Què anem a fer a Copenhaguen

Aquest dimecres anem a la Cimera del Clima, a compartir, fins al divendres 18, els seus dies decisius.

Al 1992, a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, els països del món van reconèixer estar "preocupats" perquè s'estava produint un "escalfament addicional" de la Terra "perquè les activitats humanes han anat augmentant substancialment les concentracions de gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera" (principalment el diòxid de carboni - CO2- procedent de la combustió de combustibles fòssils). Aquestes activitats podien provocar un "canvi climàtic", davant la qual cosa calia prendre mesures. Es va adoptar en aquesta Cimera la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMMNUCC) que va ser ratificada per gairebé tots els estats de l'ONU (inclòs EEUU, només faltaven Andorra, l'Iraq, Somàlia i el Vaticà).



Va ser en el moment de concretar aquestes mesures quan van començar els problemes. El Protocol de Kyoto de 1997 desenvolupava la Convenció i obligava als països desenvolupats a reduir el CO2 i altres gasos emesos, de manera que l'any 2012, i en el seu conjunt, suposessin un 5% menys del total emès en 1990, l'any de referència de totes les negociacions posteriors. La pressió de certs interessos, especialment les grans empreses petrolieres (que veien perillar el seu negoci) van fer que EEUU no ratifiqués Kyoto.



La pressió d'aquests grups continua, d'una banda finançant el negacionisme climàtic (que no té més base real que la que tenen aquells que segueixen afirmant que la Terra és plana) i per una altra pressionant a Obama, les bones intencions inicials del qual s'han transformat en un compromís de reducció d'emissions del 17% en 2020... respecte a 2005!, el que suposaria un miserable 3% respecte a 1990.



I això, quan la Unió Europea (que negocia en nom de tots els seus membres) ja s'ha compromès a una reducció del 20% respecte de 1990, que podria arribar a un 30%, i quan hi ha un consens (al que es va unir el mateix Obama en la seva campanya) que la reducció hauria de ser d'almenys el 80% en el 2050 per a evitar un canvi climàtic de conseqüències catastròfiques, especialment per als més pobres del planeta.



Aquests dies, estan reunits a Copenhaguen els països de la Convenció en un nova Cimera del Clima. Kyoto només arriba fins al 2012, i és necessari un acord ja (els processos de ratificació triguen més de dos anys) perquè a partir d'aquest 2012 hi hagi un compromís de reducció d'emissions fins al 2020 que permeti contenir el canvi climàtic en la línia d'aquest 80% menys necessari per al 2050.



Com era d'esperar, la pressió del lobby petrolier-negacionista ha augmentat, però a ells només els diem una cosa: encara que no hi hagués canvi climàtic (que si que n’hi ha), ¿algú pot estar en contra de les mesures, intrínsecament positives, que es proposen? ¿Algú està en contra de disminuir la contaminació, d'estalviar en la factura energètica, de disminuir la dependència petroliera que tants conflictes econòmics i bèl·lics causa?



En definitiva, què anem a fer a Copenhaguen?



Anem a donar suport a la consecució d'un acord ambiciós i quantificat (que permeti arribar als objectius de reducció descrits), just (que tingui en compte als països menys desenvolupats) i jurídicament vinculant (perquè ningú pugui eludir la seva responsabilitat).



Anem a exigir als ministres i presidents que comencen a arribar a la Cimera, i especialment a Barack Obama (EEUU, juntament amb Xina -l'altre gran emissor de gasos i que són decisius, per la seva importància i pels seus dubtes) que compleixin els seus compromisos i que posin totes les seves energies en aconseguir l'acord, perquè no siguin recordats com els que no van fer el que tocava.



I anem també a informar del que passa allà, a través del nostre perfil i grup al facebook (que compta ja amb més de 3.600 membres) i del nostre blog de la Cimera del Clima (que està superant aquests dies les 3.000 visites diàries). Aquestes dades són només una petita part de la mobilització global que està tenint lloc, i que serà decisiva (la teva pressió, la meva, la de tots i totes) perquè aquesta setmana sigui històrica i es posin els fonaments per a una millor qualitat de vida per a nosaltres i per als nostres fills i filles.