L'amistat, un tresor!

Entre els amics brolla l'afecte, la confiança i la il·lusió per compartir: activitats, sentiments, preferències, .. hi ha certa afinitat en la manera de ser i de pensar, i n'estem convençuts de que “comptem” l'un per l'altre recíprocament. Entre amics hi ha una forma especial d'estimació basada en el respecte i en el foment de la llibertat, en els amics trobem recolzament per a fer realitat els nostres somnis, els amics ens fan créixer les ales.

L'amistat es manifesta per:
- La simpatia mútues.
- El goig per compartir activitats, gustos, records, ...
- Una estimació corresposta.
- La confiança i sinceritat hi són presents, afavorint els comportaments assertius, parlem i actuem amb naturalitat quan estem amb els nostres amics, ens expressem amb absoluta llibertat respectant-nos mútuament.
- Ens interessem pels nostres amics, pel seu benestar, pels seus problemes, pels seus èxits. Aquest interès és mutu.
- El desig de trobar-nos, de comunicar-nos, de compartir..., brolla en nosaltres.

El nostre amic és especial i únic per a nosaltres, i nosaltres per a ell. El Petit Príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry, ens il·lustra sobre el seu concepte d''amistat:
“... Quan els parleu d'un nou amic, mai no us pregunten res del que és essencial. Mai no us diuen:
-Quin so de veu té?
-Quins jocs li agraden?
-Que potser fa col·lecció de papallones?
El que us pregunten és:
-Quants anys té?
-Quant pesa?
-Quant guanya el seu pare?
Solament així creuen tenir-ne una idea”
“Si diem a la gent gran:
-He vist una casa bonica de maons de color rosa, amb geranis a les finestres i coloms al terrat...
No acaben d'imaginar-se com és aquesta casa... Cal que els digueu:
-He vist una casa que val tant!
Llavors diuen:
-Que n'és de bonica!...”
 

L'amistat té dos grans pilars: La descoberta i el cultiu.
La descoberta, en les relacions socials descobrim persones amb les que tenim afinitat i simpatia mútua que el tracte sovintejat confirma i enforteix. Les relacions socials ens porten a descobrir amics entre els companys d'estudis, de feina o d'altres activitats; amb algunes persones amb les que ens relacionem ens agradaria fer amistat. D'entre els coneguts, descobrim algunes persones especials, amb les que ens agradaria caminar per la vida junts i decidirem cultivar l'amistat amb elles.
"Només protegim allò que estimem,
només estimem allò que coneixem,
només coneixem allò que ens ensenyen".
Babà Dioum (poeta senegalès)

El cultiu de l'amistat, que requereix:
- Practicar la sinceritat, la confiança i la lleialtat recíprocament. La reciprocitat és clau, l'amistat és d'anada i de tornada, això sí, sempre amb la peculiar singularitat de cadascú.
- Respectar la naturalesa especial i única del nostre amic, de la seva forma de ser, acceptar-lo tal com és i fomentar que expressi la seva naturalesa lliurement. Els nostres amics són com són i ens agrada compartir amb ells part de la nostra vida.
- Aplicar l'empatia, l'habilitat de posar-nos en el lloc de l'altre per entendre'l millor.
- Comunicar-nos assertivament, l'art d'expressar-nos amb llibertat i sinceritat sense faltar al respecte ni menysprear a l'altre.
- Quan un incident afebleix la unitat entre amics, cal restablir la unitat perduda, sinó les escletxes s'aprofundiran, creixeran i malmetran l'amistat.

Els camins de la vida són plens de cruïlles i, de vegades, el caminar, ens portarà a transformar relacions en amistats i amistats en relacions.

El Petit Príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry, ens il·lustra en el cultiu de l'amistat, en el fragment del diàleg entre el Petit Príncep i la Guineu.
(...) “-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist ...
-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar amb tu. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep.
Però, després d'una reflexió, afegí: -Què vol dir «domesticar»?”
(...) “-És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir «crear lligams».
-Crear lligams?
-Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d'altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d'altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
-Començo a entendre -digué el petit príncep-”
(...) “-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s'assemblen i tots els homes s'assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me'n farà sortir, com una música. I després, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n'és, de trist, això. Però els teus cabells són color d'or. Serà meravellós quan m'hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m'agradarà la remor del vent entre el blat ...
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
-Si em vols fer el favor... domestica'm! -digué.
-Prou ho voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
-Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d'amics no n'hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica'm.
-Què s'ha de fer? -digué el petit príncep.
-S'ha de ser molt pacient -respongué la guineu-. Primer t'asseuràs una mica lluny de mi, sobre l'herba. Jo et miraré de cua d'ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop ...
El petit príncep va tornar l'endemà.
-Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor ... Calen ritus ...”
(...) “És així com el petit príncep domesticà la guineu. I quan fou hora de marxar:
-Tinc ganes de plorar! ... -digué la guineu.
-Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués ...
-És clar que sí -digué la guineu.
-Però et tocarà de plorar! -digué el petit príncep.
-I força -digué la guineu.
-Així no hi has guanyat res!
-Sí que hi he guanyat -digué la guineu, per allò del color del blat.”

Podem recolzar-nos en la saviesa dels refranys, Joan Amades diu: «El refrany és la reflexió profunda i condensada d'una veritat dictada per la raó i l'experiència, per tots admesa i acceptada». Els refranys següents ens parlen de l'amistat:
Un germà pot no ser un amic, però un amic serà sempre un germà.
L'amistat duplica les alegries i dividix les angoixes per la meitat.
Més val un bon amic que cent parents.
Un amic fidel és un refugi poderós, qui el troba, ha trobat un tresor, un amic fidel no té preu i no hi ha mesura per a la seva bellesa.
Entre les persones, l'amistat mai no és donada, sinó que ha de conquerir-se permanentment.
Un amic és com la sang, quan hi ha una ferida, acudeix sense necessitat de cridar-la.
Amic reconciliat, amic doblat.
L'amistat és un ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dos ànimes.
 
Convé tenir certes precaucions a l'hora de cultivar l'amistat. Les relacions personals són generadores de goig i satisfacció, encara que també ens poden comportar riscos, per això ens convé adoptar certes precaucions a l’hora de cultivar les relacions per descobrir les que són tòxiques, relacions amb persones aprofitades, victimistes, possessives, …
Els aprofitats practiquen allò de “Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija”, sempre se’ns apropen per a rebre serveis, favors, diners, influència, … i la sensació de frustració que ens produirà la descoberta del seu oportunisme es fa sentir a diversos nivells.
Els victimistes ens bolquen els seus planys i laments permanents; la seva vida és una tragèdia on ells són la víctima perpètua. Consideren que sols rebran atenció fent llàstima, no els interessa resoldre els conflictes on estan immersos. La relació amb aquestes persones ens entristeix i ens frustra, tots els nostres esforços per ajudar-los a sortir de la situació que els causa dany no tindran èxit; el seu objectiu és mantenir-la; si la resolen, qui els farà cas?
Els possessius imposen i exigeixen atenció i dedicació exclusives, no accepten que ens relacionem amb ningú més, si atenem les seves exigències la nostra llibertat minvarà i ens ofegarem.
El refranyer ens il·lustra sobre algunes d’aquestes relacions tòxiques:
Amistat per interès, no dura, perquè no ho és.
L'ós amic reparteix abraçades que maten.

L'amistat és un tresor que hem de descobrir i, conrear-la, ens omplirà de satisfaccions.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
[email protected]
657 825 188
Al Twitter  Al Google +  A LinkedIn
Receptes per Viure Bé!

Enllaços relacionats:
Fem amics! Tutorial
Qüestionari d'Amistat

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article