Fam de justícia a Telefònica

Arriba el Congrés Mundial de la Telefonia Mòbil a Barcelona… i els treballadors de Telefònica tornen a la càrrega i inicien una nova vaga de fam. I és que malgrat les promeses de creació d’ocupació i impacte econòmic positiu de l’esdeveniment, la realitat és ben diferent. Abusos laborals, precarietat, acomiadaments improcedents, subcontractes… és la pràctica quotidiana de les empreses que encapçalen el sector.

Telefònica, que va presentar beneficis milionaris el febrer del 2011, va anunciar, pocs mesos després, la retallada d’un 20% de la seva plantilla en els propers tres anys a causa de la crisi. La “crisi” que tot ho justifica. O Vodafone que va comunicar, al gener, un ERO per a 900 dels seus treballadors, el 21% de la plantilla, a causa, per descomptat, de la crisi, mentre augmentava la subcontractació de les seves activitats.

Els dotze treballadors de Telefònica que des d’aquest dissabte estan en vaga de fam, a la seu del comitè d’empresa a Barcelona, exigeixen la readmissió del seu company Marcos Andrés Armenteros, acomiadat per baixes mèdiques justificades dos anys enrere. I malgrat haver guanyat un primer judici on es va declarar l’acomiadament nul i d’un segon, després que Telefónica apel·lés, que el va declarar improcedent, l’empresa no ha tornat a admetre al treballador. Des d’aleshores, han estat dos anys de lluita sense treva per part dels sindicats Cobas i EnConstrucció i la Plataforma Sí Soy rentable.

Telefònica va considerar que Marcos Andrés Armenteros “no era rendible” i el va acomiadar, però sembla que l’empresa no aplica els mateixos criteris a tothom. Els seus alts directius cobren 103 vegades més que els seus treballadors mitjos, els executius de Telefònica són dels més ben pagats de tot l’Estat i l’empresa ha tingut en nòmina, entre d’altres, a personatges de la talla d’Iñaki Urdangarín, amb un salari d’1,5 milions d’euros anuals, i ara, el seu últim fitxatge, Rodrigo Rato, considerat per la revista Business Week el pitjor directiu espanyol de l’any, això sí… en els 90 com a ministre d’economia va privatitzar Telefònica. Queda clar el que Telefǹica entén per rendibilitat.

La vaga de fam, que avui arriba al seu tercer dia, ve precedida d’una primera, el novembre de l’any passat, que van dur a terme cinc treballadors en el transcurs de 23 llargs dies. Una acció que va tenir un fort impacte social, que va recollir milers de suports, amb accions al carrer, flashmobs, Trending Topic (TT) a twitter… i que va aconseguir, finalment, trencar el cercle mediàtic. No en va, Telefònica és un dels majors inversors publicitaris a l’Estat espanyol.

Afortunadament, encara tenim un sindicalisme combatiu, que lluita i que no claudica. Un sindicalisme tan lleial als de sota com la patronal ho és als de dalt. Una pràctica sindical imprescindible pel canvi social, que aprèn d’allò que és nou, que crea aliances i teixeix solidaritats més enllà de l’empresa, alhora que rebutja la concertació i el “pacte social” que només beneficia als mateixos de sempre.

Fa uns mesos en un acte multitudinari, durant la primera vaga de fam dels treballadors de Telefònica, la monja benedictina Teresa Forcades, sempre al costat dels que lluiten, va concloure la seva intervenció amb les següents paraules: “Benaurats, els que tenen fam i set de ser justos”. Un fam de justícia que avui els treballadors de Telefònica reclamen.

*Article publicat a Público, 25/02/2013.