Per una setmana de vacances ....

Amb la proposta del Conseller Ernest Maragall d’avançar el curs una setmana a canvi de fer una setmana de vacances al febrer, s’ha obert un debat egoista per diversos fronts de docents, Associacions de mares i pares, sindicats, etc...

Tothom critica en base al que hauria de ser el seu propi benestar personal. Per tant totes les crítiques estan relacionades amb les situacions dels adults. Ningú pensa en els alumnes, que són els actors principals d’aquesta història ?

Els polítics proposen lleis sense estudiar abans les conseqüències que pot tenir en tots els àmbits de la societat, o sense fer propostes paral•leles que facilitin la conciliació de vida laboral i familiar, o propostes que millorin la situació del cos de mestres.

Les mares i pares mirem com ens podem organitzar per adaptar-nos a aquestes noves propostes, sense tenir en compte els nostres fills i filles, i per tant sense pensar com afectarà la proposta en el seu dia a dia a l’escola.

Pels sindicats de mestres són prioritàries les condicions laborals dels docents, per tant deixen en segon terme el valor pedagògic i com afecta els alumnes, la nova proposta.

Per tant qui pensa en els alumnes ? Ja està passant amb Bolonya on els universitaris han de fer protestes perquè ningú ha comptat amb ells a l’hora de modificar tota una estructura universitària estatal.

Però què passa amb els més petits ? Ells no poden organitzar-se. Els deixem de banda.

Volem les millors instal•lacions. Volem les millors activitats extra-escolars. Volem els millors mestres .... però per què ningú reclama el millor sistema educatiu tant en continguts com en valors sense pensar primer en les conseqüències pels adults ? Per què no pensem primer en els més petits ?