Els radioactius rebosts d'Olot

El Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, a les rodalies de la població d'Olot, és una de les petites meravelles naturals de les que es poden gaudir a Catalunya. La seva proliferació de volcans i la seva geologia pròpia de les zones volcàniques situats en un marc de fagedes i vegetació centreeuropea a un pas de la Mediterrània, el converteix en un dels centres turístics més potents del país. Aquesta declaració com a parc és de fa relativament poc temps, però la zona està poblada des de fa molts milers d'anys, de manera que el dia a dia amb una realitat volcànica particular sempre ha existit en els pobladors autòctons de la regió. Això ha portat els habitants de la Garrotxa a conèixer curiositats d'aquests terrenys volcànics, i fins i tot a treure'ls cert partit. Tal és el cas dels"bufadors", esquerdes a les roques volcàniques per les quals emana aire durant tot l'any.

La zona volcànica de la Garrotxa, com tantes altres zones volcàniques, està formada per l'acumulació de colades de lava que sorgien dels volcans de la zona com a resposta a les pressions del xoc entre la placa ibèrica i la placa europea que van aixecar els Pirineus. Aquesta activitat eruptiva es va donar entre fa 700.000 anys i tan actual com fa 10.000 anys, de manera que, geològicament parlant, si bé la zona està inactiva, no està extingida. Això ha provocat que en època històrica hagin hagut alguns fenòmens relacionats més o menys amb aquest vulcanisme romanent.

El cas és que en aquestes colades de lava, eminentment basàltica, en solidificar-se, es generen tot un seguit d'esquerdes i fissures que permeten que l'aigua de pluja passi cap a l'interior de la terra. Però no solament hi entra l'aigua, sinó que l'aire, com a fluid que és, també penetra i circula per l'interior de la porosa massa volcànica. Això, que és un fenomen totalment normal, esdevé excepcional quan ens topem amb alguns -pocs- espais en què aquest aire es concentra i sorgeix a l'exterior de manera notable, com si d'una font d'aigua es tractés, donant lloc als "bufadors".

L'aire que sorgeix de l'interior de la terra, si bé no sorgeix a una velocitat endimoniada -com a molt a 3 km/h- sorgeix contínuament i a una temperatura constant d'uns 12 º. Això ha fet que, des d'antic, aquestes petites cavitats (estem parlant de mides menors al metre) fossin apreciades pels pobladors de la zona, ja que en construir els seus habitatges a sobre, els servia com a lloc per a mantenir-hi els aliments frescos a l'estiu i com a calefacció a l'hivern. El desenvolupament de les comoditats casolanes van deixar el seu ús per obsolet, tot i que no es van arribar a eliminar-ne tots. No obstant això, estudis recents han donat com a resultat que aquests bufadors tenen un petit inconvenient.

Efectivament, el fet que els"bufadors"insuflin aire provinent de l' interior de la terra vol dir que tot un seguit de gasos que es desprenen de la descomposició dels minerals que componen les laves, siguin dissolts en aquest aire. Entre aquests, gasos radioactius com el radó, el toró i el actinó procedents respectivament de la degradació del radi, el tori i l'actini. Aquests gasos, variant en funció de les condicions meteorològiques i de la litologia de la zona, poden arribar a presentar-se en unes proporcions que, si bé no són preocupants, de vegades poden arribar a extrems poc aptes per a la salut humana, sobretot si coincideixen amb recintes tancats i poc ventilats. Uns inquietants rebosts, certament.

Sigui com sigui, els prop de 30 bufadors que es troben a la zona del camp volcànic de la Garrotxa s'han convertit en un element més de la vida i del folklore de la zona. Per exemple, la saviesa popular pensava que els "bufadors" eren autèntics "volcans d'aire" que absorbien l'aire a l'hivern i l'expulsaven a l'estiu i que si es tapaven, la pressió que acumulaven podien arribar a provocar terratrèmols. Això va provocar que, en algunes ocasions, després de detectar terratrèmols, la pròpia autoritat enviés als soldats a descobrir aquells bufadors que poguessin haver estat tapats. Eren altres temps, en què la seva causa era una simple elucubració i es desconeixia totalment l'origen volcànic de la zona.

Els bufadors, com a element geològic curiós d'Olot i voltants, és un més dels atractius d'aquest peculiar territori digne de ser visitat. Un territori on les totpoderoses forces tel·lúriques amaguen sota un mantell d'aigua i verd vegetació un passat modelat pel foc, les cendres i el magma.


-Ireneu Castillo-