Fòrum Social Català, no estem soles

Després de dos dies d’intensos debats, seminaris i tallers a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, el Fòrum Social Català va concloure, aquest diumenge 31, reafirmant-se com un espai ineludible de trobada i de referència dels moviments socials catalans.

En un període d’intensificació de les polítiques neoliberals, de dificultat per contrarestar i invertir la seva lògica i de transformar el malestar social enfront la crisi en mobilització col.lectiva, el fet de trobar-se, constatar que “no estem soles”, debatre i plantejar alternatives, s’ha demostrat com una necessitat imperant en el present Fòrum Social Català.

Orfes de campanyes amb autèntica capacitat aglutinadora i de coordinació i/o visualització unitària de les resistències de casa nostra a la globalització capitalista, el Fòrum Social Català, malgrat els seus límits, es constata com un espai capaç de permetre la convergència i la trobada periòdica de la major part dels moviments i les organitzacions socials catalanes crítiques amb l’actual ordre de coses.

A diferència dels inicis del “moviment antiglobalització”, el període actual es caracteritza per la fragamentació i la dispersió de les lluites i per la dificultat de trobar campanyes que permetin una convergència real de les mateixes. Malgrat que és important destacar la multiplicació d’experiències locals que per si mateixes intenten plantejar una alternativa a la lògica del sistema, desde lluites contra l’especulació, grups de consum crític, passant per mitjans de comunicació alternatius, centres socials, cooperatives de treball, etc., és igual d’imprescindible trobar campanyes, espais de convergència, que ens permetin colpejar conjuntament. Si un altre món no és possible sense l’auto-organització dels sectors populars des de baix i a l’esquerra, tampoc ho serà sense una convergència real i àmplia de les lluites.

Amb aquesta 2a edició, el Fòrum Social Català es consolida com un espai ampli de trobada, discussió i debat, caracteritzat per la pluralitat i la radicalitat en les formes i en els continguts i com un punt de convergència ineludible de les resistències locals a la globalització. La crisi, en majúscules, ha estat la temàtica central del fòrum que ha denunciat l’impacte de la crisi en àmplies capes de la població a casa nostra i ha assenyalat la responsabilitat política d’aquelles que detenen el poder en connivènica amb els interessos empresarials.

I el procés?

Però enfront la consolidació del “fòrum-esdeveniment”, cal destacar una certa debilitat del “fòrum-procès”. En aquesta darrera edició, la participació en l’organització ha estat menor, que en el 1er Fòrum Social Català de gener del 2008, i el nucli de persones i entitats encarregades de tirar endavant el seu disseny i organització s’ha vist significativament reduït, tant en número com en diversitat d’organitzacions participants.

L’efecte novetat del 1r Fòrum Social Català ha passat i això s’ha deixat sentir en l’organització d’aquesta darrera edició i explicaria, en part, la menor presència d’entitats i persones en les assemblees preparatòries. De la mateixa manera, podríem dir que ha prevalgut una certa sensació del “deixar fer”, “les coses ja rutllen”, “ja hi ha una dinàmica”, que explicaria com, malgrat la voluntat de participar en el “fòrum-esdeveniment”, la presència en la seva organització hagi estat inferior. El Fòrum Social Català ha esdevingut una data marcada en vermell al calendari, on no s’hi pot faltar, però fins que aquesta no arriba l’agenda de les organitzacions i moviments socials catalans passa per d’altres convocatòries.

Algunes dificultats

El Fòrum Social Català va concloure, com és habitual, amb l’Assemblea de Moviments Socials, que es celebra un cop finalitza el fòrum, i que és l’espai de mobilització i de crida a l’acció per als propers mesos. Unes 300 persones van participar a l’assemblea, on representants de lluites i campanyes van exposar les principals dates de mobilització per aquest període, centrat en les protestes contra la presidència espanyola de la Unió Europea i amb una data clau, del 4 al 7 de juny, quan es celebrarà la cimera de caps d’estat de la zona euromediterrània a Barcelona.

Però malgrat l’èxit del Fòrum Social Català i l’Assemblea de Moviments Socials, consolidar espais de trobada en el temps d’amplis sectors socials s’ha demostrat una tasca molt difícil. Les dificultats per passar de les convergències puntuals, com en els fòrums, a les convergències duradores mostren els límits del període, on malgrat la intensificació de les polítiques neoliberals i l’agudització de la crisi, la capacitat de resposta és extremadament feble. La campanya contra l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra, en els propers mesos, hauria de servir per intentar aglutinar, en la mesura del possible, les lluites i les resistències.

La incapacitat del sistema capitalista per respondre a les necessitats de la humanitat i del planeta és una realitat innegable, només cal veure l’impacte de la crisi econòmica, ecològica i alimentària; així mateix les conseqüències d’aquesta crisi múltiple a casa nostra en amplis sectors socials no és pot amagar: a l’Estat espanyol, més del 25% de la població activa en atur, “nous pobres” segons informes de Càrites, etc. El “moviment antiglobalització” va guanyar la batalla de la legitimitat, però hi ha un combat pendent de victòria: el de les idees (malgrat la crisi ideològica neoliberal els valors capitalistes segueixen estan arrelats en el pensament col.lectiu) i el del convenciment que aquest sistema es pot canviar, que és possible obtenir victòries, i que encara no és massa tard per fer-ho.

Esther Vivas participa a l'assemblea organitzadora del Fòrum Social Català.
http://esthervivas.wordpress.com