La Ministra de Cultura, Wikileaks i la llei de cinema

Davant d’una nova filtració del portal Wikileaks, en què s’afirmava que la Ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va dir a l’ambaixador dels EUA, entre d'altres remarques, que la proposta de llei de cinema era “unnatural” (antinatural) i “unbalanced” (desequilibrada), que a Catalunya no hi ha demanda de cinema en català i que el Govern espanyol intentaria frenar la llei de cinema, la Plataforma per la Llengua considera:



1. Que la ministra fa demagògia quan diu que a Catalunya no hi ha demanda per veure pel·lícules en català i que la majoria de catalans prefereixen veure les pel·lícules doblades al castellà. La realitat és que només hi ha un 3% d’oferta de cinema en català, i sense oferta no hi pot haver demanda. Ignorar aquest fet és fer demagògia.



2. Que la ministra discrimina una part dels ciutadans de l’Estat espanyol, els que pertanyen a la comunitat lingüística catalana, en negar-los el dret (i fins i tot considerant aquest dret “antinatural”) a veure cinema en la seva llengua, tractant-los com a ciutadans de segona. En canvi, no nega pas el dret a veure el cinema en la seva llengua per als ciutadans de la comunitat lingüística castellana.



3. Que el deure d’una ministra de cultura és defensar la pluralitat lingüística i els drets culturals de les persones i ciutadans de l'estat del qual ella és ministra i als quals en teoria representa, no pas posar-hi obstacles.



4. Que, tal i com demostra el treball de la Plataforma per la Llengua Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya, no hi ha cap llengua amb tants parlants com el català que no sigui la llengua majoritària al cinema en el territori on es parla. L'estudi mostra com tots aquests països disposen de lleis específiques o bé de mesures polítiques que regulen els usos lingüístics al cinema, també en el cas dels països plurilingües. Les dades recollides a l'estudi, a partir de les darreres estadístiques oficials, demostren la importància del mercat a nivell europeu (l’any 2004, Catalunya ocupava la segona posició en recaptació per habitant al cinema a Europa, només per sota d'Irlanda) i també assenyalen com la demanda està limitada per l'oferta (els anys que hi ha una major oferta de català també es registren un major nombre d'espectadors en la versió catalana). Podeu trobar l’estudi complet en aquest enllaç plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59.



5. Que és hipòcrita i tendenciós considerar un error i un desequilibri “l’interès públic per promocionar el català” per part de la Generalitat de Catalunya, quan més de 500 disposicions legislatives imposen el castellà a Catalunya, amb les corresponents sancions, algunes d’elles establertes pel Govern en què la senyora Ángeles González-Sinde participa.



6. Que les actuacions de la ministra són una deslleialtat envers el Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, institucions de l’Estat espanyol, que actuen i legislen en funció d’uns mecanismes democràtics. També són una deslleialtat als ciutadans de Catalunya i als seus drets democràtics, ja que la llei de cinema va ser recolzada per un 87% del Parlament de Catalunya.



Per tot això la Plataforma per la Llengua demana al Govern espanyol:



1. Que demani disculpes públicament per les declaracions de la ministra filtrades per Wikileaks.



2. Que doni suport públic al desenvolupament i a l’aplicació immediata de la Llei del cinema de Catalunya



3. Que exigeixi a les majors i a la resta de la indústria del cinema el respecte i el compliment de la llei de cinema aprovada legítima i democràticament pel Parlament de Catalunya.


Podeu veure el contingut complet de la filtració de Wikileaks en aquest enllaç.