La desafiant Porta del Cel de la Xina

Any 263 després de Crist. Al centre de la Xina, a 8 quilòmetres de la població de Zhang Jia Jie, es troba la muntanya de Songliang, una torre calcària envoltada d'altíssimes parets verticals de diversos centenars de metres d'alt que són recorregudes pel gran riu Iang-Tsé, un dels més llargs del món. Tot d'una, en una de les parts més estretes d'aquest massís tabular, un dels flancs, enmig d'un estrèpit paorós, s'ensorra. Un lateral de la muntanya s'ha enfonsat, però no tot. Com per art de màgia, la part superior s'ha mantingut al seu lloc, però la resta de la muntanya s'ha ensorrat deixant un forat de 130 metres d'alt, 30 d'ample i 60 de profunditat que connecta una i altra banda del penya-segat. Havia nascut Tianmen Dong, la cova de la Porta del Cel.

Quan les autoritats de la regió van anar a observar la zona, van descobrir la gran obertura que s'havia produït a la muntanya, per la qual cosa van avisar a l'emperador. Aquest ho va interpretar com un bon auguri i va decidir anomenar la cova com Tianmen (porta celestial, en xinès), convertint-se des de llavors en un centre de peregrinació budista, construint-se un monestir al cim i facilitant els accessos a aquesta magnífica obertura geològica.

Aquest immens esvoranc, com porta oberta enmig de la muntanya, és una autèntica meravella natural que és capaç de sorprendre a propis i a estranys, destacant-se com una de les atraccions turístiques més visitades de la Xina. Ja no tan sols per la seva escalinata de 999 graons que porta fins a la base de la porta, ni per la impossible carretera construïda per accedir al monestir (rigui's vostè de la de Sa Calobra, a Mallorca), ni tan sols pel sender construït a la paret del penya-segat, el qual, emulant el Caminito del Rey de Màlaga, dóna tota la volta a la muntanya penjat sobre la paret i amb bona part del recorregut sobre un vertiginós paviment de vidre transparent. No. No només per això.

La Porta del Cel s'ha convertit en una gran atracció per haver estat focus d'atenció de... paracaigudistes i aviadors, els quals han trobat en aquesta cavitat un repte per passar a través d'ella, ja sigui fent wingfly (vestits amb ales) o, més difícil encara, fent passar avions d'exhibició. Fins a tal punt és el repte que el 1999 va entrar en el llibre Guinness dels Records per ser la primera cova en ser travessada per un avió i, el 2006, l'esquadrilla Cavallers Russos (Русские Витязи en rus), formada per 5 caces SU-27, va aconseguir travessar-la. Així mateix, no són pocs els paracaigudistes que han intentat passar tan famós forat planejant amb els seus vestits, jugant-se la vida per això i donant-se el cas d'un mort quan el paracaigudes no es va obrir. Inconvenients dels esports extrems, és clar.

No obstant això, el fet que la muntanya de Tianmen es trobi a 1518 m. sobre el nivell del mar i elevada més de mil metres respecte la plana circumdant, ha donat peu a la construcció d'una meravella de la tecnologia humana en forma de telefèric. Aquest telefèric compost per 98 cabines per al transport dels viatgers, amb les seves 7455 metres de recorregut que el converteixen en el telefèric més llarg del món, supera el desnivell de 1279 metres que hi ha des del seu inici, a prop de Zhang Jia Jie, al vall del Iang-Tsé, fins al cim. Tan pronunciat desnivell fa que les cabines hagin de transcórrer per llocs en què els cables estan a 37 º respecte l'horitzontal, donant una esgarrifosa sensació al viatger de caiguda lliure.

La màgia de la Porta del Cel, per la magnitud i potència que deixa embadalit l'espectador que té la sort de poder accedir-hi, ha fet d'aquesta relativament recent meravella de la natura, un dels punts de major atracció turística d'un país igualment enorme i potent com és la Xina.

-Ireneu Castillo-