Big 95, el tsunami que va arrasar les costes de llevant

Quan parlem de tsunamis, el primer que se'ns ve a la ment són les repetides imatges del tsunami d'Indonèsia de 2004 o les del tsunami que va afectar la costa japonesa de Fukushima el 2011 Aquestes imatges, sonen a cosa llunyana, sobretot des de les tranquil·les ribes de la Mediterrània occidental, on difícilment podrà passar una situació similar. No obstant això, "difícilment" no significa "mai" i el fet que les nostres costes no tinguin ni una quarta part del risc que tenen les costes japoneses, no vol dir que no existeixi, perquè, de fet, n'hi ha hagut... i de fins a 15 metres d'alçada! Qui va dir que la Mediterrània era una bassa?

21 maig 2003, 20.44 hores. Un terratrèmol de magnitud 7'3 en l'escala de Richter a la costa propera a Alger -a 350 km al sud de les Illes Balears- va destrossar la costa algeriana produint 3500 morts. Paral·lelament, el terratrèmol va produir un tsunami que, desplaçant-se a uns 300 km/h va impactar contra les costes de Palma de Mallorca a les 21:41 h. amb una ona de marea de 2 metres d'altura. Potser li pugui semblar poc en comparació amb els del Pacífic, però li asseguro que no van pensar el mateix els propietaris dels més de 100 vaixells enfonsats i les entitats portuàries que van haver d'arreglar els desperfectes ocasionats als molls.

Aquest tsunami, simplement és un exemple dels que ens podem trobar a la Mediterrània occidental produïts per moviments sísmics. No obstant això, els terratrèmols no són de l'única manera en què es poden produir en aquesta -a priori- tranquil·la part del Mare Nostrum, sinó que també es poden produir per esfondraments submarins, ja siguin producte de l'activitat humana -com l'ocorregut a Niça el 1979- o ja siguin naturals, com el que es va produir fa 11500 anys davant les costes de les Illes Columbrets i que s'ha donat a anomenar pels geòlegs com Big 95. Si sabem que "Big" significa "gran", ja es pot imaginar per on van els trets.

Enfront de les costes de Castelló, la plataforma continental és molt poc profunda i s'estén fins als 70 km mar endins amb unes profunditats que difícilment arriben a superar els 100 metres. Les Illes Columbrets marcarien el límit d'aquesta plataforma, a partir de la qual aprofundiria abruptament fins arribar als 1800 metres de profunditat en menys de 20 km.

Aquest pronunciat desnivell és terra adobada perquè els sediments, que procedents de la desembocadura de l'Ebre durant els últims 23 milions d'anys s'han anat dipositant a la plataforma continental, es desestabilitzin per causes internes (gasos, sobretot) o qualsevol mínim moviment sísmic , generant allaus que mobilitzin pel fons marí uns volums inimaginables de sediments. Això mateix és el que va passar al Big 95.

En aquesta allau, i encara que es desconeguin les causes exactes, es va posar en moviment 26 km3 d'arrossegalls submarins a més de 100 km/h, que traduït a alguna cosa coneguda seria 8 vegades el volum d'aigua que pot contenir l'Embassament de la Serena, actualment el més gran d'Espanya. La sacsejada que al mar va suposar tal barbaritat de terra en moviment d'una tacada va implicar una onada de 8 metres que va impactar contra l'illa d'Eivissa als 18 minuts de generar-se. La Badia de Palma va rebre la "visita" d'una onada de 4 metres als 27 minuts, tot i que Santa Ponça la va rebre de 9 metres, a causa de les reverberacions en la seva badia. Sigui com sigui, no va ser el lloc que va rebre la pitjor envestida del mar.

La costa de Castelló, tot i quedar a sotavent del despreniment, als 64 minuts va topar contra una onada de 9 metres. Es podria pensar que més o menys com Eivissa o Mallorca, però a causa de la poca profunditat de la plataforma continental, l'energia de l'ona va haver de guanyar en alçada el que no podia guanyar en profunditat i va produir un retrocés de les aigües abans de l'impacte d'uns 6 metres, que es va traduir en un mur d'aigua de 15 metres contra les platges llevantines. Simplement el desastre.

Tot i que en aquell moment el nivell del mar estava una mica més baix que l'actual, els llocs que ocupen les actuals ciutats costaneres de la costa de Castelló (Castelló, Orpesa, Borriana, Benicàssim...) van quedar totalment arrasats per l'onada gegantina, arribant fins i tot a afectar la costa sud de Tarragona, ja que el tsunami hauria escombrat completament el que pogués existir en superfície del Delta de l'Ebre en aquells moments.

Respecte les pèrdues humanes, no es té certesa si va afectar a algun grup humà, però no es descarta, ja que la tendència a ocupar el litoral llevantí està llargament documentat durant els últims mil·lennis i, a causa de la falta d'avís previ, l'haurien tingut francament difícil de 'salvar-se de semblant monstre natural -encara tampoc cal menysprear les seves potencialitats, clar.

En definitiva, el Mar Mediterrani, almenys el que ens toca més a prop, ens pot donar la impressió que és poc més que una bassa calenta on ficar els peus a l'estiu, però la línia vermella entre l'infern i el paradís és insospitadament fina i la nostra injuriada naturalesa mediterrània té cops amagats que millor serà que no tingui moltes ganes d'ensenyar.

-Ireneu Castillo-