L'inesperat retrocés del desert: Greening Sahel

Quan sentim parlar de desertificació, una de les zones més castigades i paradigmàtiques sempre ha estat la part sud del desert del Sàhara, el que s'ha anomenat com Sahel. Les continuades sequeres que van assotar la zona entre els anys 60 i 90, així com el sobrepasturatge, havien deixat aquesta zona àrida totalment a mercè de l'avanç de les sorres del desert, portant als habitants d'aquella zona a la fam més dura i cruel. No obstant això, a partir de mitjans dels 90, s'ha descobert un fenomen que ha posat en escac a tota la comunitat científica. I és que, malgrat tot, .. el Sahel està reverdint!

Els científics no es posen d'acord quines són les causes, però els continuats estudis efectuats des de satèl·lit han confirmat que la cobertura vegetal d'aquesta zona d'Àfrica, al contrari del que es pogués imaginar, ha tingut una progressió de fins a un 40% en algunes de les zones, cosa que no deixa de ser un bona notícia en aquest oceà de pessimisme i males noves mediambientals que ens inunden dia a dia.

Hi ha múltiples factors que, segons els estudis, han propiciat aquest ressorgiment de la vida vegetal al Sahel centreafricà. Un dels principals actors hauria estat l'augment de les pluges mitjanes a la zona, la qual cosa hauria permès que després de les dècades de sequera continuada, la cobertura vegetal es veiés una mica alleujada. No obstant això, les dades no són concloents, perquè si bé aquest augment de precipitacions efectivament s'ha produït, tampoc ha estat tan marcat com per explicar per si sol la reculada del desert, ja que en algunes estacions meteorològiques, les pluges s'han reduït. Llavors ... què ha passat? Segons sembla el factor humà està sent definitori.

Els científics creuen que la principal causa del reverdiment del Sahel està lligat directament a l'activitat humana a la zona. D'una banda, les contínues sequeres i conflictes armats en tot aquest territori subdesèrtic, han provocat un desplaçament brutal de població des de les zones rurals a les zones urbanes, disminuint, per tant, la pressió que s'exercia sobre els mitjans naturals i permetent una lenta però inexorable recuperació d'aquests recursos.

A tot el nomenat anteriorment, s'afegiria l'escalfament global per l'augment del CO2 a l'atmosfera. L'escalfament global, per la seva banda, hauria provocat un augment de la temperatura de la zona que s'hauria produït augments de la quantitat d'aigua evaporada pel territori i la generació de baixes pressions que haurien produït un augment de la cobertura nuvolosa i haurien portat a l' augment de les precipitacions. L'increment del CO2, per la seva banda, hauria permès que la vegetació es desenvolupés en major proporció, en utilitzar-lo com a fertilitzant improvisat, i col·laborant per tant en l'augment de la humitat atmosfèrica.

La reducció del sobrepasturatge, la conscienciació de la població de la necessitat de conservació dels hàbitats amb un augment dels arbres plantats per l'home, així com la implementació de les polítiques d'agricultura sostenible des de mitjans dels anys 90 del segle XX i de racionalització de l'ús dels recursos hídrics pels països de la zona, haurien fet la resta, propiciant que el que abans no era més que una superfície erma, ara, si més no, mostri els seus brots verds.

L'ésser humà té un impacte enorme en el seu entorn, encara que no ens adonem. Tot està interrelacionat i el que fem aquí té un impacte a l'altra punta del món. Per això resulta tan important que prenguem consciència que aquest món és l'únic que tenim i que no és una goma que s'estirarà infinitament. L'exemple del reverdiment del Sahel és l'exemple més clar que encara no està tot perdut i podem revertir la tendència perquè, com sempre, el nostre veritable enemic no vindrà de fora, sinó que el tenim dins nostre en forma de mals hàbits, ignorància i inconsciència.

-Ireneu Castillo-