Decepció antifrau

Grans expectatives, grans decepcions: sense Oficina Antifrau, i sense un abans i un després. Suposo (espero) que al final es posarà en marxa, però naixerà tocada i desacreditada, per culpa d’aquells que ara s’hi estan oposant i també per culpa dels que fins ara l’han frenat. No sé si res canviarà per a què tot continuï igual.

Es van crear moltes expectatives amb les mans netes. Sense tenir la percepció de corrupció generalitzada, sí que hi havia (hi ha?) la sospita que en alguns casos es pagaven (paguen?) comissions il•legals o simplement hi ha malbaratament de recursos públics, posant a més en entredit l’honorabilitat de molts per culpa de pocs. Del que es tractava és de disposar d’eines eficaces que mostrin un abans i un després per erradicar aquestes pràctiques, que els ciutadans tinguem la percepció que també des del Govern s’està fent tot el possible per prevenir i atacar qualsevol pràctica corrupta. Mans netes, regeneració de la vida pública, un nou estil de fer política.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) no s’ha posat en marxa pel vot en contra de CiU i PP al nomenament del seu director, el fiscal Martínez Madero, una persona a la qual tothom (tothom) reconeix capacitat i independència. Recordem, l'Oficina Antifrau, adscrita al Parlament, s’ha d'encarregar de prevenir i investigar possibles casos d'ús o destinació il•legal de fons públics. Podia ser, amb les seves mancances, un gran instrument, un senyal inequívoc de què es vol acabar amb la impunitat o almenys la percepció d’impunitat que tenen molts ciutadans. Naixia tocada, després de la dilació d’uns quants anys amb maniobra final de darrera hora del PSC-PSOE, i si ressucita tindrà, com a mínim, certs problemes de credibilitat, almenys si no té mans lliures per actuar i recursos suficients. Entre uns i els altres se l’han carregat. Hi ha uns quants que ho celebren, o pitjor, no hi donen importància perquè sempre han donat per fet que no sortiria o que si ho feia no els afectaria. Enhorabona.

Les culpes, amb major o menor intensitat, estan repartides, tot i que per mi els grans responsables són el PSC-PSOE i CiU. El PSC-PSOE ha dilatat uns quants anys l’aprovació de l’Oficina Antifrau (se’n parlava des de l’inici del primer Tripartit), i al final va donar suport després de "colar" que la Conselleria d'Economia de la Generalitat designaria col•laboradors en l'equip investigador quan s'investigui recursos pressupostaris de la Generalitat. Mans lliures per a l'Oficina Antifrau? També culpable CiU, que tot i haver votat en contra la llei (amb arguments demagògics, tònica habitual en el seu estil d’oposició), una vegada que la llei és vigent podria haver aprovat el nomenament del fiscal Martínez Madero, després de (surrealisme o cinisme, no sé) haver lloat les seves virtuts com a candidat. La història de sempre: per un costat el seu diputat Jordi Turull va denunciant el tema dels informes al Govern (oblidant-se per cert de pràctiques igual de qüestionables de CiU en el passat) i per l'altre quan es tracta d’atacar la corrupció CiU se'n desentén amb una excusa o altra. No entenc el que fan PSC-PSOE i CiU. O pitjor, sí que ho entenc. Està clar però que la regeneració i un nou estil de fer política no vindrà ni d'un ni de l'altre.

I els altres? Iniciativa, en un acte de coherència més, ha dit amén al que proposa el PSC-PSOE. No n’esperava més. El PP, barrejant la cansalada i la velocitat, la crisi econòmica i l'Oficina Anticorrupció, ha votat contra la llei i contra el nomenament de Martínez Madero, tot i reconèixer que és un bon candidat (clar, havia perseguit el frau del lli, que va afectar al PP). I Esquerra? Cal reconèixer la perseverança en aconseguir que s’aprovés, i se’ls haurà de felicitar el dia que estigui en funcionament i aconsegueixi que gràcies a ella algú a la presó per robar als ciutadans. No entenc però per què han acceptat l'esmena del PSC-PSOE que posa en entredit la llibertat d’actuació l'Oficina Anticorrupció, ni com han permès que es demorés tant la seva aprovació. Vaig ser un escèptic del Tripartit II, però durant unes setmanes, potser un mes o dos, pensava que hi havia un pacte secret entre Esquerra i el PSC-PSOE que justificava aquest Tripartit exprés. Creia que l’aprovació immediata de l’Oficina Antifrau era una d’aquestes (entre altres) condicions.

Què ens queda? Doncs esperar que la justícia i la fiscalia anticorrupció actuïn (més) a Catalunya, a l'igual que ha fet a Madrid, al País Valencià i a Andalusia. Crec que a Catalunya hi ha menys corrupció que a altres llocs de l'estat, però haver-n'hi potser n'hi ha i amb l’Oficina Antifrau, gràcies a uns i altres, no hi podem comptar.

La solució a aquest problema, com la majoria dels problemes que tenim plantejats, no vindrà dels partits polítics actuals. En aquest cas vindrà de la justícia, en altres de la societat civil. Els partits polítics defensen l’status quo, al govern i a l’oposició, i no semblen especialment preocupats a crear eines de control, seguiment i fiscalització de les administracions que controlen (de la dels altres partits sí, és clar). Status quo. I quan uns tornin al Govern i els altres a l'oposició, tots defensaran el contrari que ara, o el mateix, segons com es miri.

Corruptes de Catalunya, tranquils.

P.D. El dia que algú vagi a la presó gràcies a l’Oficina Antifrau ho celebraré. Ho celebraré perquè serà una gran notícia que algú que ens ha robat a tots els ciutadans vagi a la presó, i també perquè voldrà dir que comencem a tenir, de veritat, una eina que suposa un abans i un després. Diuen que l’Oficina Antifrau té certes duplicitats amb la Sindicatura de Comptes, però no em consta (algú m’ho pot confirmar?) que ningú hagi anat a la presó a partir d’un informe de la Sindicatura de Comptes, a pesar de les irregularitats que de vegades ha denunciat.