Això ho canvia tot

(Versió extesa de 3500 caràcters de l'article publicat a El Punt Avui el 15/03/16)
Naomi Klein, líder d’opinió compromesa amb els moviments socials, ens aporta ara “Això ho canvia tot” (Empúries. 2015), un llibre sobre escalfament global molt ben escrit i fàcil de llegir. La ciència climàtica del llibre és impecable. L’anàlisi dels impactes previstos, també. És un llibre dur i punyent, que, alhora, ens presenta un possible futur realista d’esperança.
 
Al llibre, Klein ens planteja les següents afirmacions, que trobo irrefutables i que, encadenades, ens porten a una conclusió indefugible. Un canvi gradual per tal d’evitar l’escalfament global potser era possible, però amb les emissions ara un 57% més grans que el 1992, clarament no ha ocorregut. La ciència ens diu que les nostres emissions han d’arribar al seu pic de forma immediata, i després començar a decaure un 9% anual, contracció que en el sistema actual no és dona ni en les més grans crisis econòmiques. Per aconseguir aquesta mena de canvi, ens calen governs que: prohibeixin aquelles activitats que ens són nocives a tots plegats; que facin pagar al contaminador; que planifiquin a llarg termini; que facin inversions en transport públic i redisseny de ciutats; que re-nacionalitzin empreses d’energia per tal de canviar la generació d’energia a energies renovables; ... Però uns governs així clarament aniran en contra de la majoria dels principis bàsics del neoliberalisme, que és el paradigma que ens ha dut fins aquí. Per això, la manca de temps ens aboca a una tria ineludible: si volem deturar l’escalfament global, hem d’enderrocar el neoliberalisme.
 
Encara més agosaradament, ens caldrà abandonar la visió del món segons la qual tenim el dret d’extreure del món el que vulguem sense límits. Ara, l’escalfament global i les limitacions del nostre planeta per a poder reciclar tots els nostres residus, ens mostren que aquesta visió és falsa, i que nosaltres no som els amos del món, sinó només una part. I que, per tal d’assolir un estat sanitós del planeta, ens cal evolucionar a una visió del planeta del qual prenem, però només el que ens cal, i al qual també tornem. Una visió enfocada a la maximització de la creació de vida en general, i no només vida humana.
 
És possible un canvi d’aquesta envergadura? Klein postula que tenim un precedent en l’abolició de l’esclavisme, i raona que la pèrdua econòmica per als propietaris dels esclaus, va ser equivalent a la pèrdua que experimentarien les productores de combustibles fòssils si, de cop, se’n prohibís la seva producció. I argumenta també que l’abolició es va produir no per motius econòmics, sinó, com ara, per l’aberració moral que suposava la perpetuació de l’esclavitud.
 
Però Klein també diu que un dels principals frens per al canvi és que tots ens hem acabat creient el credo del neoliberalisme: que els essers humans són per natura egoistes i preocupats només pel seu benestar individual. Per a poder canviar, caldrà que tots plegats tornem a creure que l’esser humà és capaç d’una compassió profunda, de ser generós, de ser solidari i d’estimar a l’altri. Altrament, ara mateix, tots acceptem l’aberració de considerar la destrucció del nostre planeta com a inexorable, mentre veiem com impossible el poder canviar el sistema que ens ha portat fins aquí.
 
Tot canviarà, bé el planeta, bé el paradigma econòmic que ens regeix, i, per un breu període de temps, la tria encara és nostra. Aquest és doncs un llibre essencial que ens emplaça a tots a prendre un rol actiu. Un llibre per a llegir, regalar, debatre i promoure. Els nostres fills, néts, nebots i totes les generacions futures, de qualsevol forma de vida, que habitaran aquest planeta, ens ho exigeixen. Aquesta és la bona lluita. El moment és ara.