Units contra la Troika

Qui és la Troika? Un any enrere molt pocs sabien contestar a aquesta pregunta. La coneixíem de referències, per cert gens bones, de la seva estada a Grècia. La Troika era sinònim d'austeritat, ajustos i retallades o el que és el mateix penúria, fam i atur. Però no va ser fins l'arribada del tan negat rescat, el juny del 2012, que els "homes de negre" i "la Troika" es van convertir en habituals de la família. Avui, un any després, la gent, farta, surt al carrer per dir clar i fort: "Troika, go home!".

La història es repeteix. I de la mateixa manera que en molts països del Sud en els anys 90 i 2000 vam veure manifestacions massives contra el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, a qui el poble acusava de condemnar-los a la misèria. Ara la gent, aquí, es manifesta contra la Troika. O el que és el mateix: el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu. Hem canviat un banc, per un altre de la mateixa espècie. La lògica, però, és la de sempre.

Les relacions centre-perifèria que abans es donaven a nivell global, actualment es repeteixen a la Unió Europea. I els països de la perifèria del continent, ens hem convertit en les noves colònies, o fonts de negoci, del capital financer. Si abans, al Sud, s'aplicaven els anomenats Plans d'Ajustament Estructural que deien voler fer més sostenible el deute, com si la misèria i la pobresa a la qual els sotmetien pogués ser sostenible; ara ens parlen d'"ajudes" i "rescats" que... ens enfonsen en la misèria.

El deute continua sent el jou que s'imposa als qui menys tenen. Un mecanisme de control i supeditació dels pobles. Un instrument infal·lible de transferència de recursos, o per ser més precisos d'espoli, del Sud al Nord, ja sigui a escala global o europea. I un argument per reduir els drets de la majoria i generar més beneficis al capital, retallant serveis públics i privatitzant-los de forma encoberta. El pagament del deute que ens imposen, que, per cert, no és nostre, és l'excusa perfecta per aplicar un pla llargament planificat. D'aquesta manera, a l'estafa se l'anomena crisi i al robatori deute.

I, a marxes forçades, hem après el significat de la Troika, però, també, el d'altres conceptes com indignació, rebel·lia i desobediència. I ens aixequem avui, en més de cent ciutats de tot Europa, com a "pobles units contra la Troika". Perquè sí que es pot.


*Article a Público, 01/06/2013.