Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça

Com qualsevol organització, ja sigui una empresa multinacional, una pime, una agència pública o una ONG, el Barça també està subjecte a la gestió de la seva responsabilitat envers la societat, és a dir, tots els aspectes que més enllà de les obligacions legals, formen part de les expectatives que els seus grups d'interès hi posen, d'allò que n'espera la societat, de l'exemplaritat que pot donar, ja sigui en matèries de caràcter ambiental, social o econòmic.

La significació que ha pres l'esport en els nostres dies, i la seva capacitat de projectar valors envers la societat i molt especialment entre els més joves, fa que els clubs adquireixin una gran responsabilitat en aspectes molt vinculats a la promoció d'uns o altres valors socials.

El Barça és més que un club
La defensa de la catalanitat i de les llibertats van marcar al llarg de la història la identitat del club, i fou en aquestes circumstàncies que el Barça esdevingué un àmbit d'integració al país per part de molts immigrants que arribaven d'arreu i volien fer propis els senyals d'identitat col·lectiva de la seva terra d'acollida. Els crits de visca el Barça i visca Catalunya esdevenien un tot, de manera que el sentiment envers un club implicava un compromís amb el país i una defensa de les llibertats.

Aquests valors del club també s'han desenvolupat per la banda del civisme, valor que hauria de ser fonamental del món de l'esport, i tanmateix són molts els clubs que toleren i incentiven l'existència de grupuscles violents. Si aquest és un dels principals reptes des del punt de vista de la responsabilitat social dels grans clubs esportius, en el cas del Barça es pot destacar l'encert d'eradicar de les grades qualsevol tipus d'actitud violenta organitzada. I aquests valors cívics no es limiten al club sinó que des del terreny de joc també hi apreciem la recerca d'una coherència, en l'estil, en les expressions, en els gestos.

Barça i identitat
Des de sempre el club s'ha vinculat amb plena complicitat amb els elements de la catalanitat, posant l'accent en els elements culturals, socials i de llibertats, procurant de fer-ho sense exclusions i sense anar a la contra de res ni de ningú. La defensa de la identitat del país ha de ser feta de manera que pugui ser compresa per tota la massa social de fora del propi àmbit cultural i que, fins i tot, pugui generar simpaties i adhesions a la causa de la llibertat i la diversitat.

Un factor determinant en la gestió de la identitat és el fet de viure-la sempre en positiu, com a acte d'afirmació i sense introduir cap element de conflictivitat que pogués crear dissensos. Aquest és un factor determinant per comprendre la plena connexió del Club amb la societat catalana, el fet de ser un espai de trobada de persones nascudes al país o vingudes de fora, i aportar elements d'integració i diàleg. Ho ha estat al llarg de la història i ho continua essent ara amb tota la nova immigració.

A més, aquesta manera de ser, de sumar i no restar, també ha estat possible fer-la compatible sense dificultats en el context espanyol, ja que són molts els seguidors de fora no ja de Catalunya sinó dels Països Catalans que tenen el Barça com el seu club de referència o com el club que els desperta simpaties.

Més que un club local i més que un club global
Malgrat que fos conegut internacionalment, el Barça ha estat fins fa poc un club local. En els darrers anys el Barça ha pres la decisió d'esdevenir un club global, privilegi sols disponible per a uns pocs clubs. El repte que suposa aquesta nova realitat economicista i managerial marca la necessitat de gestionar-ne el desenvolupament de manera sostenible, ètica i socialment responsable. I això afecta la pròpia identitat, la manera de gestionar-la i de comunicar-la: ja no valen els implícits o les rendes històriques sinó que s'ha de posar en valor globalment.

El lema de ser més que un club expressa un sentit d'identitat que pren sentit en clau local. El Barça es pot internacionalitzar tot defensant aquest emblema, però si del que es tracta és de construir un club global, cal trobar un espai ambivalent per a un lema que sigui interpretable en clau local i, alhora, en clau global. El fet que el Barça marqui la diferència respecte als altres quatre o cinc grans clubs del món fent una aposta per uns valors de civisme i solidaritat suposa una línia coherent amb la pròpia essència i permet donar un sentit vàlid per a tot el món al fet de ser més que un club.

Aquest és un pas clau, perquè es corria el risc que aquests valors quedessin arraconats a l'àmbit domèstic i que de cara al món el Barça fos una empresa esportiva més. D'aquesta manera, la institució manté la fidelitat de la seva massa social, alhora que permet obrir-se a la ciutadania global amb una proposta de valor que no és solament esportiva sinó una experiència completa, i que pren la seva màxima visibilitat amb el partenariat amb Unicef.

El club dels socis i sòcies
Una de les característiques més rellevants en el vessant institucional és el fet que el Barça no va passar a ser una Societat Anònima, en una de les decisions estratègiques més importants per mantenir la línia de continuïtat i els valors institucionals, gràcies als quals es manté la política social, el compromís amb el país, i els valors cívics. Aquest és el fonament que permet que el Barça pugui donar resposta a les expectatives dels seus grups d'interès.

Economia esportiva en context de crisi
Aquests dies en què els equips preparen la temporada vinent, s'ha obert un nou debat al voltant de la moralitat dels imports econòmics satisfets per alguns clubs per fitxar els jugadors de l'elit. A les consideracions ètiques, s'hi afegeix l'oportunitat de fer aquestes despeses en la particular conjuntura econòmica. El rebombori era previsible després que en plena crisi es produís el fitxatge més car de la història, per més de 96 milions d'euros, i hom es pregunta d'on surten aquests imports quan moltes pimes estan tan mancades de finançament. Les demostracions segons les quals en el futbol tot és possible i que no hi ha limitacions econòmiques per comprar les millors figures, tot estirant del crèdit sobre diners que no tenim, no és certament el millor model.

El lideratge, la persistència i la modèstia
Les claus de l'èxit esportiu apunten a l'entrenador Pep Guardiola, el qual ha demostrat no solament un dot de lideratge i professionalitat sinó una integritat en els seus valors. Sovint hem defensat que la RSE ha de servir per a recuperar la cultura del treball, de l'esforç, de les coses ben fetes. El Pep, doncs, encarna perfectament aquestes actituds i els hi suma la persistència i la modèstia. Les seves paraules quan es va fer càrrec del primer equip del FC Barcelona van ser que no prometia títols sinó esforç i persistència. El miracle de Guardiola descansa en una aposta del club que es remunta al 1979 i que és una de les bones pràctiques de RSE més interessants de la institució: la Masia, un model de convivència i tolerància, d'on han sortit jugadors que avui es consideren entre els millors del món i que tots comparteixen uns valors d'humilitat i senzillesa que salten a la vista i que formen part de l'estil de can Barça.

Posar en valor el cas del Barça
I en el nivell tècnic, els valors en què ha aprofundit Guardiola són vàlids no sols en el món de l'esport sinó que són els valors que calen per a la societat. Per a les empreses i organitzacions de qualsevol tipus. La cultura del treball i de l'esforç han perdut pistonada al nostre país. En un article recent titulat civisme empresarial em referia precisament al fet que per a no instal·lar-se en la mediocritat, les empreses haurien de construir una nova cultura empresarial i organitzativa que encaixi amb els nous valors emergents al voltant del treball. Cal aprofitar els valors que aquest Barça ha encimbellat per situar-los a dalt de pedestal del que la nostra societat hauria de valorar. Davant de les actituds proteccionistes, mediocres, poc agosarades, còmodes, victimistes, exculpatòries, especulatives, crematístiques, individualistes... tenim ara un ‘pack de valors' que han demostrat que poden actuar de manera conjunta i coherent per crear valor i guanyar. L'èxit d'aquest Barça no es pot quedar en un somni esportiu: podem aprofitar-lo per visualitzar models de referència. Empresaris i directius, consultors i formadors, mestres i educadors, polítics i governs no haurien de deixar passar aquesta oportunitat.

Nota: Ampliació de l'article