A qui no ajuda la vaga?

"La vaga no ajuda gens a Espanya. No ajuda a la imatge d'Espanya" deia el president Mariano Rajoy en una de les primeres valoracions de la convocatòria del 14N. Però, a qui no ajuda la vaga? Òbviament, a aquells que s'estan beneficiant d'aquesta situació de crisi. Són aquests a qui una vaga general no convé i per això, precisament, cal fer-la.

Gairebé sis milions d'aturats, una de cada cinc persones viu per sota el llindar de la pobresa, 532 desnonaments al dia, més d'un milió de persones passen gana... Ens sobren els motius per anar a la vaga. Una vaga que no ajuda a Mariano Rajoy, ni als seus "amics", ni als interessos dels seus "amics". I aquesta és la raó de ser de la vaga, un acte de força contra els intents de la minoria financera de sacrificar la majoria de la societat per a salvar els seus negocis i augmentar els seus privilegis.

Mala imatge? Què la vaga dóna mala imatge? El que em sembla que realment dóna mala imatge són les cues cada dia més llargues a les portes del SOC, les detencions preventives a activistes socials, els menjadors socials desbordats, la gent desnonada de casa seva, les declaracions de Wert, les amenaces d'intervenció militar a Catalunya... Això sí dóna mala imatge i mostra al món el que avui és l'Estat espanyol: un país colpejat de ple per la debacle econòmica, amb un règim en crisi i amb una classe política incompetent al servei d'una elit financera depredadora.

Que ningú es sorprengui aleshores si l'Estat espanyol s'ha convertit en notícia internacional, en encapçalar el rànquing europeu de la desigualtat i l'atur. Els somnis de grandesa d'alguns es van esfumar i el paper internacional que li toca fer a l'Estat espanyol és el de l'anti-exemple en gairebé tot. Hi ha excepcions? Sí, és clar. La gent que lluita al carrer, que protesta, que reivindica els seus drets, que no es resigna, que no té por, que demana justícia i democràcia, que reivindica el dret a decidir... Això sí dóna bona imatge. El 15M en va ser una bona mostra, tot i que a més d'un no li agradi.

Un fantasma recorre Europa

El 14N tenim vaga general i el que és més important, i inèdit, vaga general a l'Estat espanyol, Portugal, Grècia, Xipre, Malta, Bèlgica francòfona i quatre hores d'aturada a Itàlia. Sembla que un fantasma comença a recórrer la perifèria de la Unió Europea, d'aquesta Europa colpejada per la crisi, els ajustos, el deute i l'austeritat. Una vaga general que ha de ser un primer pas per a començar a coordinar les resistències a escala continental. El capitalisme és global i la resposta té, també, que ser global, solidària i internacionalista. Els sindicats majoritaris porten un retard històric i fins ara no han fet gairebé res per a coordinar internacionalment les lluites. El 14N, tot i que arriba tard, és almenys un pas endavant.

Una vaga general que no pot limitar-se a ser només una vaga en els centres de treball. Cal avançar cap a una vaga social i ciutadana. Una vaga on no només parin les empreses sinó, també, les escoles, els supermercats, els equipaments socials... i, en definitiva, els barris i les ciutats; on persones en atur, precàries, jubilades... tinguin el seu lloc i el seu paper; on es creïn comitès de barri per preparar-la i grans manifestacions per a aquesta jornada. Una vaga que ha de ser una palanca per a impulsar un procés de lluita sostingut en el temps. I perquè després d'una vaga general, com ha passat a Grècia, en vingui una altra i una altra i una altra.

El 14N no només ha de servir per a protestar per les últimes retallades de Rajoy. Cal anar més enllà. Stop desnonaments, stop acomiadaments, stop pobresa i stop deute, és el que demanem. Pagar la seva crisi? Pagar el seu deute? Que no comptin amb això! Vivim una situació d'emergència social i les demandes de la vaga han d'estar a l'alçada de les circumstàncies, prenent l'esperit del 15M i del 25S "Envolta el congrés", sense els quals fa temps estaríem vençuts.

Dret al treball?

D'aquí uns dies, i a mesura que s'acosti la data de la vaga, sentirem en tertúlies i debats diversos invocar el "dret al treball". Però, tenim "dret al treball" i a un treball digne els 365 dies de l'any? Crec que no. Recordar només el "dret al treball" quan hi ha vaga és sospitós. Com tampoc crec que moltes persones amb treballs precaris, eventuals, subcontractes... puguin anar el pròxim dia 14N a la vaga sense arriscar-se a perdre la feina. Els piquets en una vaga general són imprescindibles per a garantir que cada un de nosaltres pugui fer vaga, al marge de les pressions de la patronal i per vèncer al seu piquet de la por i de la coacció, un piquet invisible, que no surt als mitjans, però letal. "Sense por" ha estat una de les grans consignes del 15M, però funciona millor al carrer que en el lloc de treball.

I, precisament, perquè volem treballar dignament anem a la vaga general. "Però perdré un dia de treball i sou... i per no aconseguir res" dirà més d'un. I quant perdrem si no parem, si no ens manifestem, si no fem vaga? Molt més, sense cap mena de dubte.


*Article publicat a Público, 02/11/2012.
**Més info: www.esthervivas.com