Nit d'insomni

Aquesta nit passada ha estat d'insomi, goso dir, no de desenes ni de centenars, sinó de milers de persones davant de la conversió de La Caixa en un banc. La preocupació, com no paren de dir els tertulians de referència, no és de cap manera per les imposicions, els diners són segurs dins de l'entitat i res fa pensar que hi hagi cap risc. Ara bé, per la majoria de gironins, fa uns mesos que una absorció amb aquesta entitat de protagonista ha significat canviar números de comptes, targes, assegurances, logos, empleats, oficines, etc. I ara, torna a començar! En alguna mesura, això treu el son. I se sap que amb els diners no s'hi juga i tot aquest canvi sobtat no és bo per generar confiança. Treu hores de son pensar en el que pot significar convertir La Caixa en un banc pel fet que aquesta tenia fins ara la segona Fundació més gran del món, el que coneixem popularment com Obra Social. Segur que els milers de persones que treballen amb programes de reinserció, d'ajut a discapacitats, de foment de l'ocupació amb persones marginades, de restitució d'espais naturals, de casals d'avis, d'esplais, etc. tampoc han dormit gaire bé pensat com els pot afectar la reducció de l'Obra Social que ara pot arribar. Ni els milers d'avis que utililitzen diariament seus de La Caixa per a trobar-se, llegir el diari, jugar a cartes o connectar-se a Internet hauran vist la conversió sense cap recança. I és que la creació de CaixaBank deixa dubtes significatius en el tret fonamental que fins ara tenia La Caixa, els seus amos eren els seus impositors, i ara, un 81% ho seguirà sent però, què passarà amb el 19% restant? Quin tipus de persones en seran els propietaris? i si hi ha ampliacions de capital? Algú pensa que un empresari Indi o Xinès estarà d'acord amb un model d'Obra Social que li resta beneficis?