Verd contra verd

Fa uns dies vaig anar a la subdelegació de la Generalitat de Girona. Sortint-ne em va sobtar veure que en un balcó del davant hi havia una pancarta on hi deia «MAT soterrada». Em va sobtar que fos a Girona, i que hi fos. Sembla que la línia de Molt Alta Tensió es dóna per feta i que ha de ser aèria. De totes maneres, això, ben pensat, tampoc és tan estrany. Vist amb perspectiva, aixecant el cap una mica més del punt de vista del propi melic i del que ens volen fer creure, ens adonarem que la majoria dels ajuntaments del tram Bescanó-Santa Llogàia d´Àlguema van demanar a Red Eléctrica de España que, ja que la interconnexió s´havia de fer per nassos, els la fessin amb el menor impacte possible, és a dir, soterrada seguint el traçat de l´AP- 7 i/o del TAV. Als francesos bé que els ho fan d´aquesta manera i de la frontera a Santa Llogaia també. Així doncs, per què des del Govern ni tan sols s´ha plantejat el problema? De què hi ha por? Sembla que es vulgui deixar fer i desfer impunement a una empresa prepotent, coneguda per la seva manca d´escrúpols i de respecte pel medi ambient. Quina llàstima que el verd dels bitllets de cent euros no es prefereixi enfront de la gespa, dels camps i dels boscos. Espero que a més d´un li enrampin la consciència.

Albert Riera i Fanlo
Canet d'Adri