La persistència de la crisi econòmica està provocant greus crisis empresarials, algunes de les quals comporten la liquidació definitiva. Enmig d’aquestes aigües agitades, les petites i mitjanes empreses pateixen amb una gran duresa les conseqüències negatives de l’impacte que la crisi ha tingut en la seva clientela, ja sigui el públic directe, altres empreses o el sector públic.
La crisi va tenir origen en models de gestió poc sostenibles, mancats de rigor, construït damunt hipòtesis falses, i en determinats casos per conductes mancades d’ètica. Malgrat que hores d’ara poca gent discuteix que caldria avançar cap a una economia més sostenible, no solament en termes ambientals sinó també de responsabilitat social en general, el cert és que aquest desideràtum topa amb la incredibilitat a l’hora de concretar-lo en cada empresa en particular. Una cosa és el desig general i l’altre cada cas concret. I així anem!
Encara són poques les empreses que han optat per uns models de gestió més avançats que incloguin l’RSE d’una manera integrada dins el model organitzacional, i que abasti totes les seves perspectives, ja siguin processos interns, relació amb grups d’interès, model comercial, etc.
El compromís empresarial en RSE
Si aquest és el context, la realitat de l’RSE pot semblar molt escanyolida, però no ens sembla que sigui hora de fer-ne una lectura negativa sinó més aviat al contrari. Volem oferir-ne una visió molt positiva.
En primer lloc perquè, malgrat que l’RSE pugui haver alentit el seu desenvolupament, en absolut està minvant. Les empreses compromeses continuen amb les seves polítiques i altres s’hi van afegint. Com era previsible, s’han retallat pressupostos en totes les àrees i, per tant, han disminuït les accions socials. Ja es recuperaran. Però la lectura fonamental és clara: aquells que, un lustre enrere, deien que a la primera crisi que aparegués totes aquestes polítiques d’RSE es desfarien com un bolado van errar. La profecia no s’ha complert perquè l’anàlisi era incorrecta. L’RSE no era una mera filantropia feta de manera més complexa ni era un màrqueting evolucionat, sinó que estem davant d’un estil de gestió empresarial que no té marxa enrere.
Però, aleshores, ens ha de preocupar que encara siguin poques les empreses compromeses?
Segons el nostre parer, respondríem que relativament. És evident que l’RSE avança lentament i que la crisi li ha posat les coses més difícils. Però sovint es comet un error de magnitud que consisteix a comparar el nombre d’empreses presumptament implicades amb el total de les empreses del territori corresponent, obtenint un percentatge ínfim que no té cap mena de sentit atès el raonament que tot seguit exposarem.
L’RSE és un enfocament apte per a empreses ben gestionades i amb una cultura organitzativa avançada. Dit d’una altra manera, no hi ha empreses mediocres que parlin d’RSE! Les empreses que opten per l’RSE són organitzacions que abans han treballat molt en la qualitat, en els processos ambientals, en la qualitat laboral, i hi ha un moment que fan el pas d’un model d’excel·lència empresarial clàssica a un model d’excel·lència social.
El nombre d’empreses que fan aquest pas és cada cop més important entre les que compleixen les condicions bàsiques que hem esmentat, a les quals encara hi afegiríem altres condicions necessàries com un lideratge intern sòlid, una orientació a la gestió del canvi guiada per una visió, una orientació missional a la creació de valor que no s’entengui únicament en clau de beneficis immediats... Per saber si l’RSE avança de manera sòlida hem de mirar el percentatge sobre el total de les compleixen aquests requisits ja que aquest és el terreny sobre el que floreix l’RSE. Fer-ho d’una altra manera –a banda de frustrant- no té sentit perquè l’objectiu no pot ser que totes les empreses acabin fent RSE. Vaig sentir una vegada un representat sindical de la CONC expressant que “jo mai no demanaré que totes les empreses facin RSE; em conformo que totes compleixin amb la llei”. Sobre cada empresa podem tenir unes expectatives diferents segons quin sigui el model.
Posar com a objectiu que les millors empreses vagin abraçant l’RSE és el veritable objectiu, i no solament en termes de realitat sinó també perquè aquesta ha de ser l’estratègia: fer que les empreses líder, les més dinàmiques, les més avançades, les millors, siguin empreses socialment responsables, perquè aquestes són les que arrossegaran les altres i perquè és la manera de demostrar per la via pràctica que fer les coses bé aporta beneficis sostenibles.
[continuarem aquesta reflexió properament abordant la situació de les pimes]
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari