La Nativitat del Déu-Sol

El 25 de desembre, la cristiandat celebra el dia de Nadal, el dia del naixement de Jesucrist. Cada comunitat ho celebra de manera diferent en relació als seus costums o la seva adscripció religiosa, però més enllà del detall cristià... sabem realment el que estem celebrant? Quan les tradicions ancestrals són fortes, els nous costums no poden més que adaptar-s'hi. Tal és el cas del Nadal.

En aquesta època, i coincidint amb el solstici d'Hivern, a l'hemisferi nord es donen els dies més curts de tot l'any. És a partir del solstici quan els dies comencen a allargar de nou, de manera que el solstici implica un canvi en la tendència, un final de cicle, a partir del qual el Sol emergeix de nou i s'imposa a les penombres. Aquest fet ha provocat que, des d'antic, totes les religions i creences paganes hagin dedicat aquest dia a honrar el Sol o als déus relacionats amb ell (Apol·lo, Helios, Mitra, etc...) pel que sempre ha estat una data amb molta força.

A causa d'aquesta força atàvica de la festa -intrínsecament pagana- quan la religió cristiana es va fer oficial durant el segle IV després de Crist, aquesta, per no xocar frontalment contra les creences paganes, va aprofitar les festes més importants de l'any en el seu propi benefici. D'aquesta manera, els cristians van situar el naixement del Messies en la data de les festes romanes dedicades al "Natali Solis Invicti" (Naixement del Sol Invicte). I és que, a falta de saber la data exacta de naixement -encara ni la mateixa Església s'ha posat d'acord en la data-... què millor que transformar el més gran de la nova religió (Crist) en el més gran del cel (el Sol) i donar-li un dia concret a la comunitat cristiana per celebrar-ho? Un bon màrqueting sempre ajuda a vendre un producte, i sempre és més fàcil remar a favor de corrent que en contra.

D'aquesta manera, una festa pagana i relacionada totalment amb la natura ha aconseguit arribar fins a nosaltres, tot i que l'Església conegui la seva procedència i fins i tot algunes sectes cristianes fonamentalistes (cas dels Testimonis de Jehovà) reneguin justament del Nadal per reconèixer que és una festa gentil i sense fonament bíblic, ja que en cap cas s'especifica aquesta celebració en les Escriptures.

No obstant això, aquesta festa se celebra el dia 25 de desembre, quan resulta que el solstici d'hivern es produeix el 21. A què és degut aquest desfasament de 4 dies entre la realitat i la festivitat? La resposta la tenim en l'emperador romà Juli Cèsar.

Juli Cèsar, quan va arribar al poder l'any 46 abans de Crist, va imposar una reforma del calendari romà republicà que s'utilitzava aleshores. Utilitzar era dir massa, perquè l'any republicà tenia 355 dies i segons li semblava als pontífexs de torn, al mes de febrer li afegien entre 24 o 27 dies, de manera que hi havia anys que tenien 355 dies i altres de 377 i fins i tot de 378. Com la imposició era aleatòria i política, s'aprofitava per cobrar abans els impostos o les eleccions, o segons interessés al mandatari de torn. Es va arribar a una situació en què la gent no sabia ni en el dia en què vivia, i el calendari acumulà més de 90 dies de desfasament respecte el cicle solar, i en esdevenir Cèsar, Juli Cèsar ho va transformar en un calendari de 365 dies i un any de traspàs de cada quatre. S'havia imposat el calendari Julià, precursor de calendari Gregorià, que és el que tenim avui dia.

En aquesta tessitura de moviments, fases i desfasaments, les festivitats del Natalis Solis Invictis van passar de celebrar-se entre el 17 i el 24 de desembre a celebrar-se el dia 25 en el nou calendari Julià, degut a que l'astrònom alexandrí Sosígenes va situar incorrectament el moment exacte dels solsticis tot i que va calcular molt exactament la durada de l'any.

En definitiva, que el que realment es celebra en aquest dia no és el naixement de Jesucrist -del qual es desconeix el dia totalment- sinó el naixement del Sol, l' Astre Rei, que comença a vèncer a les ombres de la nit i comença a allargar els seus dies fins al seu màxim en el solstici d'estiu, en què el foc li torna a retre homenatge. El Nadal, per tant, no és més que un recordatori dels vincles que tenim amb el nostre medi ambient, i que s'havien fet oblidar per promocionar interessos religiosos i polítics. En aquests moments, en què el medi ambient està tan en perill, possiblement ens farem un favor si recuperem i som conscients de les nostres mil·lenàries arrels culturals, tantes vegades oblidades expressament.


-Blog d'Ireneu Castillo-