El Guèiser Fly, una meravella fruit d'un error humà

Per al nostre planeta, l'activitat humana acostuma a ser un sinònim de devastació i lletjor, més que res pel nul respecte que envers el seu entorn té l'ésser humà com hagin dos euros pel mig. No obstant això, no totes les vegades s'obté aquest resultat i hi ha vegades que, com a resposta a una matusseria humana, la naturalesa respon amb una curiosa i bigarrada meravella. Tal és el cas del guèiser Fly, al desert de Nevada (EUA).

A principis de segle XX, els grangers de les zones àrides de l'oest dels Estats Units estaven obsessionats amb aprofitar les aigües subterrànies que es trobaven al subsòl per poder regar. D'aquesta manera es pretenia transformar els erms dels voltants de la Vall de la Mort en uns vergers a costa d'aquestes aigües freàtiques i en no poques vegades, a costa de la fauna que vivia lligada a aquestes aigües.

En aquest context, en el Ranxo Fly, una gran extensió de terreny desèrtic al nord del poble de Garlich (a uns 800 km al nord-oest de Las Vegas), el 1917 es va decidir fer una sèrie de perforacions en recerca d'aigua per al reg. Van ser-ne un èxit, només que l'aigua sortia gairebé a 100 graus i, home, tret que volguessin fer verdura bullida al mateix camp de conreu, aquella font no era aprofitable per a l'agricultura, per la qual cosa va abandonar la perforació .

Anys després, el 1964, coneixent l'existència de les aigües termals en aquell lloc, es van fer noves perforacions, però aquesta vegada buscant aprofitar l'energia geotèrmica que es pogués extreure d'aquest aigua calenta. No obstant això, les prospeccions realitzades van donar que l'aigua que s'extreia tan sols tenia 93'3 graus (200 º F), de manera que l'aigua no sortia prou calenta com per al seu aprofitament energètic. Donades les circumstàncies, es van segellar els pous i es van abandonar de nou, però es coneix que alguna cosa va fallar i d'un d'ells va començar a sortir aigua a pressió a metre i mig d'alçada.

Aquest guèiser improvisat no va cessar la seva activitat i, gràcies a la deposició del carbonat càlcic que l'aigua termal porta dissolta, va començar a formar un sistema de cons i tot un seguit d'estructures calcàries en forma de terrasses i piscines d'una gran bellesa que destaquen per seus vius colors. Colors extraordinàriament fotogènics fruit del carbonat dipositat i dels bacteris i algues termòfiles (amants de l'aigua calenta) que viuen al voltant de la surgència.

Actualment, el guèiser Fly continua la seva erupció, i el con s'eleva ja fins als 3.70 metres d'altura i segueix el seu creixement, el qual, de moment, no sembla que hagi de parar ... i que no pari, ja que, a part de la gaubança per a la vista, al voltant del guèiser s'ha format una zona d'una gran riquesa biològica gràcies a la contínua emissió d'aigua enmig del desert. Aquest detall, sumat al fet de trobar-se en una propietat privada que no permet una visita lliure d'aquesta petita meravella de la natura, fan que a hores d'ara puguem gaudir d'un bell guèiser que va comptar amb la inestimable ajuda d'un error humà per formar-se.

-Ireneu Castillo-