Sóc tècnica de farmàcia i estic treballant

Sóc tècnica de farmàcia i estic treballant. Fins ara, en els temps que corren, això era un privilegi. Dic que ”era un privilegi”, ja que per culpa de l’Estat o de la Generalitat, aquest mes no cobrarem. Sí, senyors, no cobrarem!

El més absurd és que estic treballant en una farmàcia on la nostra prioritat ha estat servir bé al client. Hem anat creixent, dia a dia. Tenim més clients i tots ens diuen que som molt amables i molt professionals. Això hauria de ser sinònim de feina segura i prosperitat, no?

Dons no! Com més treballem, més s’endeuta la farmàcia! L’Estat no paga els medicaments que s’avancen, i la farmàcia no té més remei que endeutar-se, mes darrera mes. Són milers de euros que l’Estat no paga i la nostra farmàcia, com moltes,  ja està descapitalitzada!

I això que a la meva empresa hi treballem totes molt a gust. La meva cap és una bona persona i ho està passant molt malament, posant en risc fins i tot la seva salut. Però si ella no cobra el que l’hi deuen, no ens pot pagar, ni a nosaltres, ni als proveïdors, ni les factures, etc.

Algú dels de dalt ha pensat amb els milers de famílies com nosaltres que ens quedem en una situació tant desesperant? Creu algú que els farmacèutics poden fer de banc, mesos i mesos, finançant els medicaments de tot un poble?

Estem arribant a una situació molt perillosa, atenció! Què voleu? Més gent a l’atur? Ni jo, ni tots els que estem en aquesta situació  volem parar de treballar.

Doncs que algú m’expliqui com ho he de fer per sobreviure. Tinc 63 anys, m’he passat tota la vida treballant, depenc únicament i exclusivament de mi per tirar endavant, no he pogut fer un “coixí” pels temps dolents, com ara, i això que mai no he estat una malgastadora. En els bons temps, sempre he estat prudent amb les despeses, però viure sola és car (assegurança de la casa, assegurança del cotxe, els rebut del gas, la llum, el telèfon, etc.).
Aquest és el meu cas, però dins la empresa en la que treballo n’hi han més. Tinc una companya que és més jove i al menys compta amb el sou de la seva parella, però la meva altra companya té tres fills al seu càrrec, i el seu sou és el únic que entra a casa seva i amb només un sou no s’arriba a final de mes.

El més indignant de tot, és que aquells que ens han portat a aquesta desastrosa situació no en tenen cap de problema, ni per finançar-se, ni per pagar la hipoteca, ni per arribar a final de mes.

M.R.