Pla Paulson - novetats

Marxa enrere, definitiva, a la compra d’actius tòxics per part del govern americà. Aquesta era l’acció principal del Pla Paulson, però sorprenentment ja en la primera gran intervenció del govern americà (250.000 milions dels 700.000 milions de dòlars destinats a aquest pla) es va decidir recapitalitzar unes 30 entitats financeres via accions preferents, enlloc dels actius tòxics que s’esperava que el govern americà comprés.

Aquesta mesura de recapitalitzar bancs enlloc de comprar actius tòxics la defensaven des d’un principi molts economistes (i modestament des d’aquest blog http://salvallibertat.blogspot.com/2008/10/pla-paulson-socialisme-americ-i-europeu.html) per protegir els interessos dels contribuents, enfortir els balanços dels bancs, i no “premiar” als bancs que havien assumit massa riscos. Aquest model, de fet, és el que s’ha seguit des d’un principi a Europa, liderat inicialment pel Regne Unit.

Doncs bé, el govern americà ha decidit suspendre definitivament el pla de compra d’actius tòxics, ja que pensa que aquesta fórmula no és la forma més eficaç d’ajudar a les entitats financeres. A partir d’ara seguirà intervenint via recapitalització amb accions preferents. Pas correcte, crec.

En tot cas, més enllà de l’ajut a les entitats financeres, la gran qüestió és què fer per aconseguir ajudar a l’economia real (tot i que es manté la premisa de que cal que el sistema financer funcioni per a què funcioni l’economia). A part del dubtós ajut que es va donar als fabricants de cotxes (http://salvallibertat.blogspot.com/2008/10/plau-paulson-wall-street-vs-main-street.html), i que ara serveix de coartada als fabricants europeus per demanar el mateix, s’està plantejant aportar també capital a les empreses financeres de les pròpies empreses automobilístiques que donen crèdit als seus clients que es volen comprar un cotxe, i a les financeres emissores de targetes de crèdit, amb la hipòtesi de que aquests diners arribaran al ciutadà/consumidor. Tinc dubtes sobre l’efectivitat d’aquesta mesura, però el cert és que quan una situació està podrida qualsevol solució és dolenta. I no fer res, segurament, és pitjor.