Li ve de gust una hamburguesa de mosquits?

Una de les recomanacions més polèmiques que ha fet l'ONU a les últimes èpoques ha estat la d'utilitzar els insectes més activament a l'alimentació humana, provocant la reacció més irada dels que, acostumats a pollastre rostit i deconstruccions de truita de patates diversos, veuen els insectes simplement com una molèstia. Si vostè m'està llegint, és molt possible que prefereixi una pota de xai al forn que no una pota de saltamartí a l'ast, o unes aletes de pollastre arrebossades a unes aletes de mosca igualment amanides, però el món si alguna cosa té és que és divers i no tothom pensa el mateix. O almenys això pensen algunes poblacions humanes on més enllà dels coneguts llagostes, erugues i escarabats que tots hem vist menjar, la seva tradició els dicta una forma molt peculiar de seguir les recomanacions de l'ONU: les hamburgueses de mosquit.

A les ribes del Llac Victòria, a cavall entre Tanzània, Kenya i Uganda, les poblacions humanes han après a treure partit a tots els recursos que els dóna la natura per poder-ne subsistir, i un d'aquests recursos són els mosquits. Curiosament, el que per a uns és sinònim de malalties, per a altres és un deliciós menjar, i té la seva raó de ser, més enllà de prejudicis culturals ja que han sabut explotar un recurs que es produeix naturalment.

És justament a la vora dels llacs i zones empantanegades que els mosquits proliferen abundantment, i en el cas que ens competeix, sobretot el mosquit Anopheles gambiae. Aquest tipus de mosquit és usualment conegut a la zona per la seva capacitat de transmetre la malària, el que ha portat als governs dels països afectats a portar una intensa lluita per la seva eradicació. No obstant això, els mosquits tenen una característica del seu comportament que els converteix en candidats idonis per acabar cuinats en forma d'hamburguesa.

Efectivament, en caure la tarda els mosquits mascles tendeixen a congregar-se per milions en forma d'immensos núvols a la vora de l'aigua per atraure les femelles i copular. Això, que en principi seria una molèstia per als habitants de la zona donada la barbaritat de mosquits que es congreguen, s'ha convertit en un autèntic esdeveniment social en el qual participa tota la comunitat, des de nens a avis.

Quan es formen els bancs de mosquits, tots els habitants surten armats amb olles, paelles, plats, raquetes, caçapapallones o el que sigui que pugui servir per atrapar-los, tots ells convenientment amarats d'oli o aigua. En aquest punt, des de petits a grans, comencen a agitar les seves cassoles enmig del núvol de mosquits, els quals es queden enganxats a les parets per efecte de l'oli i permet recollir-los i fer una pasta negra amb ells. Un cop s'ha agafat prou quantitat, es pasta convenientment, se'ls dóna la forma d'hamburguesa, i amb un raig d' oli es cuinen a la planxa, convertint-se en un nutritiu i gustós sopar.

Encara que a algú li pugui sonar estrany això de menjar mosquits, hem de tenir en compte que estan a la base de la cadena alimentària, i que el festí no només se'l donen els humans, sinó els ocells, ratpenats i tot tipus d'animals insectívors. Fins i tot els peixos es congreguen per centenars a la zona on es mouen, la qual cosa és aprofitat també pels humans per a pescar.

La gràcia de l'assumpte és que s'utilitzen els mosquits Anopheles gambiae mascles els quals no piquen (són les femelles les que ho fan). Aquests són recognoscibles pels seus plomalls, i  s'alimenten de saba i nèctar de les plantes, de manera que es converteixen en un saborós mos tant per a animals com per a humans.

És de suposar que aquest i d'altres exemples similars són coneguts per l'ONU i que el que simplement va fer és fer públic una font d'alimentació alternativa, que si es prescindeix de tabús i prejudicis culturals, pot salvar la vida a molta gent.

Resulta xocant, d'altra banda, la reacció irada de les poblacions dels països més rics en contra de la recomanació, que no dubten a menjar-se amb fruïció productes absolutament artificials, manipulats genèticament i plens de tot tipus de productes químics a qual més nociu, però són absolutament reticents a menjar-se una hamburguesa de dolços i innocus mosquits.

Haurem oblidat el que significa ser omnívors?

- Blog d'Ireneu Castillo-