Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que s’evidenciaven les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.
Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l’aliança entre ambdós governs a favor dels organismes modificats genèticament (OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i per l’avanç del moviment contra els transgènics a l’Estat espanyol. Així mateix, els cables mostraven la mediació de l’ambaixada nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió Europea per limitar el cultiu de transgènics.
Catalunya va ser un dels principals escenaris de la lluita contra els OMG amb l’impuls d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), promoguda per la plataforma Som lo que sembrem, que va arribar a presentar-se al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol del 2009, amb el suport de 106.000 firmes, el doble de les necessàries per poder-se tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de producció i declarar Catalunya “zona lliure de transgènics”.
Però malgrat els nombrosos suports, quan la ILP va presentar-se al Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar, fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, si bé li van donar suport formalment, van optar per la posició còmode de mirar cap una altra banda davant la política del PSC, obviant que eren socis del seu govern.
Els informes que van assessorar als parlamentaris en la presa d’aquesta decisió, procedents del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia, distaven molt, com va denunciar Som lo que sembrem, de representar un “assessorament neutral, objectiu i independent”. Ans al contrari, i citant dita plataforma, aquests informes transmetien “una aparença d’inevitabilitat dels OMG i una suposada coincidència d’opinions entre els experts i sectors afectats”, a la vegada que “difamaven de manera radical un extens moviment pagès i social al nostre país al mateix temps que s’obviava tota la problemàtica dels transgènics agrícoles a Catalunya i la seva transcendència”.
No hem d’oblidar que Catalunya és el segon territori europeu amb més hectàrees cultivades de blat de moro transgènic, un total de 26.000, just després d’Aragó amb 31.000. Aquestes xifres situen l’Estat espanyol com el principal productor de blat de moro transgènic de la Unió Europea, amb un 75% de la producció total.
Així, malgrat que els informes de Som lo que sembrem i d’altres organitzacions ecologistes senyalaven que el cultiu d’OMG promou un major ús d’herbicides i la consegüent contaminació de sòls i aigües; que la coexistència entre aquests cultius i d’altres de convencionals i ecològics és impossible fruit de la contaminació genètica, acabant amb varietats locals i tradicionals; que el cultiu de milers d’hectàrees d’OMG no té en compte el principi de precaució que sí defensen d’altres països europeus... malgrat tot, la ILP contra els transgènics no va prosperar.
Ara un any i mig després, els cables filtrats per Wikileaks tornen a posar aquests fets d’actualitat. Perquè ens hauria de sorprendre no tan sols l’aliança estratègica del govern nord-americà i espanyol a favor dels transgènics, sinó la d’ambdós governs amb multinacionals de la indústria biotecnològica com Monsanto i Syngenta? La informació que ha transcendit a l’opinió pública confirma com, una vegada més, els interessos privats passen per sobre del bé col·lectiu, donant més sentit que mai a la consigna de Som lo que sembrem: “Transgènics, ni aquí ni enlloc”.
*Esther Vivas és membre del CEMS-UPF.
Article a Público [ed. Catalunya], 25/02/2011.
+ info: http://esthervivas.wordpress.com
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari