Conseqüència del nou finançament: que els immigrants sàpiguen a quin país es deuen!

L’acord del finançament ha suposat un llarguíssim procés que finalment beneficiarà a totes les comunitats autònomes però amb un desgast que sols afectarà a Catalunya, com a iniciadora de la demanda i com a boc expiatori habitual en les tensions polítiques espanyoles. Des del punt de vista del desgast que suposa per als catalans, seria bo que ara no ens limitéssim a brindar sinó a analitzar amb rigor i dades el que s'ha aprovat. Les informacions no ofereixen dades clares i, des de totes les parts, s'observa una parcialitat partidista que no deixa entreveure la realitat de les dades.

Certament el nou acord permetrà que l'estat espanyol retorni més diners a Catalunya, i a més es vincularà amb la població com a criteri. Aquestes són algunes de les aportacions positives. Però sembla que també n'hi poden haver de negatives, entre les quals que no es garanteixi l'ordinalitat ni la disminució del dèficit fiscal, reptes que estaven al començament de la demanda i que van motivar l'inici de la reclamació a l'estat espanyol d'un nou model de finançament més just. D'altra banda, amb el finançament previst, ni tan sols es podrà pagar el dèficit que va tenir la Generalitat l'any passat!

A hores d'ara no tenim clar què n'opinen les diferents part d'aquests punts, i si realment no estan garantits (sembla evident que no, però ningú en parla amb prou concreció!). Llegim Sala i Martín que s'expressa amb contundència aquest divendres a la Vanguardia, en un article titulat "Levantando un guijarro". El que opina aquest professor de la UPF i de la Columbia University obre molts interrogants que esperem que es vagin aclarint. Altrament la ciutadania podem tenir la sensació que des de la política, però també des de les altres instàncies des d'on s'havien pres posicions, es fan jocs de mans amb unes dades que la ciutadania no rep de manera clara i comprensible.

Si durant anys se'ns ha parlat de conceptes com l'ordinalitat i el dèficit fiscal, ara volem que alguna veu tècnica, sense voluntat partidista, expressi amb claredat fins on hem arribat i què està garantit. Ja ens està bé que ho facin els experts, ja que la premsa es limita a reproduir dades propagandístiques i tampoc entra en l'anàlisi tècnic. Però sobretot ens agradaria que fossin els governs els que entenguessin que ara toca rendir comptes del que s'ha aconseguit, i fer-ho no des de la propaganda institucional sinó des de l'anàlisi rigorosa expressant sense confusions els blancs, els negres i els grisos.

En tot cas, hi ha una dada que sí que ja sembla certa, i és que si bé es tindran en compte els criteris de població, no es tindrà en compte la població immigrant, de manera que la gran quantitat de persones immigrants que acull Catalunya i que lògicament generen despesa pública en educació, sanitat, etc. no rebran cap finaçament. Si això és cert, caldria que s'expressés amb nitidesa, ja que implicaria una gran discriminació i una font de possibles actituds xenòfobes.

En aquest sentit, ha aparegut una quantificació que expressa que uns 320.000 catalans no estan comptabilitzats en les previsions del nou model, que està calculat partint del fet que a Catalunya hi viuen 7.291.000 persones, mentre que la xifra del cens de l’INE a gener del 2009 és de 7.467.000 catalans, i les targetes sanitàries indiquen 7.650.000 habitants. Si aquestes dades són correctes, la Generalitat es veurà obligada a pagar en serveis socials 458 milions d’euros, cosa que impediria que Catalunya estigui per sobre de la mitjana de comunitats autònomes en recursos per habitant.

Només amb aquestes dades ja seria suficient per mostrar-se cauts i recelosos i demanar unes dades oficials que puguin analitzades tècnicament amb objectivitat. I si es confirma que la despesa social dels immigrants la paguem directament els catalans, potser seria raonable –i aquests nous ciutadans ho podrien entendre perfectament- que solament tinguin l’obligació d’aprendre la llengua catalana. I si des de Madrid tenen interès que també aprenguin castellà, que comencin per pagar-los les despeses socials com a qualsevol altre habitant. En tot cas, seria bo que aquests nous ciutadans del nostre país vagin prenent-ne nota per tal que tinguin clar a quin país es deuen!