La revolta del petroli

Molts han escrit llibres i pel·lícules de ciència ficció que avançaven el que passaria en el món quan el petroli s'exhaurís. El que més èxit ha tingut és sens dubte, Mad Max, la mítica cinta amb Mel Gibson lluitant per poder seguir alimentant els seus vehicles mentre el caos imperava arreu. Aquests dies he pensat en la pel·lícula que va dirigir George Miller i és possible que alguna cosa hi tingui a veure en la revolta que viuen els països del nord d'Àfrica i, sobretot, els del Golf Pèrsic, amb la proximitat del "Peak Oil", nom amb el que s'ha batejat el moment en el que s'arribarà al zenit de producció de petroli. El professor Mariano Marzo, explicava ahir en una entrevista, que la crisi de preus del petroli no ha arribat perquè s'hagi constatat l'esgotament del petroli, com sempre s'havia escrit, sinó per una crisi de la demanda. Ja sé que la suma dels factors no altera el producte però aquest cas és significatiu ja que, mentre els països productors han guardat gelosament la dada de reserves reals existents, els consumidors han engegat en orris aquesta cautela. He llegit que la Xina està important petroli de Líbia malgrat la revolta i és que li és imprescindible per fer anar la fàbrica de productes de consum del món. Una altra qüestió que em fa pensar que el petroli és un dels principals factors darrera de les revoltes és que, mentre els Estats Units observaven amb gratitud les revoltes populars a Tunísia i a Egipte, quan ha passat a Líbia ja han mobilitzat la sisena flota i Hillary Clinton i Ben Bernanke ho han deixat clar: "el preu del petroli posa en perill la recuperació de l'economia nord-americana". I encara una última nota: no se us gira l'estomac en veure els líders occidentals clamant contra Gadafi i companyia quan fa pocs dies tots s'hi feien fotografies?...