L'ensurt de Puigcercós

Ara ja no tant, però degut a la seva faceta de president d'ERC, un temps enrere Puigcercós estava en boca de tothom de tal forma que el nom resultarà sens dubte conegut a bona part dels lectors i lectores. La història que avui els explico té a Puigcercós com a protagonista, però no s'enganyi, no em refereixo al polític, sinó al petit poble català homònim del polèmic personatge.

Puigcercós, és un petit poble agrícola de poc més de 50 habitants, situat a les comarques de Lleida, a uns quatre quilòmetres de la vila de Tremp. Aquest tranquil poblet -típic exemple dels pobles en els quals mai passa res, però quan passa donen la campanada- estava situat dalt d'un turó, mirador privilegiat de les terres de la coneguda Conca de Tremp, al peu del qual -a més o menys distància- transcorria un petit torrent.

No va ser fins al maig del 1857 en què les petites esquerdes que s'havien detectat temps enrere en la part oest del turó, a tocar del poble, van donar peu a un petit corriment de terres. Aquest moviment de massa, va inquietar als habitants de Puigcercós, si bé prosseguir la seva vida habitual.

Els estranys sorolls que sentien per la nit i el lliscament que es va produir l'agost del 1863, van acabar per acollonir a tota la població, la qual va decidir canviar la ubicació del poble, i moure's uns quants centenars de metres més lluny, prop de la carretera, en el lloc on avui el trobem. Però el millor estava encara per arribar.

El dia 13 de gener de 1881, i després d'un període de fortes pluges, un formidable estrèpit va inundar tota la comarca i l'aire es va omplir d'una forta olor a sofre. Ara, allà on abans hi havia el poble vell, es trobava un penya-segat de més de 50 metres d'altura i d'uns 250 metres de longitud que partia l'antiga església just per la meitat. El turó s'havia ensorrat, emportant-se la meitat de les cases que encara existien però, per sort, deshabitades.

L'ensorrament, propiciat pels estrats inclinats a favor del pendent, havia produït un lòbul que es va desplaçar més de 400 metres, obturant el fons del barranc de l'Espona, el qual va haver-se d'encaixar sobre l'immens munt de derrubis que taponà la vall del torrent, desviant-lo de la seva llera habitual.

Actualment, la gran cicatriu que ha quedat a la zona -i de la qual encara es produeixen despreniments ocasionals- és visita obligada dels geòlegs que estudien aquest tipus de moviments terrestres, ja que és un exemple de llibre del que és un despreniment amb moviment rotacional.

La sort va fer que els habitants abandonessin l'antic poble i es posessin en un lloc fora de perill. Eren altres temps, menys urbans i amb més contacte amb el medi ambient, i van saber entendre a la perfecció els avisos que els va donar la pròpia muntanya. Un exemple més del respecte que hem de tenir a la naturalesa i un argument més per estrènyer el nostre contacte amb una natura que cada vegada sembla trobar-se més lluny de la nostra realitat.


-Ireneu Castillo-