Les Gorges de la Fou, el canyó més estret del món

L'aigua és un dels elements modeladors de l'escorça terrestre més potents que existeixen, ja que al seu pas no es resisteix ni la més alta ni dura muntanya. Al seu pas, el terreny s'esculpeix prenent formes capricioses i belles, ja sigui en forma d'amples valls, creant meandres o deltes. No obstant això, poques coses atrauen més poderosament l'atenció del visitant que els profunds i estrets canyons que l'aigua ha realitzat a la roca tal com un ganivet talla la mantega, però... Coneixia que el canyó més estret del món el tenim a Catalunya? Efectivament, són les anomenades Gorges de la Fou i es troben a la Catalunya Nord, a un pas de la frontera francoespanyola.

En ple Pirineu, a la comarca nord-catalana del Vallespir, entre les poblacions de Prats de Molló i Arles de Tec, i a escassos 30 quilòmetres del punt fronterer del coll d'Ares, ens trobem amb un gran cartell que convida a visitar aquesta autèntica meravella de la natura. Visita que, amb total seguretat, no deixarà indiferent a qui decideixi fer-la.

Les Gorges de la Fou (paraula antiga catalana que vol dir "precipici") han estat excavades a la roca calcària pel petit riu truiter de la Ribera de la Fou, creant un estretíssim congost de 1739 metres de longitud de parets verticals de més de 200 metres d'altura i amb la particularitat de tenir en molts dels seus trams menys d'un metre d'amplada. Si pateix claustrofòbia, penseu-hi dues vegades abans d'entrar, ja que a l'estretor del pas -és obligatori l'ús de casc de protecció- cal afegir trams en què la caiguda de grans roques ha format estretes grutes en encaixar-se entre les parets, creant, això sí, un espectacle natural de primer ordre.

Per permetre l'accés al turisme, s'ha instal·lat una passarel·la metàl·lica que recorre 1487 metres d'aquest bellíssim canyó i que fa encara més impactant la visita, ja que l'aire fresc (14-18 graus) que de vegades amb força circula per l'estret pas, juntament amb l'atronador bram de la caiguda de les aigües als nostres peus i les parets verticals que difícilment deixen passar la llum del dia, creen un ambient que posa la pell de gallina i als més sensibles ens pot provocar una síndrome de Stendhal.

Aquest engorjat, si bé és conegut des de l'antiguitat, no va ser explorat íntegrament fins a principis del segle XX (1928 més concretament) a causa de que la tradició popular vincula el lloc amb la presència de bruixes i éssers fantasmals, cosa que, al costat de la dificultat d'accés, va ser fre suficient perquè la gent no s'acostés gens ni mica. Justament aquest tabú supersticiós va ser aprofitat durant el segle XVIII i XIX pels bandolers (anomenats "trabucaires" a la zona) que utilitzaven el canyó com a refugi per escapar dels miquelets després de cometre les seves malifetes, afegint un plus de misteri i inquietud a les gorges.

La visita a les Gorges de la Fou, per la qual es fa pagar un peatge -actualment 9,50 € per càpita-, dura entre una hora i mitja i dues hores, remuntant el curs del riu i superant amb alguns trams d'escales, un desnivell d'uns 150 metres. Hi ha telèfons d'emergències i llocs de refugi cada 500 metres, de manera que la seguretat sembla garantida, si bé no passa desapercebuda la gran malla que cobreix gran part del recorregut per minimitzar els riscos de caiguda de pedres des de dalt del penya-segat. Pedres, alguna de diversos quilos, que s'acumulen sobre els nostres caps en alguns trams, com a recordatori de que la naturalesa segueix el seu treball erosiu sense importar qui està a sota.

Aquesta meravella càrstica situada als peus del màgic massís del Canigó, és una de les millors excursions que es poden fer per la zona dels Pirineus Orientals, sentint en primera persona la força i l'energia que desprèn una naturalesa, que si bé pot ser controlada per l'home, mai arribarà a ser dominada.

-El blog Ireneu Castillo-