Una justícia sorda, cega i muda

A la Senyora Justícia se li han descompensat tant les balances que finalment se li han trencat. Ni equitat ni imparcialitat ni accés universal. Oblideu-vos de l’article 24 de la Carta Magna que diu: “Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió”. Els drets, tristament, han passat a la història. I la Justícia s’ha quedat sorda, cega i muda com els tres micos savis xinesos que es negaven a escoltar, veure i dir maldats.

El copagament judicial ja és aquí. Aquest dilluns han entrat en vigor les taxes judicials. A partir d’ara, tots aquells que hàgim de fer ús de la justícia ens veurem obligats a pagar, o a tornar a pagar allò que prèviament ja hem abonat mitjançant impostos. Però, ¿podrem amb tant copagament? Que si copagament en sanitat, que si copagament en justícia… i sembla que tard o d’hora arribarà el copagament educatiu. Però la realitat és que cada vegada cobrem menys, si és que cobrem, i paguem més. Facin comptes.

I no només ara ens toca pagar a tots sinó que, a més, les taxes, que abans únicament abonaven les empreses amb més de vuit milions a l’any de facturació, es dupliquen. Quant ens costarà tenir accés a la justícia? Entre 100 i 1200 euros més una part variable en funció de la quantia del plet, que pot fer augmentar, i molt, el total. Així, una persona gran que hagi estat estafada amb les preferents i vulgui reclamar al banc els seus estalvis de, per exemple, 128 mil euros, si no prospera la via penal i ha d’acudir a la civil, haurà de pagar 940 euros.

La situació arriba a l’absurd, per no dir al “robatori”, quan per voler interposar una demanda contra l’Administració per una multa de trànsit de 100 euros hagis de desemborsar 200. I si la sentència és adversa i vols recórrer al Tribunal Superior aleshores la xifra augmenta a 800. I si t’acomiaden? A pagar. El recurs d’un treballador contra una sentència d’acomiadament davant el Tribunal Superior costarà 200 euros i davant el Suprem 300.

Les taxes actuals perjudiquen especialment a les dones maltractades, ja que, encara que la demanda per maltractaments no implica el pagament de taxes, cal abonar 300 euros, més la variable del 0,5% dels béns que es reclamin, per demanar el divorci. Si ja teníem dubtes que la justícia fos igual per a tots, ara és obvi que no ho és. La justícia ha deixat de ser un dret per convertir-se en un privilegi accessible només els que s’ho poden pagar.

La polèmica desfermada per les taxes judicials es suma a un malestar creixent dins i fora de la judicatura, per assumptes com el cas Dívar, que va portar a la dimissió, després d’intenses pressions, al president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem després de l’escàndol pels seus nombrosos i quantiosos viatges privats a càrrec de l’erari públic. Un cas que va generar la major crisi en la història del Consell General del Poder Judicial, el màxim òrgan de govern dels jutges a l’Estat espanyol, i que, per cert, va quedar impune davant la llei. Cal no perdre de vista, recordem-ho, que si en un àmbit de l’Estat pesa com una llosa l’herència del franquisme, aquest és l’aparell judicial, reducte de la dreta reaccionària i exponent de la continuïtat entre el règim anterior i el present.

La política d’indults del govern espanyol, ja sigui del PP o del PSOE, es caracteritza per atorgar la mesura de gràcia principalment a persones relacionades amb l’administració pública, funcionaris i policies, o el que és el mateix, polítics lladres, càrrecs de confiança corruptes i policies torturadors. Un clar i recent exemple: 16 febrer del 2012, el Consell de Ministres indulta diversos Mossos d’Esquadra condemnats fins a quatre anys i sis mesos de presó per tortures, en amenaçar de mort a un detingut, trepitjar-li el cap i introduir-li una pistola a la boca, al més pur estil Tarantino. Maig de 2012, l’Audiència de Barcelona, en una mesura atípica, ordena l’execució de la condemna i assenyala que d’indultar un altre cop seria “frau de llei”. 23 novembre 2012, el Consell de Ministres indulta per segona vegada als agents. Impunitat i menyspreu. Més de 200 jutges van signar-hi en contra i van assenyalar que aquesta acció atemptava contra l’Estat de dret.

Jutges, fiscals, advocats, usuaris… s’aixequen ara en peu de guerra contra el ministre Alberto Ruiz-Gallardón. Sobren els motius. A Catalunya, però, hi ha qui aquesta mateixa setmana compleixen un any lluitant per la justícia en la Ciutat de la (In)Justícia. Es tracta de l’Assemblea de treballadores i treballadors de la Ciutat de la Justícia que el desembre del 2011 van començar a organitzar-se contra la precarietat, les retallades i la liberalització del sistema judicial que afecta al conjunt de la ciutadania. Des d’aleshores, no han parat: talls de la Gran Via, ocupacions del vestíbul de la Ciutat de la Justícia, coordinació amb d’altres moviments socials, performances, desplegament de pancartes, xerrades, participació a la Coordinadora Laboral del 15M, cassolades i fins a un “judici popular”a la justícia. Com diuen ells: “Prou de retallades, sumem lluites”.

I acabo l’article citant una de les seves performances que, emulant els anuncis de megafonia del metro de Barcelona, diu: “Avís a tota la població. Precaució! Els carteristes de Convergència i Unió i el Partit Popular esperen una distracció per emportar-se allò que és teu: la nòmina, els dies personals, la paga de Nadal, el lloc de treball, la teva salut, la teva educació i la teva llibertat. Així que organitza’t i lluita, perquè t’estan robant els teus drets, t’estan robant la vida “. Prenguin nota.

*Article publicat a Público, 19/12/2012.