La temperatura dels presents i la llengua dels difunts

Amb motiu de Tots Sants, el dia dels morts, el diari ARA fa fer un reportatge sobre les sales de vetlla on expliquen que els tanatoris diferencien entre sales de vetlla catalanes i castellanes ja que els espais d'estil català permeten més proximitat amb el mort. El motiu de la diferenciació té més a veure amb motius de temperatura que no estrictament idiosincràtics, però certament la gestió de la Responsabilitat Social aplicada al negoci dels difunts va adquirint cada cop més una profunditat significativa. Per una banda trobem els temes ambientals lligats a les incineracions, les caixes de fustes, els vernissos, la refrigeració, etc. I totes les altres matèries que trobaríem en qualsevol empresa com ara les laborals, seguretat, etc. Però la gestió de diversitat pren una gran importància en aquest sector ja que, a banda de l'especial sensibilitat que cal tenir amb els familiars, també cal saber atendre les diferències culturals i religioses que, en una societat cada cop més multicultural i multiètnica, estan esdevenint molt rellevants. Tant sobre la sensibilitat a la diferència com sobre el respecte de la diversitat cultural, ha viscut dues situacions que puc explicar a tall de reflexió:

1. Assisteixo a un funeral on els familiars van optar perquè no fos oficiat per cap representant religiós. Van incorporar elements d'espiritualitat aportats per familiars i amics. Immediatament després, havia de tenir lloc un altre funeral, en aquest cas oficiat per un capellà catòlic. Mentre es feia el primer, anava entrant el capellà a dins, amb obertures de porta molestes. I en el moment de canvi, es va produir una escena tensa pel fet que aquest capellà va recriminar que no ho deixessin tot com ho havien trobat, quan de fet encara estaven recollint les seves coses. Em va semblar que aquell capellà estava molest pel tipus de funeral alhora que la presència d'un grup de gent per lliure li pertorbava el sentit de propietat damunt l'equipament públic.
2. M'assabento del decés d'un amic de la meva edat i cerco per internet les dades del funeral. Trobo les seves dades a Remémori, el portal espanyol de referència per a la publicació i consulta diària d'esqueles, necrològiques i obituaris a Internet. Es dóna la circumstància que aquest portal sols ofereix el seu servei en castellà de manera que el meu amic, patriota, catalanista i defensor de la llengua, des d'algun lloc ha hagut de veure com la seva esquela funerària virtual -que quedarà penjada per sempre en aquest espai d'homenatge i record-  no pot estar en la seva pròpia llengua.  

Els dos casos em semblen un bon exemple de males pràctiques. En el primer cas, segurament es tracta més aviat d'un cas que podríem analitzar des de l'ètica de les persones, però també les organitzacions on s'enquadren tenen la responsabilitat de no vetllar adequadament per alinear el seu personal amb els valors i comportaments que cal observar. En el segon cas es tracta netament d'una manca de respecte empresarial. Quina manca de respecte en un tema tant sensible com la mort. Quina mala llet, diria! Perquè cal tenir en compte dos fets: no es tracta d'una empresa de Valladolid que s'estigui estenent, sinó d'una empresa de Barcelona i que es defineix com el portal líder a nivell estatal. Cap atenuant, doncs. Però és més, anuncien que pretenen ser líders mundials en la publicació de decessos. I esperen aplicar arreu la magnifica experiència de gestió del multilingüisme i el respecte a la diversitat desenvolupats aquí? I ara fa uns dies, apareix la notícia que una altra empresa catalana, Epilogable, també crea només en castellà una xarxa social per dir adéu als difunts, una plataforma que també ofereix un espai privat per preparar el propi comiat. Em ve al cap una conversa amb el director d'una empresa catalana de software que m'explicava que l'experiència local d'aprendre a ser excel·lents en la gestió del multilingüisme va ser clau en la seva expansió per Europa, millorant la funcionalitat respecte a una competència usamericana que creu que els seus productes monolingües no requereixen cap mena d'adaptació local.