarà la creixent privatització dels recursos naturals: la terra, l'aigua, les llavors, les zones pesqueres tradicionals, l'agrodiversitat... En concret, una preocupació central al Fòrum és la creixent dinàmica d'acaparament de terres per part d'empreses privades o Estats que compren terra a països tercers per tal d'assegurar-se la producció d'aliments i/o l'especulació amb els mateixos a costa del dret a l'alimentació de les poblacions d'aquests territoris.

Les polítiques governamentals i internacionals agràries, pesqueres i ramaderes, i el seu suport incondicional a l'agroindústria, serà un altre dels eixos centrals, així com les alternatives que es plantegen des dels diferents moviments socials. Quina agricultura pot refredar el planeta? Quina solidaritat entre el camp i la ciutat? Quins models alternatius de comercialització? Quin és el paper de dones, pagesia, pastors, comunitats rurals en la construcció de la sobirania alimentària? Aquestes són algunes de les qüestions per abordar en un tercer eix de treball.

Finalment, l'accés als aliments és una altra temàtica central. Avui, la crisi alimentària és resultat de la impossibilitat d'àmplies capes de la població per a poder adquirir menjar. Es tracta d'un problema d'accés, malgrat el discurs oficial de les institucions internacionals i de les empreses que ens volen fer creure que es tracta d'un problema de producció, que serà resolt amb una nova revolució verda, més agricultura industrial, transgènics, etc. Davant de la creixent descamperolització del camp, com alimentarem el planeta? Davant de la privatització dels recursos naturals, com reapropiar-nos dels nostres sistemes agrícoles i alimentaris?

Els participants, organitzats en quatre grups de treball, abordaran cadascuna d'aquestes problemàtiques per tal de plantejar-hi alternatives i propostes concretes d'acció que seran presentades a la cimera mundial sobre seguretat alimentària de la FAO . El Fòrum dels Moviments Socials ja ha començat, el futur de l'alimentació encara és a les nostres mans.

Esther Vivas participa al Fòrum dels Moviments Socials paral.lel a la Cimera Mundial de la FAO sobre seguretat alimentària a Roma (Itàlia).

Traducció d'Enfocant.net



]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-crisi-no-sha-acabat-la-corrupcio-tampoc http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-crisi-no-sha-acabat-la-corrupcio-tampoc Tue, 17 Nov 2009 14:22:56 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/la-crisi-no-sha-acabat-la-corrupcio-tampoc
La realitat, però, sembla una mica diferent. La crisi econòmica s’ha transformat en una veritable crisi social, on l’atur i les dificultats per arribar a fi de mes són una realitat que afecta amplis sectors de la població. Estem al final del principi, no al principi del final.

Més d’un any després del crack de Wall Street, malgrat la retòrica dels governs del G20, les mesures adoptades arreu busquen fer pagar el cost de la crisi als sectors populars i apuntalar els fonaments de l’actual model econòmic, sense canvis significatius més enllà de la correcció d’alguns “excessos”. Contràriament a algunes il.lusions inicials, sovint extretes de lectures errònies dels anys trenta, no hi ha hagut un gir neokeynesià a les polítiques dominants cap a un “capitalisme regulat”.

No plouran reformes espontànies des de dalt. Per aconseguir un canvi d’orientació, caldria construir una altra correlació de forces entre capital i treball. Però la resposta social als intents que la crisi la paguem tots i totes són de moment encara dèbils. Hi ha un biaix molt gran entre el descrèdit de l’actual model econòmic i la seva traducció en mobilització col.lectiva. I la política dels grans sindicats, francament, no ajuda gaire, i afavoreix la passivitat i la resignació.

A un paisatge marcat per la crisi cal afegir-hi l’esclat dels greus escàndols de corrupció que han sacsejat Catalunya en el darrer període. De nou, les explicacions oficials que s’intenten vendre no són creïbles. Si la crisi no és conseqüència del comportament irresponsable de quatre directius i banquers avariciosos, sinó que es tracta d’una crisi sistèmica i estructural; la corrupció tampoc és resultat de comportaments aïllats d’individus amb afany d’enriquir-se a tot drap. La corrupció està lligada a un determinat model de desenvolupament basat en l’especulació immobiliària, els lligams entre poder polític i empresarial, i la transformació dels partits en maquinàries electorals, dirigides per una casta de polítics professionals amb sensació d’impunitat i de blindatge absolut.

En un context com l’actual, marcat per la crisi, la corrupció i el desencís generalitzat és necessari organitzar una àmplia resposta. Les reaccions dels sectors populars, en escenaris com l’actual, poden estar dominades per la por i l’egoisme o per la ràbia front a la injustícia i la solidaritat. I orientar-se cap a opcions progressistes o girar-se cap a alternatives reaccionàries. Malgrat les dificultats de la situació, no cal ser pessimistes. Estem en cara en una primera etapa.

Les mobilitzacions d’aquests dies a Santa Coloma de Gramanet contra la corrupció, les protestes ecologistes en ocasió de la conferència de l’ONU sobre canvi climàtic a Barcelona i l’inici dels preparatius per organitzar una àmplia resposta a la presidència espanyola de la Unió Europea el primer semestre del 2010 van en la direcció adequada. Junt amb això, hem de seguir treballant per a la construcció d’una alternativa anticapitalista avui més necessària que mai, que defensi un horitzó de ruptura amb una realitat cada cop més inacceptable.

Josep Maria Antentas i Esther Vivas són membres de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Article aparegut a El Triangle.
]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/el-clima-no-es-una-mercaderia http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/el-clima-no-es-una-mercaderia Thu, 05 Nov 2009 20:56:47 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/el-clima-no-es-una-mercaderia
La lògica del sistema capitalista, que avantposa els interessos privats als bens públics i comunitaris i al respecte al medi ambient, és el màxim responsable d’aquesta situació límit. Un model productivista, basat en l’ús intensiu de recursos fòssils altament contaminants, explotació sistemàtica de la terra i vulneració dels drets econòmics i socials. Un model que ens ha conduït a una crisi financera, energètica, social, alimentària i climàtica, sense precedents.

Les “solucions” que s’estan aplicant per a sortir de l’actual crisi van en una direcció pro-capitalista. Front la bancarrota de l’economia: més ajuts a l’empresa privada i als bancs, mentre el número d’aturats no para d’augmentar. Front la fam al món: s’aposta per una nova revolució verda, més transgènics i agricultura intensiva, mentre la dificultat per accedir als aliments continua i el número de persones que passen gana no para de créixer. Front al canvi climàtic es promou un “capitalisme verd”: els agrocombustibles, la comercialització amb els drets d’emissions..., mentre el planeta continua escalfant-se. En definitiva, ens volen fer creure que les solucions a la “gran crisi” passen per intensificar, precisament, aquelles polítiques que ens han conduït a la mateixa.

Aquests dies Barcelona acull la reunió de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, prèvia a la cimera de Copenhaguen (COP 15) on s'ha de revisar l’actual protocol de Kyoto i on tot apunta a un previsible fracàs de les negociacions. Els interessos empresarials, en connivència amb els governamentals, primen per sobre la voluntat de reduir els gasos d’efecte hivernacle i per acabar amb el canvi climàtic.

Front aquesta situació, cal exigir reduccions dràstiques, obligatòries i proporcionals. Els països del Nord són els que més han de reduir les emissions en el seu territori i sense recórrer a la compensació per inversions en països tercers. Cal també impulsar un nou model energètic basat en les renovables i un sistema de mobilitat sostenible partint del transport terrestre i de caràcter públic, la vegada que cal una reforma radical dels Mecanismes de Desenvolupament Net.

Tot això i més és el que reivindica la campanya El clima no està en venda, integrada per un ampli ventall d’associacions ecologistes, en defensa del territori, cooperatives de consum, sindicats, ONGs... Perquè no es pot seguir comercialitzant amb el planeta. La vida, els aliments, la salut, la terra, l’educació i el clima no són una mercaderia.

Esther Vivas forma part de la campanya El clima no està en venda. Article publicat a La Directa, núm. 159.
]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/una-altra-agricultura-per-un-altre-clima http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/una-altra-agricultura-per-un-altre-clima Tue, 03 Nov 2009 17:27:22 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/una-altra-agricultura-per-un-altre-clima
Així ho ha posat de manifest la campanya No et mengis el món, en el marc de les mobilitzacions d'aquests dies en motiu de la reunió de les Nacions Unides a Barcelona sobre canvi climàtic, prèvia al crucial cimera de Copenhaguen (COP15) al desembre on ha d'aprovar-se un nou tractat que substitueixi al de Kyoto.

Segons la campanya, entre un 44 i un 57% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle són provocades per l'actual model de producció, distribució i consum d'aliments. Una xifra resultat de sumar les emissions de les activitats estrictament agrícoles (11-15%), de la desforestació (15-18%), del processament, transport i refrigeració dels aliments (15-20%) i dels residus orgànics (3-4%).

I és que no podem oblidar els elements que caracteritzen aquest sistema de producció d'aliments: intensiu, industrial, kilomètric, deslocalizat i petrodependent. Anem al detall. Intensiu, perquè porta a terme una sobre-explotació dels sòls i dels recursos naturals que acaba generant l'alliberament de gasos d'efecte hivernacle per part de boscos, camps de cultiu i pastures. A l'avantposar la productivitat, per davant de la cura del medi ambient i la regeneració de la terra, es trenca l'equilibri mitjançant el qual els sòls capturen i emmagatzemen carboni, contribuint a l'estabilitat climàtica.

Industrial, perquè consisteix en un model de producció mecanitzat, amb ús d’agroquímics, monocultius, etc. La utilització de grans tractors per a llaurar la terra i processar el menjar contribuïx a l'alliberament de més CO2. Els fertilitzants químics utilitzats en l'agricultura i en la ramaderia moderna generen una important quantitat d'òxid nitros, una de les principals fonts d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Així mateix, la crema de boscos, selves... per a convertir-los en pastures o monocultius acaba afectant greument a la biodiversitat i contribueix a l'alliberament massiu de carboni.

Kilomètric i petrodependent, perquè es tracta d'una producció de mercaderies deslocalizada a la recerca de la mà d'obra més barata i de la legislació mediambiental més laxa. Els aliments que consumim recorren milers de quilòmetres abans d'arribar a la nostra taula amb el consegüent impacte mediambiental. Es calcula que en l'actualitat, la major part dels aliments viatgen entre 2.500 i 4.000 quilòmetres abans de ser consumits, un 25% més que en 1980. Ens trobem davant una situació totalment insostenible on, per exemple, l'energia per a enviar uns enciams d'Almeria a Holanda és tres vegades superior a la utilitzada per a conrear-les, alhora que consumim aliments que provenen de l'altra punta del món quan molts d'aquests es conreen també a nivell local.

La ramaderia industrial és un altre dels principals generadors de gasos d'efecte hivernacle i la seva expansió ha significat una major desforestació amb un 26% de la superfície terrestre dedicada a pastures i el 33% a la producció de gra per a pinsos. Els seus percentatges d'emissió equivalen al 9% de les emissions de CO2 (principalment per desforestació), el 37% de les de metà (per la digestió dels ruminants) i el 65% de l'òxid nitros (pel fem).

Aquest model d'alimentació kilomètrica i viatgera, així com l'alt ús de agroquímics derivats del petroli, implica una forta dependència dels recursos fòssils. En conseqüència, en la mesura que el model productiu agrícola i ramader industrial depèn fortament del petroli, la crisi alimentària, la crisi energètic i la crisi climàtica estan íntimament relacionades.

Però malgrat aquestes dades, podem parar el canvi climàtic i l'agricultura camperola, local i agroecològica, com indica el centre d'investigació GRAIN, pot contribuir de forma determinant a fer-ho possible. Es tracta de retornar a la terra la matèria orgànica que se li ha tret, després que la revolució verda hagi esgotat els sòls amb l'ús intensiu de fertilitzants químics, pesticides, etc. Per a fer-ho, cal apostar per tècniques agrícoles sostenibles que poden augmentar gradualment la matèria orgànica de la terra en un 2% en un període de cinquanta anys, restituint el percentatge eliminat des de la dècada dels 60.

És necessari apostar per un model de producció diversificat, incorporant camps i adob verd, integrant de nou la producció animal en el cultiu agrícola, amb arbres i plantes silvestres, així com promoure circuits curts de comercialització i la venda directa en mercats locals. Amb aquestes pràctiques, es calcula que seria possible capturar fins a 2/3 de l'actual excés de CO2 de l'atmosfera. El moviment internacional de La Via Camperola ho té clar quan assenyala que “l'agricultura camperola pot refredar el planeta”.

Així mateix, cal denunciar les falses solucions del capitalisme verd al canvi climàtic com l'energia nuclear, els agrocombustibles o d’altres, així com els lobbies empresarials que busquen mercantilizar el tractat de Copenhaguen. Des de diferents moviments socials s'exigeix “justícia climàtica”, front els mecanismes de mercat incorporats en el protocol de Kyoto i que tindran continuïtat a Copenhaguen. Una justícia climàtica que ha d'anar de la mà de la “justícia social”, lligant la lluita contra la crisi ecològica global amb el combat contra la crisi econòmica que afecta a amplis sectors populars, sobre la base d'una perspectiva anticapitalista i ecosocialista. Perquè el clima no canviï, cal canviar el món.

*Esther Vivas és autora “Del campo al plato” (Icaria editorial, 2009). Article publicat a Público, 03/11/09.

]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/barcelona-prou-de-falses-solucions-al-canvi-climatic http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/barcelona-prou-de-falses-solucions-al-canvi-climatic Sun, 01 Nov 2009 11:01:05 +0100 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/barcelona-prou-de-falses-solucions-al-canvi-climatic
La manifestació s’ha celebrat en motiu de la reunió oficial de les Nacions Unides sobre canvi climàtic que es farà a la ciutat del 2 al 6 de novembre, prèvia a la cimera d’aquesta organització a Copenhaguen (COP15) a principis de desembre. La protesta ha estat convocada per la campanya unitària El clima no està en venda, on participen més de quaranta organitzacions catalanes com grups ecologistes, sindicats, cooperatives de consum, ONGs, plataformes en defensa del territori, entre d’altres.

Els manifestants hem exigit "un compromís ferm per una reducció dràstica i immediata de les emissions de gasos hivernacle, així com un programa creïble perquè l’ús d’energies fòssils s’hagi abandonat plenament a mitjans de segle i la desforestació s’hagi aturat molt abans", com recull el manifest de la campanya. La reivindicació de justícia climàtica, el reconeixement del deute ecològic del Nord respecte al Sud i la denúncia dels mecanismes de mercat i dels lobbies empresarials han estat d’altres temàtiques centrals.

Així mateix, s’ha senyalat la falta de voluntat política del govern espanyol i català (la manifestació ha acabat a pl. Sant Jaume) per fer front al canvi climàtic al no establir mecanismes concrets que permetin una reducció real de gasos d’efecte hivernacle, mentre s’aposta per l’ús intensiu dels combustibles fòssils i per grans obres faraòniques.

La manifestació d’aquest dissabte ha estat tan sols la primera de tot un seguit d’activitats que es portaran a terme en el transcurs de la setmana que ve i que inclouran xerrades, accions, debats, etc. coincidint amb la reunió oficial a Barcelona.

Agricultura i canvi climàtic

Les activitats de la campanya, però, han començat aquest divendres 30 i dissabte 31 al matí amb l’organització d’un seminari sobre canvi climàtic i model alimentaria global a càrrec de la plataforma No et mengis el món. Un seminari que ha comptat amb la participació de diversos ponents internacionals, els quals han posat de relleu els vincles entre el model d’agricultura intensiva i industrial i la generació de canvi climàtic així com les conseqüències dramàtiques que la crisi ambiental té pel futur de l’agricultura i l’alimentació mundial.

A destacar les dades ofertes per Camila Montesinos de GRAIN que senyalaven l’enorme pes que l’agricultura i la ramaderia industrial té en la generació de canvi climàtic amb un 44-57% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, resultat de sumar les emissions de les activitats estrictament agrícoles (11-15%), de la desforestació (15-18%), del processament, transport i refrigeració d’aliments (15-20%) i dels residus orgànics (3-4%).

Montesinos va senyalar també l’urgència de retornar la matèria orgànica a la terra després que la revolució verda hagi esgotat els sòls amb l’ús intensiu de fertilitzants químics, pesticides, etc. Per fer-ho, cal apostar per tècniques agrícoles sostenibles que poden augmentar gradualment la matèria orgànica de la terra en un 2% en un període de cinquanta anys, restituint el percentatge eliminat des dels anys 60. Montesinos va apostar també per integrar de nou la producció animal al cultiu de la terra i per la venda directa en mercats locals i circuits de proximitat.

Les mobilitzacions contra el canvi climàtic tindran el seu punt culminant el 12 de desembre amb la jornada d’acció internacional contra el canvi climàtic a Copenhaguen que s’espera reuneixi a milers d’activistes d’arreu del món.

Esther Vivas és membre de la campanya El clima no està en venda


]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/de-mala-llet http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/de-mala-llet Tue, 06 Oct 2009 16:14:51 +0200 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/de-mala-llet
No es tracta només d'una "crisi de preus" sinó que estem davant d’una "crisi de model agrícola", fruit de les polítiques governamentals que promouen una agricultura i producció intensiva i insostenible. Malgrat aquesta difícil situació, el Consell Agrícola de la Unió Europea del passat 7 de setembre es va mantenir impassible davant la crisi del sector, permetent una alta producció mentre la demanda disminueix amb la consegüent caiguda en picat dels preus de la llet i l'empobriment dels petits productors.

Què volem
Per tot això des de Plataforma Rural i la Coordinadora Europea de la Via Camperola s'insta, en primer lloc, a una regulació del mercat adaptant l'oferta a la demanda, no com ara que es promou un augment de la quota de producció independentment que l'oferta estigui per sota de la mateixa. Una política que bàsicament beneficia a la indústria làctia i a la gran distribució a costa de pagar uns preus cada vegada més baixos als productors.

En segon lloc, es tracta de donar suport a les explotacions petites i mitjanes que estan patint la crisi, no com ara que des de la Unió Europea es fomenta que aquestes abandonin el camp. És necessari reduir la producció en funció del tamany de les explotacions, disminuint-la en les indústries intensives i eximint a les petites. Cal una distribució equilibrada de les explotacions lleteres arreu del territori buscant un equilibri agro-climàtic, i no com ara que es promou el seu trasllat cap als ports marítims importadors de soja per a l'alimentació animal.

I en tercer lloc, és urgent un equilibri entre mètodes de producció i respecte mediambiental. La producció lletera intensiva, a base de soja importada, animals tancats, contaminació de les terres... és un dels principals causants del canvi climàtic. Per tot això, s'ha d’apostar per una producció lletera diversificada i sostenible amb les persones, els animals i el medi ambient.

La crisi lletera ens afecta a totes i a tots perquè és necessari un món rural viu, aliments de qualitat i de proximitat, pagant un preu just al productor. I en un context de crisi social, econòmica i ecològica, això es fa més evident que mai. Estem de mala llet en molts sentits.


*Esther Vivas és autora “Del campo al plato” (Icaria, 2009). Article publicat a La Directa, núm. 153.

]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/sobirania-alimentaria-amb-nom-de-dona http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/sobirania-alimentaria-amb-nom-de-dona Wed, 09 Sep 2009 17:06:23 +0200 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/sobirania-alimentaria-amb-nom-de-dona
Paradoxalment, però, aquestes són, juntament amb els infants, les més afectades per la fam. Les polítiques neoliberals que assolen el camp colpegen en primera persona les dones. El model agrícola i alimentari industrialitzat amenaça l’existència de l’agricultura camperola, de la pesca tradicional, de l’economia de pastura, de l’elaboració artesanal i el comerç d’aliments a petita escala on les dones tenen un paper central. L’accés a la terra tampoc és un dret garantit: en molts països del Sud on les lleis els en prohibeixen el dret i en aquells on legalment hi tenen accés les tradicions i les pràctiques els impedeixen accedir-hi.

Enfront la industrialització del camp, la sobirania alimentària s’ha convertit avui en una necessitat imperant. Es tracta del dret dels pobles a definir les seves polítiques agrícoles i alimentàries, a protegir i regular la producció i el comerç interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que significa trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional i amb el sistema econòmic capitalista dominant, els quals promouen un model de producció agrícola i alimentària insostenible.

És en aquest context on podem afirmar que avui més que mai la sobirania alimentària té nom de dona, ja que aquestes són les garants de l’alimentació de bona part de la humanitat, a l’hora que són les més afectades per les polítiques neoliberals i sexistes. L’aliança entre el movimient internacional de la Marxa Mundial de les Dones, la Via Camperola i d’altres sectors socials és un pas endavant en la lluita contra aquest sistema capitalista i patriarcal.
]]> http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/el-parlament-catala-passa-per-sobre-de-la-voluntat-de-106.000-persones-es-bloqueja-la-ilp- http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/el-parlament-catala-passa-per-sobre-de-la-voluntat-de-106.000-persones-es-bloqueja-la-ilp- Thu, 02 Jul 2009 17:36:02 +0200 http://blogs.jornal.cat/esther-vivas/bloc/el-parlament-catala-passa-per-sobre-de-la-voluntat-de-106.000-persones-es-bloqueja-la-ilp- ]]>