El delta del Llobregat, una costa en retrocés

Quan parlem de retrocés de la costa, el primer que s'ens ve al cap és el conegut conflicte amb el retrocés del delta de l'Ebre, per la seva contínua reducció de cabal. No obstant això, ignorem que el delta del Llobregat, a un pas del centre de Barcelona, va seguir els mateixos passos des de finals del segle XIX amb tal intensitat que fins i tot unes maresmes van arribar a desaparèixer per efecte del retrocés de la costa.

L'any 1852, es va decidir instal·lar un far prop de la desembocadura del Llobregat per assenyalar els bancs que es formaven a prop ell. En aquell moment, el delta avançava amb una mitjana de 2 metres anuals, i el far (conegut també com "La Farola") es va construir a 320 metres de la línia de costa, en un punt equidistant del mar i de la desembocadura del riu, i amb una zona d'aiguamolls litorals entre la platja i el far.

Des de llavors, el progressiu augment de la utilització de l'aigua del Llobregat tant per a l'agricultura com per a la indústria, van frenar l'aportació de cabal del riu al Mediterrani, el que va provocar que el balanç entre deposició i erosió marina de la costa es decantés cada vegada més cap a l'erosió marina, de manera que els avenços es van fer progressivament més curts, fins que, directament, es va produir l'erosió de la costa.

El 1921, la costa ja es trobava a 215 metres de distància i començava a afectar el complex de llacunes del far. El 1930, era a 125 metres i el 1948 es trobava a tan sols 20 metres, el que va fer desaparèixer completament la llacuna que hi havia davant del far del Llobregat. No obstant això, l'erosió de la costa no es va parar, i el 1954, l'aigua del mar envoltava gairebé totalment el far i estava totalment indefens davant dels temporals marítims. La situació era tan delicada que el far es va haver de protegir amb una escullera.

L'erosió afectava sobretot el delta esquerre pel fet que la baixada del sediment circulant, l'efecte ombra de la muntanya de Montjuïc i els corrents nord-sud de la costa barcelonina, evitaven la deposició en aquesta part del delta. No obstant això, el retrocés del litoral no s'hagués aturat si no hagués estat per l'acció directa de la mà de l'home, amb la construcció del polígon de la Zona Franca, l'expansió del port de Barcelona cap al delta del Llobregat i la construcció del port interior el 1966. Això va modificar del tot el règim de circulació dels corrents marins en aquesta part de la costa, anul·lant qualsevol procés deltaic natural del delta esquerre.

Actualment, el desviament de la desembocadura cap al sud ha fet que el delta dret es mantingui en un equilibri precari i que, amb la construcció del port de Castelldefels (Port Ginesta), aquesta zona marginal a tocar del Garraf sigui l'única que avança de manera destacable. Tot això, malgrat el paupèrrim cabal del Llobregat, les brutals extraccions d'àrids de la llera i la construcció de l'embassament de la Baells, que van significar un dur revés per a un dels deltes més amenaçats del món.

- Blog d'Ireneu Castillo-