L'estranya guerra civil de les formigues a Barcelona

Quan vostè passeja tranquil·lament per Barcelona, tot un món se li obre davant seu. Monuments, cotxes, carrers, museus, més cotxes, jardins, turistes, encara més cotxes... tot això proporciona un (més o menys) plaent passeig per la Ciutat Comtal. No obstant això, absorts en aquest marasme d'activitat urbanita, ignorem totalment que als nostres peus s'està lliurant, en aquests mateixos instants, una autèntica guerra sense quarter entre dos col·lectius per la supervivència. No. No em refereixo a la lluita dels treballadors del metro per les seves condicions laborals -que també - sinó a uns éssers minúsculs als quals normalment no donem importància, les formigues, que es troben en plena i sagnant guerra civil. Guerra civil entre formigues?, es preguntarà. Doncs efectivament; no es preocupi, ja li explico.

Les formigues, tot i ser conegudes de tot el món i arribar a constituir elles soles el 10% de la biomassa del planeta, realment passen desapercebudes en el nostre dia a dia excepte quan les dóna per atacar els rebosts. És en aquest moment quan veiem la dificultat d'eradicar-les, ja que la seva forma de vida en colònies i de reproducció, les fan un model d'èxit evolutiu sense parangó. No obstant això, aquest èxit, quan per la mà de l'home es trasplanta d'una zona a una altra del planeta, es converteix en un problema. Es converteix en plaga.

Aquest va ser el cas de l'anomenada Formiga Argentina (Linepithema humile) que durant el primer decenni del segle XX va ser importada des de Sudamèrica a Europa, on ha fet especial fortuna a totes les zones de clima mediterrani, sobretot a les costes. Això ha permès que en més de 6000 km de costa, des d'Itàlia a Galícia (passant per França, tot el llevant peninsular, Andalusia i Portugal), la formiga argentina s'hagi fet l'espècie dominant, tenint en compte la gran agressivitat contra les formigues autòctones, a les quals gairebé ha aniquilat.

La clau d'aquest inusitat èxit ha estat una mutació que ha permès que les colònies d'aquest tipus de formigues, lluny de lluitar entre elles per l'espai i recursos -com acostuma a ser habitual en altres espècies -, faci exactament el contrari, cooperant les unes amb les altres i creant milions de colònies amb bilions (sí, amb"b") d'individus que es reconeixen com a pertanyents a la mateixa família. Aquesta manca de lluites intestines, que limitarien les seves poblacions, i l'alta taxa de reproducció en tenir moltes reines en cada formiguer -no una de sola, com normalment-, han fet que els científics consideren la població de formigues argentines europees com una única supercolònia i la comunitat cooperativa d'éssers vius més gran del planeta. Fa por només de pensar.

No se sap exactament perquè es produeix aquest efecte de reconeixement "familiar", però s'especula que sigui una adaptació al nou ambient propiciat per venir possiblement d'una primera i única reina emigrant. Sigui com sigui, sembla que aquesta marea de formigues, reposició en la vida real de la pel·lícula "Cuando ruge la Marabunta", no pugui tenir ni enemics ni fre de cap tipus però tot Aquil·les té el seu taló, i aquest, per a més inri, a sobre és català.

Efectivament, els científics han descobert que entre les mateixes formigues argentines, s'ha desenvolupat una població que entre elles es reconeixen però que quan es posen davant d'una altra formiga argentina que no correspon a la seva "família", l'ataquen fins la mort. Aquesta població es troba curiosament a Catalunya i a la part nord de València anomenant-se com supercolònia "Catalana", en contraposició de la supercolònia "Principal", que seria la resta de la població de formigues argentines.

El grau d'agressivitat entre elles és tan brutal que l'única forma de distingir una integrant d'una supercolònia de l'altra és posar-les juntes i veure si s'ataquen, perquè d'una altra forma actualment resulta impossible fer-ho. Aquest "odi" fa que els combats entre elles siguin a mort i que a la zona on hi ha una colònia de "catalanes", no hi hagi ni rastre de "principals" i viceversa. Justament és a Barcelona on aquestes dues supercolònies xoquen més frontalment i on s'està produint aquesta "guerra civil" entre un i altre bàndol de formigues argentines.

L'assumpte de les plagues i la introducció d'espècies foranes és un tema que està afectant seriosament, ja no només a nivell ecològic eliminant la vida salvatge autòctona i reduint la biodiversitat, sinó on fa més mal, econòmicament, amb innombrables perjudicis a la salut, als cultius i a les infraestructures. Però si el que el preocupa és que s'ho mengi una marabunta de formigues, no s'apuri, a part que bàsicament s'alimenten de la secreció dolça de les cotxinilles i pugons, els científics especulen amb que el destí d'aquestes supercolònies és acabar per col·lapsar per la variació genètica que es produirà amb el temps dins de la població, cosa que no sé si li tranquil·litzarà excessivament.

En definitiva, les formigues argentines segueixen la seva particular batalla fratricida entre els peus i les sandàlies dels turistes de Barcelona. Aquesta batalla no té enviats especials, ni surt en portades, ni fa retransmissions en directe però, com Terol, també existeix i és letal com poques.

Vagi amb compte no li esquitxi la sang!

-Blog d'Ireneu Castillo-