SELECT id_comentari FROM blogs_comentaris WHERE id_article = 270 AND id_comentari =SELECT id_comentari FROM blogs_comentaris WHERE id_article = 270 AND id_comentari =

El Tió de Nadal i la violència

Des del 8 de desembre, a moltes llars catalanes, cada dia, donem de menjar al Tió de Nadal i el tapem amb una manteta perquè no passi fred a la nit. Contraposadament, el dia de Nadal animem la mainada a pegar al Tió amb un bastó engrescant-la cridant “Fot-li fort!!!” repetidament per fer-lo cagar alhora que li cantem una cançó tradicional.
Molts nens i nenes no volen pegar-li. L'han estat alimentant i protegint del fred durant més de dues setmanes i ara li han de pegar fort amb un bastó per un miserable grapat de llaminadures. Els nens i les nenes, detecten la incoherència d'aquests comportaments, però acaben sucumbint a la pressió dels adults i de la tradició.

Un vell proverbi africà diu:

"Per educar un nen, cal la tribu sencera".

La tribu necessitem ser coherents amb les dites i amb els fets si volem educar amb valors a la nostra mainada.
Ens cal revisar i ressituar la tradició del Tió de Nadal, un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya.
Originàriament, era un tronc encès, un tió de la llar de foc, que ens regalava l'escalfor per suportar la cruesa de l'hivern i la llum per a les llargues nits. La nit de Nadal, o el mateix dia de Nadal, es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès, és a dir, per a que ens regalés l'escalfor i la llum calia encendre el Tió.
La tradició del Tió de Nadal expressa reciprocitat d'afectes, la mainada té cura del Tió, l'alimenta i l'abriga, i el Tió, en correspondència, ens regala escalfor per suportar el fred 'hivern i llum per veure a les fosques. Una manifestació de l'harmonia i equilibri amb el medi ambient que ha caracteritzat les tradicionals cultures de muntanya i del bosc.
Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d'un atiador o d'una branca. La pèrdua d'un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d'atiar-lo quan cremava.
Avui, és un tronc amb potetes amb una carona somrient, una barretina vermella i/o una manteta, ja que, a la majoria de les cases, no tenim llar de foc per encendre el Tió. Com que el Tió no crema, podem animar-lo a que ens regali acaronant-lo, cantant-li, donant-li uns copets suaus, ... Ens calen altres formes d'expressió de l'afecte recíproc per atiar el Tió en sintonia amb la seva essència de naturalesa amiga i protectora i per recuperar, de la nostra cultura, l'estil de relació harmònica i sostenible amb el medi ambient que han practicat els nostres avantpassats.
Retrobem el Nord!
Recuperem i ressituem l'antiga tradició del Tió de Nadal, un regal de la natura!

Tots eduquem amb cada acció que fem; participa difonent aquest article, ens interessa!

Notes:
Documentat a http://ca.wikipedia.org/wiki/Ti%C3%B3_de_Nadal
El Diccionari català, valencià, balear, Alcover Moll defineix Tió com un tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a ésser cremat; exemples: hi havia un bon foc de tions d'olivera.
El Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC defineix atiar: Animar (el foc) removent els tions perquè cremin millor, o bé bufant, ventant.

Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal
sophiablasco@gmail.com
657 825 188
Al Twitter  Al Google +  A LinkedIn
Receptes per Viure Bé!

Comentaris

Martí
2.

Molt interessant, m'ha fet reflexionar sobre una costum tant arrelada i tant d'aquí. Potser li podriem fer manyagues per aconseguir el mateix propòsit?

  • 0
  • 2
Miquel
1.

Cal despersonalitzar el tros de fusta

  • 5
  • 1

Comenta aquest article