La majoria de les comunitats lingüístiques d’Europa comparables a la catalana tenen lleis que obliguen els establiments a retolar en la llengua pròpia

Consum Català-Associació Catalana de Consumidors ha presentat un estudi que analitza les lleis lingüístiques sobre retolació i publicitat en diverses comunitats lingüístiques de dimensions similars a la catalana en països europeus o de tradició democràtica, alguns d’ells multilingües com el cas espanyol, per tal de comparar-les amb el cas del català a l’Estat espanyol. Els casos són el francès al Quebec, l’eslovac a Eslovàquia, el lituà a Lituània, l’eslovè a Eslovènia, el letó a Letònia, l’estonià a Estònia; l’italià, el francès i l’alemany a Suïssa; el suec i el finès a Finlàndia. També es fa una comparança amb el tractament del català en aquest àmbit a Andorra, estat on el català és oficial.



L’estudi conclou que de les 12 comunitats lingüístiques estudiades comparables a la catalana, 8 tenen reglamentacions específiques en els àmbits tant de la retolació com de la publicitat comercial que obliguen a utilitzar la llengua corresponent de forma generalitzada. Fins i tot en tres d’aquests casos (el del francès al Quebec, l’estonià a Estònia i el català a Andorra) s’obliga a l’establiment a que, en cas d’emprar també altres llengües que poden ser fins i tot àmpliament parlades al país en qüestió (com és el cas de l’anglès al Quebec, el rus a Estònia o el castellà a Andorra), faci un ús preferent de la llengua pròpia.



En 4 comunitats lingüístiques (el francès i l’alemany a Suïssa, i el suec i el finès a Finlàndia), no s’han trobat normatives específiques que regulin els usos lingüístics en la retolació i la publicitat al carrer, però l’ús de la llengua pròpia està garantit a través de la plena cobertura legal i política als respectius països.



En el cas del català a l’Estat espanyol, l’informe mostra com a les Illes Balears i a Catalunya aquesta llengua té una cobertura legal gairebé normalitzada en la retolació en relació a les comunitats comparables estudiades. L’únic àmbit en què l’ús del català no és obligatori és en la retolació no fixa (pissarres de menús, per exemple).



Pel que fa al País Valencià i la Franja de Ponent, aquesta llengua es troba en una situació d’absoluta desprotecció legal.



D’altra banda, pel que fa a la publicitat, el català es troba encara en una situació pitjor tenint en compte que a Catalunya no hi ha cap obligació a utilitzar-hi el català més enllà de les reglamentacions que puguin aprovar els municipis, la qual cosa és encara avui dia molt testimonial. I pel que fa a la resta de territoris de parla catalana dins de l’Estat espanyol, el buit legal és absolut, la qual cosa crea una situació inèdita i excepcional respecte a les altres comunitats estudiades, on sí que existeix aquesta protecció i garanties legals en l’ús de la llengua pròpia.



Consum Català recorda que tal com han assenyalat altres estudis de la Plataforma per la Llengua, aquesta excepcionalitat del cas del català a l’Estat espanyol també es produeix en l’acompliment de la legislació lingüística que existeix a Catalunya. Si bé en els països comparables estudiats (incloent el cas del català a Andorra) l’acompliment de la lleis lingüístiques vigents és generalitzat, a Catalunya, amb la Llei 1/1998 de política lingüística, no ocorre i encara hi ha molts establiments amb la retolació fora de la legalitat.

Enllaç contingut informe


[email protected]