Patrimoni a cop de serra mecànica

Barcelona, 133; Badalona, 13; El Prat de Llobregat, 18; Sant Boi, 24; Sant Joan Despí, 18; Esplugues, 4 ; Sant Vicenç dels Horts, 1; Cornellà, 1.... L'Hospitalet, 0. Zero arbres a la nostra ciutat  han estat declarats com arbres monumentals o d'interès local. Cap ni un.

Algú es creu que en els 12,50 km2 de superfície del nostre municipi, no hi hagi ni tan sols un arbre que mereixi ser protegit amb alguna mena de figura de protecció? Doncs està vist que per al nostre ajuntament, no hi ha cap que valgui la pena ser salvat i que, arribat el cas, tots i cadascun dels arbres de la ciutat són susceptibles de ser tallats amb qualsevol excusa, per nímia que sigui. La desídia respecte el nostre patrimoni arriba a aquests extrems

Tant se fa que sigui la molt estimada olivera de la plaça de l'Ajuntament, o la vella palmera de la Plaça Mossèn Homar, o algun dels garrofers de Can Buxeres, o els altíssims pins del Camí de la Fonteta, o el gran xiprer dels Jardins de Can Cluset... tots ells, si a alguna ment clarivident se li ocorre que molesten, es poden tallar sense el més mínim remordiment, ja que no tenen més protecció que la que pot tenir un gerani en qualsevol de les jardineres que estan repartides per la ciutat. De fet, l'olivera de davant de l'església, ja va patir el tall de bona part de les seves arrels amb la construcció del pàrquing de la plaça de l'Ajuntament i, per sort, va sobreviure; si s'hagués mort s'hagués plantat una altra i santes pasqües. Aquesta llibertat de poder atemptar impunement contra el nostre patrimoni natural, no pot ser de cap de les maneres.

L'última amenaça la trobem al Pi de La Remunta, un pi blanc de 12'40 metres d'alçada i 2'60 metres de perímetre el qual se estima que te prop dels 200 anys i que ja surt destacant més gran que alguns masos del voltant a fotografies aèries de 1945. Doncs bé, aquest imponent arbre, que es pot veure al costat de l'antic pont del Canal de la Infanta al final de l'Avinguda Josep Tarradellas i que seria l'arbre més vell de tot el municipi, es troba amenaçat de mort davant de la possibilitat d'urbanització de la zona, que convertiria un camp obert (“cutre”, segons descripció de la nostra alcaldessa) en una mole de ciment com la que s'està construint al costat de l'escola Busquets i Punset, comportant la desaparició d'aquest exemplar excepcional per la ciutat.

Per a evitar-ho, l'Associació PERSEU ha posat sobre la taula del Departament de Medi Ambient de la Generalitat i sobre la taula de la Núria Marín, la sol·licitud de protecció d'aquest arbre tan excepcional i que ha arribat fins els nostres dies per tenir la sort d'haver quedat tancat dins del recinte militar de la Caserna de La Remunta.

La societat civil ja ha donat el primer pas, ara depèn de la voluntat política de les administracions el que protegeixin aquest gran arbre o, com tantes i tantes vegades han fet des del final del franquisme,  negar l'evidència, girar el cap, i dir en veu alta mentre que la picota infame arrenca els últims testimonis del passat de la ciutat, que l'Hospitalet aposta pel seu Patrimoni.

M'estalviaran el renec, veritat?

-Ireneu Castillo-